Segons paraules del seu president, en una entrevista publicada per “Es Furgó Correu”, número 30, el 2008, Ferrocarril de Sóller SA, compta amb uns 800 accionistes, el 90% habitants de la vall. Consideram que tots, sense excepció, són responsables del Ferrocarril. A cada un d’ells dirigim aquesta carta oberta no només per fer balanç i agrair una trajectòria tan vital per a la zona, sinó també per fer la reflexió de rigor que el calendari imposa.

Entre març i maig de 2010 es van complir els 99 anys de la concessió definitiva i última (de data 1911) per a la construcció del nostre tren. El 1912 es va acabar l’obra i es va inaugurar la línia. Així és que l’any passat -2010- va entrar en vigència la renovació de la concessió per a 50 anys, acordada el 2005. Aquesta renovació es va plantejar en base a l’extensa LOTT de 1987 i el ROTT de 1990. No es va plantejar segons la llavors novíssima Llei del sector ferroviari (LSF) de 2003 i el seu Reglament (RSF) de desembre 2004, que indubtablement hauria suposat un enfocament una mica diferent a la renovació de la concessió, encara conservant el seu caràcter de “tren privat” .

Durant aquests cinc anys abans de l’entrada en vigència de la renovació, l’empresa va realitzar millores molt necessàries en les infraestructures. També en aquest període, Ferrocarril de Sóller SA va ampliar el seu ventall comercial, per exemple amb la formació de Tren de Sóller i Complements SA (100% propietat de Ferrocarril de Sóller SA), amb fins i estatuts propis, i l’aparició de Vall Sóller Services, SL l’activitat de la qual depèn totalment dels trens i tramvies que opera el personal de Ferrocarril de Sóller SA. També es va realitzar la compra de Can Prunera.
Sempre s’ha respectat aquesta nova gestió privada, encara que no fos totalment compresa. Però ara s’imposa la reflexió del que va aparèixer l’octubre de 2009, no amb la “crisi mundial”, sinó amb la imminent entrada en vigor de la concessió. Va ser llavors que el consell d’administració va mostrar el seu propòsit d’explotar el Ferrocarril només en la temporada que va de dia primer d’abril al 31 d’octubre, mostrant ja l’abandonament visible i exprés del mercat intern, que és majorment hivernal, i de la seva condició de transport públic de passatgers. Ningú no ha trobat explicació lògica a aquest projecte contradictori que perjudica no només a tota l’activitat comercial de la vall sinó que afecta directament als seus propis empleats que quedarien destinats a la temporalitat laboral.

Ningú no dubta que el turisme -entre illes, de Mallorca, de la península i del món sencer- és la clau per reduir els nivells de l’estacionalitat i la temporalitat laboral a tot Sóller. No hi ha cap dubte que el motor d’aquesta economia és el Ferrocarril. Per això va ser construït. La necessària però temporal llarga interrupció hivernal per obres -que haurà d’acabar en un o dos anys com a molt- ha hipnotitzat a la vall de Sóller amb la idea que “a l’hivern no ve ningú” i que “a l’hivern no hi ha tren”. La vida comercial de tota la vall comença a acceptar aquest miratge fals però ja és el moment de despertar.

Primer perquè legalment i sense voltes el tren ha de funcionar diàriament els dotze mesos de l’any, amb un breu període d’interrupció per a treballs de manteniment que no es puguin fer amb el tren en actiu. Segon perquè demostrablement pot fer-ho amb marge de guanys. La durada de la interrupció és a causa del tipus d’obres, i no que les obres es fan “aprofitant la parada d’hivern”. No es poden invertir els termes. L’aturada és temporal, és circumstancial. Això ha de saber-ho i recordar-ho cada accionista i tots els sollerics. Sobretot perquè la proposta hivernal respecta els plans especials de l’empresa i no perjudica ni interfereix en absolut amb ells.

Tenint el Ferrocarril de Sóller prestigi nacional i internacional consolidat, n’hi hauria prou un mínim d’esforç de propaganda i d’informació correcta, més l’aplicació de totes les seves tarifes autoritzades, perquè funcionàs a l’hivern amb bon passatge, com ho feia abans, explotant tot el valor cultural del seu recorregut i de la zona, les velles i les noves modalitats de senderisme, i les moltes possibilitats que la vall té en l’època del fred. Només cal voluntat per fer-ho.

Apel.lam a tots els accionistes minoritaris i majoritaris, a tots els sollerics, naturals i adoptius, per sobre d’inclinacions polítiques, de la dimensió o tipus dels comerços, per sobre d’edats, i de faccions, a aconseguir per tots els mitjans possibles la vigència del propòsit inicial de Ferrocarril i que la nova concessió ha de i pot respectar. Junts ampliar la visió, minimitzar l’estacionalitat i la temporalitat laboral i renovar la prosperitat a la nostra vall. Salut.