El Consell de Mallorca va anul·lar el passat mes de setembre un ajut econòmic històric que contribuïa a l’edició de les publicacions escrites en català i associades a la Premsa Forana de Mallorca. Aquest octubre han estat interromputs els procediments per a la concessió de subvencions a la premsa en català per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. I el Govern Balear va deixant caure que, durant aquest exercici, tampoc no hi haurà convocatòria genèrica d’ajuts a la premsa escrita.

Aquest és un escenari nou amb el qual mai encara no ens hi havíem enfrontat: totes les institucions han fet el buit a la premsa en català, de la manera més roí possible, sense negociar, ni tan sols avisar o donar la cara, sense cap explicació i donant la notícia per mitjà del BOIB.

Fins ara, durant els governs del PP, generalment es feia palès que aquesta formació política no té dins del seu ideari el fet de potenciar la premsa de proximitat que es fa en català, però mai no havia arribat a l’extrem d’intentar l’extermini del sector. Podria arribar a ser creïble -això ja és política- que s’hagués d’assolir un aprimament de la despesa per mor de la situació econòmica de les institucions, però per què les nostres publicacions han de rebre un pal del 100% en les tres línies existents, algunes de les quals estaven instituïdes des que es va fundar la Premsa Forana fa més de trenta anys -i això ja no és política, sinó manca d’ètica?

No entenem per què es menysprea la labor, protegida per la Constitució, de mantenir informada la població, tenint en compte que les nostres publicacions cobreixen un buit al que no hi arriben altres mitjans de comunicació, el de la proximitat municipal.

Tampoc no podem comprendre els continus atacs a la promoció de la llengua catalana. Quin millor regal pot tenir una persona que llegir les informacions del seu redol amb la seva llengua quan la majoria dels mitjans de comunicació s’editen en espanyol, traduint en gran part de les ocasions la realitat local? Quin millor reconeixement a la trajectòria d’unes publicacions modestes, fetes amb l’esforç de centenars de voluntaris, pot tenir de les institucions que un petit suport econòmic?

Ens estan sotmetent a una marginació total. El Consell de Mallorca ens exclou explícitament d’altres convocatòries d’ajuts per revistes, i d’altres ajuts a la premsa s’han mantingut sense cap tipus de dubte creant un greuge comparatiu molt important.

Tot plegat, les tres línies de subvencions podrien haver suposat aquest exercici de 2011 una quantitat aproximada de 180.000 euros. Precisament les institucions no “regaven” el nostre sector amb subvencions, ja que el pressupost de tota la Premsa Forana frega els 3 milions d’euros anuals i els ajuts del Govern i del Consell representen una mitja del 6%.

Els nostres mitjans no naufragaran per mor de la retirada de les subvencions, però sí que ens dol que, gaudint del suport d’un nombrosíssim públic que aprecia la nostra labor i ens ho reconeix essent fidel a les nostres publicacions, llegint-la i confiant en nosaltres per inserir-hi els seus anuncis, les institucions no siguin sensibles a aquesta realitat i ens marginin d’una manera tan vulgar i cruel.

Fa setmanes que feim gestions de manera infructuosa per conversar amb els responsables polítics d’aquesta massacre, perquè ens expliquin les seves motivacions i nosaltres poder explicar les nostres. I, sobretot, perquè l’any que ve no ens toqui també rebre.