Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 24 de juliol de 2024   |   01:09
 
Enquesta  
Estàs d’acord en crear ciclocarrers dins Sóller, que permetin circular les bicicletes amb compatibilitat amb els cotxes?


No
 
Entrevista
14/06/2024 | 17:00
Joan Soler:
"El Victòria és una oportunitat única per a l’Ajuntament"
Guillem Puig

Joan Soler Rebassa -60- és l’arquitecte i artista plàstic solleric que s’ha encarregat els darrers mesos de coordinar i vetllar per la restauració i recuperació d’un dels misteris del Rosari Monumental de Lluc que es va desplomar després d’unes intenses pluges. Les obres de restauració han costat uns 270.000 euros, que han sufragat la Fundació Santuari de Lluc i el Consell Insular de Mallorca a través del Consorci Serra de Tramuntana, i s’han allargat al llarg de set mesos -del juliol del 2023 al febrer del 2024-. La inauguració oficial tendrà lloc diumenge que ve -16 de juny- i comptarà amb la presència del bisbe de Mallorca i autoritats, així com amb la participació del Cor dels Blavets de Lluc.

Pregunta.- Què provoca el deteriorament i caiguda del quart misteri del Rosari Monumental de Lluc?
Resposta.-L’especial configuració del terreny on -gràcies a un estudi geotècnic posterior- es detectà la presència d’argila expansiva: un material que provocà que l’aigua que hi queia per la zona del darrere llenegàs i acabàs buidant-lo per davall, provocant el seu posterior esbucament. Cal tenir present que aquesta obra es construí fa uns 110 anys i en aquella època no es feien els estudis geotècnics actuals.

P.- Què té d’especial aquest misteri?
R.-
És el quart misteri i compta amb la particularitat de posseir tres relleus originals de Josep Llimona. El nostre temor radicava en la possibilitat que amb la caiguda s’haguessin pogut fer malbé, però afortunadament no fou així. Aquest misteri forma part del Conjunt del Rosari Monumental de Lluc (BIC), obra realitzada per la intercessió del bisbe Campins a principis del segle XX: moment que coincidí amb la presència de Gaudí a l’illa, fet que provocà que visitàs l’indret i assessoràs el bisbe sobre aquesta obra monumental.

P.- Quines tasques s’han duit a terme per a la restauració i recuperació del misteri?
R.- En primer lloc, es va haver de dur una tasca de desenrunament: fou una tasca arqueològica perquè no comptàvem amb documentació dels plànols originals. En aquest moment també es va realitzar la tasca d’identificació de cadascun dels elements trobats, classificar-los i numerar-los; per finalment, depositar-los en un lloc segur. En segon lloc, es va dur a terme la redacció del projecte de reconstrucció i restauració del misteri. Es realitzà un estudi geotècnic que posà de manifest que es tracta d’un terreny dolent que es mou; per la qual cosa haguérem de realitzar una cimentació especial basada en la col·locació de catorze pilars d’acer de nou metres de profunditat -que traspassassin la zona perillosa- i que després foren omplerts de formigó. Un cop assegurat el sòl, es procedí a la recuperació del misteri que passà per diverses fases: recuperar les peces rompudes i no rompudes per reintegrar-les al misteri emprant tècniques antigues i materials moderns com l’acer -que romanen ocults a simple vista- amb la seva consegüent laboriositat perquè es tracta d’una obra d’uns dotze metres d’alçada.

P.- Quins criteris seguí per a la restauració de les peces malmeses?
R.- El proposat pels especialistes en aquests casos: restaurar les peces sense deixar-les com a noves per no desdir amb les que s’havien conservat intactes. Val a dir que els tres relleus de Josep Llimona resultaren intactes; tot i així foren tractats d’algunes patologies perquè no anassin a més.

P.- Està satisfet dels resultats obtenguts?
R.- Sí, perquè el procés ha anat bé i ha comptat amb la il·lusió i enginy de tots quan hi han participat -tant constructors com els diferents equips de col·laboradors-; posant de relleu l’estima vers aquesta obra tan especial per als mallorquins.

