I enguany ja fa 3 anys que no ets aquí, ja fa 3 anys que vares partir...

Hi ha una dita que diu : "El temps domés oblida lo que el cor dona per mort"...

Per noltros encara es mal d’entendre que no hi ets, que no sentirem arribar es teu "mercedes", ni entraràs més per sa porta.

He de reconèixer que no domés sem es germans, papas, nebots, que t’anyoram... els teus amics i coneguts també.

Ningú ho entén... per que tu?

Jo no crec amb el destí, domés vull creure que vares tenir sa mala sort, aquell 4 d’octubre, d’anar davant d’un inconsient que per voler arribar 5 minuts antes o pes "morbillo" de dar-li gas, va acabar amb sa teva vida.

Però per desgracia no podem fer res, per molt que plorem de ràbia i impotencia, no tornaràs...

Aunque tard o prest m’hos tornarem a veure, sé que m’hos esperes per allà dalt!

Se pot dir que ara puc començar a dir que "estic bé", tenc una ferida grossa dedins que la dure sempre, perque me faltes tu, pero ets el meu germà, ets el meu "padrino" i per jo sempre siràs aquí.

Aprofit per donar ses gracies a ses persones que, encara ara, s’enrecoden des meu germà, alegra veure que cualsevol que el conegués té bones paraules per ell.

T’Enyoram Toniet.

T’estim padrino. Sempre Serem 7!