Ni hi ha dubte que en totes les mancances sempre hi ha satisfaccions com he experimentat l’altra diumenge amb motiu de la celebració del 28è aniversari de la fundació de l’associació. Efectivament, començaren les meves satisfaccions quan vaig assistir a la missa commemorativa del dit aniversari, amb les nombroses mostres d’adhesió, companyonia i enyorança envers la meva persona, el mateix al pati del club per part de nombrosos socis, amics i autoritats. No menys fou la meva alegria en escolar el cor que amb tanta il.lusió vaig fundar i veure que volen seguir cantant. I que ho fan de bé! També tornar sentir en Pedro Granados, bon amic i en Paolo, gran animador, m’ompliren de goig.

Diuen que els arbres no deixen veure el bosc i així és: quan estava immers en l’associació (els arbres) no veia la immensitat del bosc perquè havia crescut amb ella sense adonar-me: les activitats, els socis, l’associació en si mateixa fan un bosc invisible si no se’n surt d’ell. Malauradament amb les meves mancances que m’han tengut apartat de l’associació, ara veig la immensitat del bosc.

Aquestes reflexions m’inciten a encoratjar als directius com al darrer soci; és necessària una bona relació entre tots ells escoltant-se i tolerant-se mútuament. Aquesta llavor que fa 28 anys vàrem sembrar que segueixi fructificant; faceu activitats, cantau, jugau al bingo, petanca, feis festes, tertúlies i totes les activitats que pogueu fer.

Faig un petit incís: l’any 1993 vaig fundar el primer cor d’una manera poc informal perquè hi havia uns quants socis que volien cantar en grup. Va ser com a improvisat i no va durar molt perquè a mesura que desapareixien, tots eren molt majors, el cor també anava desapareixent. Pocs anys després ho vaig intentar de nou i d’una manera més agosarada amb unes 25 persones més joves i amb més experiència ens atrevírem amb peces populars conegudes i també algunes clàssiques fins a tres veus. És l’actual cor, que després de paralitzat per mor de la meva malaltia, ressorgeix amb més ganes baixa la batuta de na Marteta. Això també ha estat una de les grans satisfaccions d’aquest diumenge.

Fet aquest incís sobre el cor, la meva pregària és que continueu amb totes les activitats que pugueu, que poca cosa ens queda per fer a la gent major, seguiu donant vida a aquesta estimada associació perquè pugueu celebrar molts més aniversaris.