Franz Kraus -66- és el fundador de dues de les marques comercials més reconegudes tant a nivell nacional com internacional, Sa Fàbrica de Gelats i Fet a Sóller, amb què compta el teixit empresarial solleric. De fet, el passat dimarts Sa Fàbrica de Gelats complia el seu trentè aniversari, una data que fou celebrada no només pel reconegut empresari sinó per bona part del teixit social solleric que s’apropà a les dependències de la plaça del Mercat on es procedí a la celebració de tan especial aniversari

Kraus, original de Renània, habita a la nostra vall des de la dècada dels noranta del segle passat i en aquesta trentena d’anys ha aconseguit fer-se un nom no només com a empresari, sinó com a un vertader protagonista de la vida social de la nostra vall, una vall que l’ha adoptat i que ell ha adoptat com a veí de primer ordre.

Pregunta.- Què sent un empresari quan la seva empresa assoleix els trenta anys d’existència?
Resposta.- Molta emoció, alegria i satisfacció. Em sent molt afortunat per l’equip humà que hem aconseguit ajuntar, sobretot per la seva implicació en el projecte que és la base del triomf de qualsevol empresa que vulgui perdurar. Tenc molt clar que una empresa sense un bon equip no pot funcionar.

P.- Quins són els principals èxits assolits en aquests trenta anys?
R.- El balanç d’aquests anys és positiu sobretot perquè sent que he fet feina pel poble de Sóller i estic molt content i emocionat pel recolzament i la confiança que he rebut. Uns aspectes que han estat decisius per poder tirar endavant. Més o manco, cada cinc anys hem comptat amb una crisi: ja sigui econòmica o d’altres tipus, com va ser la pandèmia, i ens n’hem acabat sortint, la qual cosa és una bona mostra del vigor de la nostra empresa. Sens dubte, consolidar les nostres empreses tant a nivell local, com regional i internacional és el major èxit de què ens podem sentir orgullosos, sempre vivint-los amb la humilitat que em caracteritza.

P.- Quina és la seva relació amb la pagesia local?
R.- Molt bona i propera: entenc la seva problemàtica, ja que sol tenir un contacte força estret amb molts d’ells. Els nostres projectes es basen majoritàriament en l’agricultura local on els cítrics ocupen un lloc preeminent. Vull destacar que estic notant un canvi molt important pel que fa a una evolució social en la pagesia sobretot pel que afecta a les noves generacions de pagesos. Aquestes noves generacions són posseïdores d’una nova cultura pagesa basada, sobretot, en un interès notable en el món dels cítrics. Cal tenir present que la pagesia és molt rellevant per al turisme, ja que són els que s’encarreguen de mantenir viva i tenir cura de la terra, una terra que no es podria vendre turísticament sense aquesta feina. El món del turisme està en deute amb aquesta pagesia, per la qual cosa cal dotar d’un valor afegit a la feina dels pagesos, reconèixer la seva feina i el seu trasllat a l’economia global.

P.- Què necessita un empresari per assolir l’èxit?
R.- Per començar, sort; coneixements, il·lusió constant i feina continuada al cent per cent -amb ganes o sense- ja que un negoci no et demana si tens ganes de fer feina o no. En aquest sentit, he tengut la sort de comptar amb una excel·lent col·laboradora com fou la meva esposa, Gabi, que sempre em feu costat i m’animà en tot moment.

P.- La taronja canoneta es troba a l’inici del seu negoci?
R.- La taronja canoneta és el producte més original de Sóller, i quan vaig arribar aquí, a la dècada dels noranta, no comptava gairebé amb mercat. Es tracta d’un tipus de taronja autòctona amb molt de sabor però amb poca presència i representava tot un repte sobretot pels elevats costos i l’escassa productivitat. Es tracta d’una taronja que representa l’essència de Sóller i que compta amb una valor increïble; vàrem lluitar per crear una marca per a ella ja que fins a la data no es trobava en cap registre botànic, per la qual cosa realitzàrem diversos estudis que finalitzaren amb la creació de dues marques: una per a la fruita fresca i una altra per a la melmelada. El fet de comptar amb aquesta marca ens permet diferenciar-nos i ens distingeix de la resta de taronges.

