|
Dia 18 de gener es va aprovar la posada en circulació de deute públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i, abans d’exposar els motius pels quals jo no en compraria, convé saber que un ens emet deute quan li cal diners o liquiditat que per altres vies no pot aconseguir, per exemple anant a una entitat financera.
Aproximadament una setmana abans del dia 18, el president Francesc Antich es va reunir amb representants de les entitats financeres amb seu a Palma, reunió de la qual Antich es va acomiadar amb un sabor amarg, en tancar totes les entitats financeres les portes a les seves pretensions de finançament. L’objecte semblava una cosa absurda: aconseguir finançament per a construir habitatges de protecció oficial, quan el que sobra a les Illes Balears són habitatges en els balanços de les entitats financeres.
En no aconseguir finançament, se’ls va ocórrer emetre deute públic, remarcant que és per al tram minorista, per veure si els particulars volem finançar un Govern Balear que està sense liquiditat i amb uns comptes no gaire bones i al qual les entitats financeres li han tancat les portes. Primer risc: tu deixaries diners a algú de qui les entitats financeres no se’n refien?
El motiu de l’emissió. Fa una setmanes cercava el Govern diners per construir habitatges de protecció oficial i ara torna a buscar diners per cancel.lar unes pòlisses... si et falta liquiditat i vas canviant de versions... alguna cosa has amagar, no?
A més, si les pòlisses que pretenen cancel.lar estaven ben negociades (en interès de tots els que pagam impostos), sempre sortiran més barates que emetre deute. Per què? Doncs perquè el Govern ofereix al comprador de deute un interès del 4,75%, però no ens explica que a aquest interès cal sumar-li entre un 2% o un 3%, que caldrà pagar a l’entitat financera col.locadora del deute, en concepte de despeses, i que tots els balears haurem de pagar mitjançant impostos o una altra nova emissió de deute. Resumint, a les butxaques dels balears aquesta emissió ens constarà aproximadament un 7%.
Pel que fa a les garanties, es tracta d’obligacions no subordinades, però que no compten amb l’aval de l’Estat, és a dir, si tengués lloc una improbable fallida del Govern Balear, el que ha comprat deute no veuria ni un duro, per la qual cosa un 4,75% suportant el 100% del risc crec que és molt poc interès. És molt més interessant i tranquil obrir un termini fix en una entitat a un interès del 4% i saber que està garantit pel Fons de Garantia de Dipòsits.
Pel que fa al TAE final, el que compri haurà de restar al 4,75% les comissions de manteniment que cobri l’entitat en la que ha comprat les obligacions. Ara bé, en la mateixa resolució de la Conselleria d’Hisenda i publicada en el BOCAIB, s’estableix literalment: “... en cas de no tenir comptes oberts, l’obertura, subscripció i tancament dels comptes d’efectiu i valors estaran lliures de comissions. Les entitats asseguradores poden aplicar despeses de manteniment”. Per tant alerta, que no cobrin altres despeses que no siguin els de manteniment a qui decideixi comprar deute de la CAIB.
I per acabar, advertir, que no existeix mercat secundari, és a dir, que el que hagi comprat deute de la CAIB ha de saber que si necessita diners no podrà vendre les obligacions com si es tractessin d’accions, i en el cas que tengués lloc una obertura de mercat secundari on vendre-les es corre el risc de perdre l’interès i, a, més haver de perdre una mica de diners en haver de vendre la seva obligació amb una mica de descompte.
Anterior | Tanca | Següent | Compartiu-ho a |