Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 24 de juliol de 2024   |   02:33
 
Enquesta  
Estàs d’acord en crear ciclocarrers dins Sóller, que permetin circular les bicicletes amb compatibilitat amb els cotxes?


No
 
Entrevista
21/06/2024 | 12:11
Martí Bestard:
"“No podem deixar que el mercat immobiliari vagi per lliure”
Guillem Puig

Martí Bestard Cladera -50- fou el passat divendres l’encarregat de realitzar el pregó inaugural de les festes de Sant Joan 2024 de Deià. Palmesà de naixement i deianenc d’adopció, Bestard és un bon coneixedor de les muntanyes de Deià i de la Serra de Tramuntana en general; estudià Geografia i compta en el seu haver amb un mòdul de Tècnic Superior en Recursos Naturals i Paisatgístics i un Màster en Espais Naturals Protegits.

Bestard ha estat vinculat sempre amb el món de l’ecoturisme i a la gestió pública d’espais naturals; per la qual cosa ha treballat al Parc Natural de Cabrera, a la finca Pública de Son Real i els darrers anys ha estat vinculat a l’Agència Estratègica de Turisme de les Illes Balears (AETIB).

Pregunta.- Com i quan s’inicià la seva relació amb Deià?
Resposta.- La meva relació amb Deià s’inicià des de ben petit, quan venia a veure-hi l’arribada dels Reis d’Orient amb la meva mare i, sobretot, quan arribava l’estiu i venia amb les meves ties a gaudir de la zona costera de Llucalcari. Però fou a partir del 1993 quan vaig tenir la meva primera al·lota deianenca que m’introduí en el món deianenc en profunditat. Malgrat la nostra relació finalitzàs, jo vaig continuar amb la relació amb Deià fins a dia d’avui; tant és així que des de fa una desena d’anys que estic amb una deianenca i en fa cinc que ens casàrem.

P.- Què sentí quan se li comunicà que havia estat escollit pregoner de les festes de Deià?
R.- En un primer moment vaig pensar en denegar l’oferiment rotundament perquè em feia una mica de por, però poc a poc vaig anar agafant consciència i vaig estar molt content que l’equip de govern de l’Ajuntament de Deià confiàs en mi per dur a terme aquesta tasca.

P.- Sobre què versà el seu pregó?
R.- Sobre la visió que té un palmesà -llonguet- que arriba a Deià per una sèrie de circumstàncies i s’acaba transformant en un deianenc més. Fet que es posa de manifest en el fet d’agradar-li estar més a Deià que no a Palma, l’estret contacte amb els deianencs...

P.- Com reaccionaren els deianencs davant el seu pregó?
R.- Vaig notar que m’escoltaven atentament: es distreien i hi passaven gust -no fou un pregó avorrit de dades i sermons poc afectius-; fou un pregó amè, més de carrer on rigueren molt i s’ho passaren bé. Al manco és la impressió que em feren arribar un cop acabat l’acte.

P.- Com fou el canvi de passar a ser funcionari a guia de muntanya?
R.- En primer lloc he de dir que jo no som funcionari, sinó contractat laboral fix, tot i que tenim funcions força semblants. He passat vuit anys davant un ordinador, vuit hores al dia de dilluns a divendres, i arriba un moment en la vida que penses que has de fer un tomb en la teva vida i aquest moment havia arribat. A nivell personal estava molt bé, però a nivell laboral estava estancat, fruit d’aquesta situació i de l’ajuda d’un coach vaig decidir fer un canvi vital. Crec que fou una de les millors pensades de la meva vida -tot i que tenc la seguretat de comptar amb una excedència de tres anys que em permetria retornar a l’antiga feina en cas de necessitat-. D’ençà dels 15 anys sempre he estat vinculat al món de la muntanya. Vaig tenir la sort de comptar amb un professor de català, en Gaspar Valero, que em va transmetre la curolla muntanyenca: no només m’introduí la passió per conquerir la muntanya, sinó que les muntanyes em conqueriren a mi. Vaig aprendre el que eren els ofici antics de la muntanya: carboners, nevaters, etcètera, se m’obrí al davant tot un interessant món. A més, el meu germà formava part del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), la qual cosa m’influí per aprofundir al màxim en aquest món. He de dir que ha estat un canvi molt en positiu.

P.- Què li atreu del fet de ser guia de muntanya?
R.- M’agrada molt poder gaudir de la natura: sobretot caminar amb el contacte directe amb la natura -observar-la i aprendre cada dia coses noves-. El fet de ser geògraf sempre t’ofereix una visió diferent d’observació. Això és el que estic tractant d’introduir als meus clients: l’objectiu no és pujar el més aviat possible un cim, sinó de gaudir i explicar-los per què tenim marjades, oliveres... M’agrada que entenguin tot el que anam trobant al llarg de l’excursió perquè ho puguin posar en valor.

