Opinió

Tota una vida, col.laborant amb el gran solleric, impulsor cultural, Jaume Ensenyat Julià. 

Joventuts Musicals va néixer l’any 1960, dos anys després del Casal de Cultura. Aquí va començar la nostra relació. Cada mes oferíem un concert i ell era allà. La primera vegada que vengué Raimon a Sóller, l’any 1964, va esser per una conferència organitzada pel Casal, sota el titol: "Música catalana moderna", a càrrec de Josep Maria Llompart de la Peña.

Venia acompanyada de música mitjançant discs de les darreres creacions del Principat i l’actuació personal de Raimon, acompanyant-se a la guitarra. Anys més tard, va tornar a l’Atalaia Club, aquesta vegada ja al nostre càrrec.

Després de Raimon, vengueren molts cantautors de la Nova Cançò. Encara que solíem canviar d’escenari, molts concerts els fèiem al Casal de Cultura. El 1965, Maria del Mar Bonet, el 1966, el seu germà Joan Ramón, el 1967 Els 4 d’Asís, el 1968, un Festival, on com a curiositat, hi prengueren part per primera vegada Maribel Pons i Esperança Ensenyat, també Miquelina Lladó, etcètera. Va tenir tant d’èxit qué n’haguérem d’organitzar un altre amb altres cantaires, entre ells Guillermina Motta. El 1973, Quico Pi de la Serra, entre d’altres. També férem concerts de jazz, trios, corals, la Capella Mallorquina el 1968 i d’altres.

Seguint amb la nostra relació, al mateix temps, Jaume Ensenyat era el director de l’Hotel Edén, i allà aprofitant l’antic piano Pleyel, l’any 1965 vengué el pianista i compositor Karl Mansker, resident ara a Deià, el 1966 Leopoldo Querol, el 1967 el també compositor Antoni Parera, el 1970 el Quartet vocal de Bruxelles, més concerts de jazz, guitarra, etcètera. El 1971 ja vàrem poder escoltar la nostra particular pianista, Suzanne Bradbury, Joan Moll, Isidor Marí, entre molts d’altres.

Vàrem continuar a l’Atalaia, seguint sempre les passes d’en Jaume i naturalment amb el seu vist i plau. Record que vàrem organitzar una taula rodona sota el títol: "Un invierno en Mallorca" sobre el mateix tema de la pel.lícula i sobre el moment del cinema espanyol, amb tots els actors, càmeres, guionistes, realitzadors, etc. tot un èxit.

Passat un temps, després d’uns anys sense activitats, l’any 1989, Joventuts Musicals va tornar a resurgir, aquesta vegada a Can Dulce, cosa que a en Jaume, no li va agradar. Deia que Joventuts Musicals havía començat al Casal i allà havia de seguir. Per això de tan en tant, soliem col.laborar,amb tots els concerts que el Casal feia durant l’estiu.

També varem col.laborar, l’any 2008, a l’Aniversari dels 50 anys del Casal, amb un concert fantàstic: música antiga, instruments antics.

No sempre estàvem d’acord, algunes vegades discrepàvem, però sempre acabava bé.

Vull destacar també el primer curs qué es va fer a Sóller i a Mallorca de Llengua i Literarura malloquina, (aleshores no deiem català, més aviat “llengua vernacla”), organitzat per antics alumnes del Sagrats Cors i amb la col.laboració de l’Obra Cultural Balear. El curs el va impartir Andreu Arbona Oliver. La primera lliçò va ser a càrrec del filòleg Francesc de Borja Moll, que solia venir una vegada al mes per animar-nos i completar l’aprenentatge.

No m’ho puc treure del cap, ens ha deixat un dels homes, que al meu veure, ha fet més per la Llengua i la Cultura amb majuscules.