Comença un nou any, i la famosa costa de gener, tant per a nosaltres, com per a l’Estat. Explicaré d’una manera molt elemental, la diferència entre la costa de gener de l’Estat i la nostra.

Durant el mes de desembre ens hem sobrepassat en la despesa. Menjar i regals és on treim el millor de nosaltres (hauria de ser tot l’any) i realitzam despeses per algú estimat, pensant que és car, però que es mereix aquest regal. No parlem de sopars, dinars i sortides amb els amics... però arribar gener i amb ell, el final de les festes nadalenques, un moment en el que hem de començar a tornar (en cas de pagaments a crèdit), tot allò que hem sol.licitat a la nostra entitat financera.

Resulta que durant el mes de gener sol coincidir el pagament d’una despesa excessiva de llum pel fred, el pagament d’alguna reparació d’un vehicle... És a dir, algunes despeses inesperades, veient-nos abocats a demanar doblers a la nostra entitat financera, a amics o familiars, o el que és pitjor, no poder pagar i, amb això, augmentar el nostre deute pels interessos de demora que se’ns apliquen.

Si traslladam aquest escenari a l’Estat espanyol, tenim el dèficit i el deute públic. El dèficit és la diferència entre ingressos i despeses, on l’estat ha gastat més d’allò que ha ingressat, el que suposa estar en números vermells.

Per altra banda, tenim el deute públic, que ens serveis per remediar el dèficit. D’aquesta manera, l’Estat espanyol demana doblers a bancs i a Europa perquè podem seguir gastant. Com que la situació d’Espanya no és molt bona, la gent que ens ha de deixar doblers (comprar deute públic) exigeix que li paguem un interès molt elevat i, davant això, ens veurem obligats a augmentar el deute per poder pagar interessos, i no els doblers que ens han deixat. Per poder pagar el deute, Espanya necessita demanar més doblers prestats i pujar els imposts, veient-nos els espanyols perjudicats.

Ara tenim els nostres veïnats, els portuguesos, on pareix esser que la possibilitat d’un rescat és possible. Si Portugal peta molts bancs espanyols tenen deute públic los. Si hi ha rescat la banca espanyola tendrà problemes i amb aquests apareixeran problemes d’insolvència i una restricció de crèdit que dificultarà molt més la recuperació econòmica.

Un comentari: Es comenta que Espanya té 6.000 milions d’euros de deute públic de Portugal. Quina casualitat que aquesta quantitat coincideixi amb la que ens han deixat els xinesos, comprant-nos deute, no perquè siguin molt bones persones, sinó per evitar que l’euro es devaluï i Europa pugui convertir-se en un competidor front els productes xinesos.

Tenim actius com els pisos, que estan baixant, però el petroli està pujant. Si afegim l’excés de liquidesa que s’està injectant en els mercats (imprimir bitllets) i que el petroli i altres matèries primeres pugen de preu, això desemboca en una inflació de costs. Això farà disminuir la capacitat de compra, es deterioraran els salaris i incrementarà el malestar sobre la percepció econòmica.

Un consell: Armar-se d’una llibre on apuntar tot el que gastam i tot el que ingressam, i puc assegurar que el segon mes s’anirà més alerta al veure en quines tonteries malgastam moltes vegades els doblers.