P.- Ha duit a terme altres reformes del patrimoni eclesiàstic?
R.- Sí, sobretot a Sóller: la restauració del rosetó de la façana de la parròquia de Sant Bartomeu; la reconstrucció del Museu de la Mar de Santa Catalina; el muntatge del museu del Tresor de Sant Bartomeu; la restauració de la teulada i interior de la Capelleta Vella i l’atorgament de la llicència d’activitats i reformes al Casal de Colònies del Port.

P.- Creu que l’Església té suficientment cura del seu patrimoni?
R.- Sí, però sovint el volum del seu patrimoni sobrepassa la seva capacitat d’actuació. Hi ha casos en què hi ha edificis -o part d’ells- que aguanten perquè no es pot fer tot alhora; per posar algun exemple de la vall hi ha el cas del campanar de l’església de Biniaraix o la rectoria de l’església de Fornalutx.

P.- La quota d’accés a la parròquia de Sant Bartomeu -tres euros- hauria d’anar destinada a tenir cura del patrimoni eclesiàstic local?
R.- Jo crec que hi va; a més, crec que s’ha posat per a aquest motiu. Pens que és una aportació justa que ajuda a mantenir el patrimoni de l’església i contribueix a obtenir una rendibilitat de la visita dels nostres turistes.

P.- Quin estat presenta la parròquia pel que fa a la seva conservació patrimonial?
R.- En general, pens que està ben conservada. El que més falta fa és restaurar les pintures i capelles que es feren malbé a conseqüència de la inundació produïda quan es feia la restauració de les teulades i no estaven cobertes.

P.- Té constància de l’estat de les altres esglésies de la vall?
R.- Com ja he dit, crec que es fa el que es pot; prioritzant el més urgent i necessari. Ara bé, pens que el problema més greu rau en el manteniment constant que requereixen aquests edificis que solen ser bastant grans.

P.- Com veu el fet que la Capelleta serveixi com hostatgeria?
R.-No ho veig malament mentre es puguin compaginar les activitats espirituals amb les lúdiques. S’ha de rendibilitzar al màxim el patrimoni eclesiàstic si el volem mantenir en bones condicions.

P.- Qui té cura d’aquest patrimoni?
R.-
El bisbe, el clergat, el vicari de patrimoni i -d’una manera molt especial- els rectors de cada parròquia que han de vetllar per la seva bona conservació i els grups de treball existents en cada parròquia. En aquest aspecte, vull remarcar que tant de bo a les institucions civils hi hagués el mateix grau de compromís pel que fa al patrimoni com al si de l’Església.

P.- Veu alguna solució pel que fa a la utilització pública del Centre Parroquial Victòria?
R.- Vull deixar ben clar que es tracta d’una gran oportunitat per a l’ajuntament ja que el Victòria és l’espai més idoni -amb el qual compta actualment la vall de Sóller- per dur-hi a terme activitats o actuacions públiques. Es tracta d’un espai que amb una bona reforma té moltes possibilitats, tant pel seu volum com per la seva situació. L’Ajuntament s’ha de plantejar molt seriosament l’acceptació del Centre Parroquial Victòria vista la carència d’infraestructures culturals que té.

P.- En un panorama més ampli, com valora la conservació dels edificis públics de Sóller?
R.- És molt trist i alhora indignant. Sembla una deixadesa increïble deixar perdre la nostra identitat i memòria copsada en aquests edificis i alhora desaprofitar uns espais altament necessaris. Hem de recordar que en el passat Sóller fou en poble capdavanter en infraestructures culturals i actualment es troba a la cua dels pobles de l’illa en aquest sentit.

P.- A què es deu tan deplorable panorama?
R.- És una situació que ve de lluny i no podem dedicar-nos a acusar als que governen l’Ajuntament actualment. Crec que, en general, hi ha hagut un esforç insuficient; a més de no valorar suficientment aquest patrimoni.

P.- Hi ha solució possible?
R.- Crec que la solució passa per una priorització: és evident que no ho podem arreglar tot al mateix moment. Crec que és urgent debatre una possible solució que, ja dic, passa per una priorització dels projectes. Pens també que a l’Ajuntament hi hauria d’haver un gabinet encarregat de vetllar pel manteniment continu del patrimoni.

P.- Per acabar, el 2030 creu que Sóller comptarà amb un espai escènic digne?
R.- Si es reforma i restaura bé el Centre Parroqual Victòria, sí. Així de clar ho tenc.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a