He tingut el goig i l’honor d’esser el Jutge de Pau de Sóller durant prop de 18 anys. Ha estat una tasca molt engrescadora i, com no, amb moments agres i altres molt dolços que són amb els que me vull quedar.

Al llarg d’aquests anys he fet de tot el que us pugueu imaginar. Amb allò que era competència meva, m’hi he abocat de bon de veres i amb allò que no ho era -però si era una possibilitat d’evitar enfrontaments entre veïnats, amics i familiars- encara m’hi he abocar molt més. Ho he fet de bon grat, tot i que fer-ho sempre al gust de tothom és força difícil.

Segur que en el decurs d’aquests anys no he pogut, o no he sabut, estar al lloc en el que una de les dues parts esperaven de mi, però creieu-me, ha estat sense voler i, sobre tot, amb la millor de les intencions. Si així ha estat, deman disculpes públicament. Us dono les gràcies per, mitjançant les vostres confidències i problemes, haver-me deixat esser una part petita de tots vosaltres. Han estat anys que mai podré pagar per allò que he après de vosaltres.

A partir del moment que es va crear l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears en vaig esser, juntament amb altres companys, un dels fundadors i el seu president fins a dia d’avui. Ara hauré de dimitir perquè deix d’ostentar el càrrec de Jutge de Pau de Sóller. Quan es va voler, per part de Ministeri de Justícia, fer desaparèixer els Jutjats de Pau en vaig esser, juntament amb molts d’altres companys, un activista defensor i gràcies a l’esforç de tots els titulars de l’Estat espanyol, aconseguírem al manco que no desapareguessin. Una altra cosa és en què els han convertit. És una vergonya el que han fet sense tenir present que la primera instància de la justícia són els Jutjats de Pau.

Arriba el moment de dir adéu. Ha arribat el moment del relleu que, com tot, es planteja dins la vida, tant professional com personal. No he estat renovat i seria injust no reconèixer que en tenia moltes ganes, per això me vaig presentar a la reelecció, pels motius ja explicats, però la vida és així i tot comença i tot acaba com he dit i escrit jo milers de vegades. Ara serà una altra persona la que ostentarà el lloc que jo deix, una persona que me mereix tots els respectes del món tot i que no la conec personalment i, sobre tot, admiració personal. Sols li vull desitjar el millor i que tengui els millors encerts. La vida fa moltes voltes i per a mi s’ha tancat un cercle que s’ha obert per ell. Ho farà bé, segur.

Per altra banda vull agrair a tots els sollerics que han confiat en la meva persona tantes i tantes coses molt personals. Ha estat una mostra diària de confiança i estima però, sobre tot, de respecte a la institució que fins ara he representat. “Ajudar sense esperar res a canvi”. Aquest ha estat el meu lema i ho seguirà essent mentre visqui.

Ara me dedicaré a la meva feina i a la premsa i la comunicació. Recuperaré la passió de comunicador que fa 18 anys vaig haver d’aparcar per raons òbvies, estaré manco temps pendent del mòbil i tiraré l’agenda per la finestra. La meva vida ha rodat durant 18 anys pendent del que tenia al Jutjat i després veure el temps que em quedava per la família, amics i per a mi mateix.

Ara això s’ha acabat. No serà fàcil rompre amb els hàbits de tants d’anys, però a tot un s’acostuma.

No vull perdre l’ocasió de donar les gràcies als representants polítics sollerics que durant quatre legislatures han posat la confiança en mi, en nom dels sollerics i solleriques, a l’hora de presentar-me davant el Tribunal Superior de Justícia, com a proposta municipal per esser nomenat Jutge de Pau.

Un paper cabdal dins aquests 18 anys han estat el funcionaris que han passat pel Jutjat. Han estat molts els que han anat i han vengut però ni hi ha un molt especial que arribà quasi juntament amb jo i encarà hi és. En Pere Mateu, el secretari, ha estat l’home de seny que sempre m’ha assessorat i ha suportat les meves cridades telefòniques a qualsevol hora del dia. Sense ells, na Margalida, en Joan, i en Pere, que són els que hi són ara, res de tot el que he fet i aconseguit no hauria estat possible. Gràcies a tots de cor.

També un agraïment pels missers que han passat per allà per judicis, actes de conciliació... i amb els que he tingut contacte que han estat molts. Us podeu imaginar que qualsevol d’ells m’hauria pogut fer tornar petit perquè, de dret, en saben mil vegades més que jo. Puc dir però amb agraïment i orgull, que tots, sense excepció, han tingut un comportament de respecte i atenció cap al paper que jo he representat digne de lloança. Gràcies.

No seria de justícia deixar de banda la família i als meus amics que, si bé és veritat que jo he viscut 18 amb el telèfon i l’agenda davall el braç, no és manco cert que ells també ho han viscut. No amb la seva, ans tot al contrari, amb la meva. Per fer qualsevol cosa, sempre havíem de consultar com ho tenia jo: noces, judicis, cites. Ho han entès sempre, i m’han ajudat a fer-ho molt fàcil. Gràcies a tots.

Ja no serè Jutge de Pau però, som qui mai he deixat d’esser o així ho he procurat. Seguiré essent en Jaume Casasnovas, que queda a la disposició de tothom que necessiti alguna cosa de mi. Tothom, sense excepció, sempre ha trobat les portes de ca nostra i del meu cor obertes i així seguirà essent fins el dia en que respiri el darrer alè.

Gràcies de cor al poble de Sóller i als sollerics.

Una abraçada