P.- Com i on aprengué sobre el món de la muntanya?
R.- Tot i que a Balears no estam obligats a tenir un títol de Guia de Muntanya per fer senderisme -sí que hem de comptar amb una assegurança i amb un curset de Primers Auxilis- faig fer el curs de Tècnic Esportiu en Senderisme perquè crec que és fonamental comptar amb la psicologia per poder tirar endavant en un grup que fa senderisme. Sense aquest curs no hagués pogut fer de guia de muntanya perquè et mostra com tractar els diferents estereotips d’excursionista: més àgils o menys, com tractar el fet del cansament... El fet de ser llicenciat en Geografia també m’ha servit molt, així com molts d’altres cursets que he fet al llarg de la meva vida, com per exemple, de Botànica.

P.- Quin nivell de cura presenten els camins de la Serra de Tramuntana?
R.- El GR221 està força bé: està ben senyalitzat però reivindic que hi ha camins privats d’ús públic on hi fan falta més ajudes públiques. Hi hauria d’haver ajudes per a aquest camins privats d’ús públic i que estassin millor conservats, ja que hi ha alguns trossos que estan fets pols.

P.- Què ha representat per al camins de la Serra el fet de formar part de la UNESCO?
R.- Els guies donam molta importància a aquest fet: es tracta d’un honor però també un compromís. El Barranc de Biniaraix és l’exemple perfecte quan es tracta demostrar el valor patrimonial de la Serra.

P.- Considera que hi ha intrusisme en el món dels guies de muntanya?
R.- Sovint trobam marques fetes amb esprai que posen de manifest que han estat fetes per guies estrangers que no coneixen gairebé els camins per on passam. Cal recordar que a la Serra està totalment prohibit fer ús de l’esprai; de fet, les marques del Consell són molt respectuoses, fetes amb fusta i pedra. Si ets un autèntic guia de muntanya has d’estar format suficientment per no haver d’omplir la muntanya de marques fetes amb esprai. Es fa difícil parlar d’intrusisme perquè és un món sense regular; però he de dir que en el món de la muntanya no n’hi ha gaire.

P.- Com veu el fet de les curses de motos que tenen lloc els caps de setmana a les carreteres de la Serra de Tramuntana?
R.- És un tema molt complex: d’una banda, hi ha aquells que reclamen el fet de poder passejar lliurement en moto per la Serra; mentre que de l’altra, hi ha tots els residents que demanen poder gaudir de tranquil·litat i seguretat als llocs on viuen. S’ha de regular de manera seriosa i contundent, el que no pot ser són les carreres il·legals. S’hauria de regular molt, tot i que el que seria desitjable és que la gent pogués anar-hi en moto sense fer carreres ni el renou que fan no podem oblidar que es tracta d’un paratge protegit i, a més, patrimoni de la UNESCO.

P.- Veu factible alguna solució per a aquesta tema?
R.- Sobretot regulació i permetre’ls fer alguna prova puntualment; però no un cap de setmana sí i l’altre també.

P.- Creu que s’hauria de reduir el nombre de visitants als camins de la Serra? Per què?
R.- L’autèntica massificació va tenir lloc després de la pandèmia quan els residents, tant locals com estrangers, acudiren en massa a la Serra, produint una autèntica allau humana a la Serra. El primer que s’hauria de fer és un estudi sobre la capacitat de càrrega que pot tenir aquest espai, ja que no hi ha dades oficials; quan tenguem aquest estudi fet s’hauran de prendre mesures perquè la Serra necessita gestió .

P.- La Serra pot morir d’èxit?
R.- Mallorca pot morir d’èxit, no només la Serra. Es tracta d’un tema molt seriós que cal treballar molt seriosament amb tots els sectors implicats i prendre mesures concretes. El que no podem deixar és que el mercat vagi per lliure. El que no podem fer és créixer més, un tema que fa anys es discutia però que avui compta amb el suport de gairebé tothom; si hem de decréixer ho hem de regular bé ja que no només ens feim mal a nosaltres sinó que també aconseguim que la gent que ens visita no se’n vagi satisfeta.

P.- Com ha canviat el panorama dels camins de la Serra al llarg dels darrers anys?
R.- D’una banda, s’han recuperat alguns camins molt importants i interessants; però també n’han desaparegut molts d’ús públic per manca d’ús. Reivindic la propietat privada -respectant i dialogant amb els propietaris i intentar arribar a un consens-, però també és veritat que els camins que són públics han de ser públics i no s’hi ha de poder negar el pas a ningú. Aquí hi ha una feina molt important a fer per part dels Ajuntaments: en concret, a Deià, tenim el Catàleg de Camins gairebé enllestit, però encara hi ha molta feina a fer a tota la Serra en aquest aspecte.

P.- Quins són els principals perills que afecten les muntanyes de la Serra a dia d’avui?
R.- El principal -per a mi- és el que fa referència als incendis: el bosc està molt abandonat i un dia farà un tro; en segon lloc, intentar evitar la massificació en espais -com és el cas del Mirador de Son Marroig- i diversificar trams, i, finalment, deixar els espais més nets dels que els trobam, bàsicament reclam educació i civisme.

P.- Hi veu solució a aquests problemes?
R.- Per als incendis, continuar amb les subvencions de l’administració per netejar espais privats per tal d’incentivar en les finques el manteniment dels olivars i boscos. En els altres casos, tot passa per incrementar en educació mediambiental: cal augmentar la cura i el respecte vers la natura.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a