Opinió

Senyor batle don Jaume Servera;

 

Encara que no tenc “cera” en aquest enterro, tenc molts anys i  una certa experiència,  que per ventura  el pot orientar... amb una decisió tan difícil i il·lògica com seria desballestar un “Monument” dels  pocs que  tenim a Sóller i  projectat per Gabriel Alomar, un dels arquitectes més transcendentals en la planificació urbanística de la diutat de Palma dels últims cent anys... 

 

Tan si volen parlar de Memòria Històrica, com de Desmemòria Històrica... li diré d’entrada que són dues opcions antagòniques, molt difícil de reconciliar... Jo som del parer de la primera, de que el passat és el que a estat!... amb alts i baixos, i que hem d’entendre i aprofitar del poc que queda, que no es repetei mai...

 

Però posat a defensar la Memòria Històrica... perquè el coneixement d’ella, no ens permeti repetir més genocidis... Recordaré que podríem començar per un principi... ja molt llunyà... el 1113, i que a part d’un estudiós mallorquí que ha defensat sempre “els oblidats” ningú no gosa parlar-ne mai... Em referesc a un genocidi, duit a terme d’una manera molt premeditada per “Bisbes Pisans, i Contes Catalans” que exterminaren en un període de 3 o 4 anys tots els habitants d’una ciutat fortament emmurallada “la Madina Mayûrqa”, defensada heròicament per un home valerós, Mobáxxir que no va poder sobreviure a tanta “barbàrie de mort i destrucció”.

 

En el Monument  Històric, Liber Maiolichinus (Pª 57 traduït del llatí per Mireia Mulet) “es donen les ordres als saquejadors que cremin totes les cases de la regió i de degollar tots els homes que vegin prometent donar cinc sous pel cap d’un soldat i dos per un de cavalleria. D’aquesta manera l’espasa i el foc devasten el Regne de Mallorca...”. 

 

Mobáxxir  va morir poc abans de l’esfondrament de les muralles. Això sí, va tenir un sentit adéu, perquè es pogués reconciliar eternament en la seva  “ànima” de camí  cap al més enllà... acompanyat amb una brutal “plegaria”. Gràcies a “l’escrit” del “poeta” (Liber Maiolichinus, pagina 59) avui podem aproximar-nos a part del recorregut  de la mentalitat humana... en la seva historia.

 

“Mobáxxir en la baixada als Inferns acusadors demanen al cap dels Inferns per l’etern descans de Mobáxxir al Palau del foc,  que li faci patir les penes que mereix; que mani a la seva gent a las eternes flames i que amb els seus companys seguin sempre encadenats. El cap dels Inferns va atiar el foc amb el seu trident i va preparar un banquet de carn enverinada, pedres ardents com a cadires, i flames envoltant, sang de dragons, mesclada en fel per mitigar sa set, i granots rostits...”.

 

Són molts els passatges cruels i vergonyosos que podríem reivindicar a l’Historia i no són precisament els “Monuments” els qui s’expressen en més claretat... D’aquell que representa victoriós a un Jaume I que adorna una plaça molt concorreguda de Palma, també podríem contar quina es la vertadera historia... de 1229?  Només llegint amb atenció, el que conta ell mateix... en “El Llibre dels Fets” sabríem molt bé, de què anava la cosa... ! I no passa  pel cap de ningú que l’hauríem de retirar!

 

Senyor batle, els de la “Desmemòria Històrica” ni tan sols es quedaran tranquils amb que desapareixen o es rectifiquin unes exaltacions “feixistes”. És el “Monument” que volen que desaparegui de la seva vista... (Solo se retiró la inscripción, no su valor simbólico... El Mundo 16 de Julio). Com si amb la seva desaparició, per obra de màgia o d’exorcisme “tornàs enrere” la vida i el sofriment dels qui hagueren de suportar tanta “barbàrie”.

 

Pot ser una darrera solució, amb una petita modificació de retolació, es podria dedicar a Mobáxxir  com a Rei legítim de Mallorca...? 

 

La Història és el que ha estat! i mai ha tornat ni tornarà enrere, a pesar de les moltes contrarietats i contratemps..., de morts i sacrificats. Però estigui ben segur, senyor batle que no són els monuments els que duen a terme tanta desolació i desgràcia! Son els homes, que des del pensament, les ideologies i l’acció, ens podrien alliberar  de guerres, feixismes i destrucció...! Com el que ara mateix, duu a terme d’una manera brutal i despietada “cert moviment radical” destruint vides, monuments, museus i obres irrepetibles de l’espècie humana, que mai no es tornaran a contemplar i menys a poder ajudar a aclarir i entendre quin és el sentit de la Història...