P.- Què sent quan veu que tones de llimones i taronges acaben sota els arbres?
R.- Sovint això es deu per les dificultats de trobar un equilibri entre les demandes del mercat i la plena del producte. En el cas de la llimona, hi ha un mercat força constant, però la collita és limitada en el temps tenint com a conseqüència la impotència del mercat per poder donar sortida a tota la collita de llimona al mateix temps. En aquest cas, seria molt important poder comptar amb una segona collita, més tardana, que es pagaria molt millor. Sabem que no és fàcil, però estam treballant en un projecte que veurà la llum el proper any que treballa en aquest sentit. Pel que fa a la taronja tenc molta esperança i confiança en els nous pagesos i en l’interès que presenten en millorar la producció. Crec que els seus interessos estan enfocats en la bona direcció.

P.- En uns dies serà investit ambaixador de Kmzero. Què representa això per a vostè?
R.- Sens dubte, l’aposta de Kmzero vers el producte local és tota una aposta de futur vers una agricultura ecològica sense pesticides, ni herbicides ni fungicides. El producte ecològic és clarament el futur de la taronja local ja que està ben demostrat que un terreny sense herbicides dona un fruit molt millor. A més, cal considerar que la iniciativa del Kmzero compta cada cop més amb la sensibilitat del consumidor, un consumidor que confia en el respecte i la cura pels processos naturals i que cada cop té més presència als mercats. Hem de lluitar perquè no només els particulars sinó els grans empresaris -hotelers i restauradoR.- adoptin aquest tipus d’iniciatives.

P.- Per on passa el futur de Fet a Sóller?
R.- Fa uns cinc anys -abans de la Covid-, na Gabi i jo ens plantejàrem aquesta mateixa pregunta i arribàrem a la conclusió que el pla de futur de Fet a Sóller passa per incentivar i comptar amb una nova generació per fer front al futur de la nostra empresa -ja sigui amb nosaltres o sense-. No tenc cap dubte que el futur de Fet a Sóller passa per comptar amb un equip -preparat i entusiasta- que ben segur garantirà el futur de la companyia.

P.- En un nivell més personal: què representa Sóller per a vostè?
R.- És el meu poble, la meva vida, sense cap dubte.

P.- Ha tengut -o tengué- problemes per adaptar-se a la vida en un poble com Sóller?
R.- De cap de les maneres, jo provenc d’un poble semblant a Sóller de Renània i sé molt bé com funcionen els pobles, i m’encanta. Durant una quinzena d’anys vaig viatjar arreu del món estudiant i formant-me en multinacionals i arribà un moment en què vaig decidir fer un canvi de vida. Quan vaig arribar a Sóller vaig tenir ben clar que era el lloc on volia establir-me i vaig comprendre que tot i els problemes de llengua que hi havia en aquell moment, era capaç d’entendre perfectament la manera d’actuar i de moure’s en un poble com Sóller. Des del primer moment vaig considerar que viure a Sóller era tot un luxe: tant per la climatologia com per la relació que d’immediat vaig establir amb els seus habitants.

P.- Què enyora de la vida a Alemanya?
R.- En algunes ocasions, la salsitxa amb mostassa (riu). Tot i que tenc un temperament mediterrani també compt amb una mentalitat racional que m’ha ajudat molt a l’hora d’emprendre aventures, ja que em dota de seguretat. En tots els altres aspectes, tenc ben clar que Sóller és el lloc on vaig decidir viure, i on visc i on viuré en un futur.

P.- Quin és el secret per adaptar-se tant bé a la vida sollerica?
R.- En primer lloc, estimar la vall; en segon, estimar els seus habitants i reconèixer les seves necessitats; i finalment, conèixer l’idioma.

P.- Trenta anys a Sóller... n’hi viurà trenta més?
R.- Sens dubte, bàsicament per dues raons: la primera és que durant anys vaig poder compartir moments i passejades amb don Pep Puig -que arribà als 103 anys- i amb qui vaig poder gaudir de tota una saviesa de vida; i en segon lloc, perquè genèticament a la meva família solem arribar als 96 o 97 anys. Essent així, i si no em fallen els càlculs... faig comptes arribar-hi.

P.- Se sent reconegut per la tasca de promoció de Sóller que ha duit a terme?
R.- Tot quant he fet ho he fet per egoisme; ara bé, no puc negar que el component social és molt fort en la meva manera de pensar i l’he pogut materialitzar en la tasca que, per exemple, he duit a terme amb empreses com Estel Nou des de fa una trentena d’anys. Tenc molt clar que una societat no pot funcionar si tots els que en formam part no treballam conjuntament per fer-la avançar. Estic content perquè molta de gent em reconeix la feina feta, però no pel que representa de reconeixement social sinó perquè he tengut aquest reconeixement sense jo cercar-lo.

P.- Què deu Franz Kraus a Sóller?
R.- Crec que l’haver pogut comptar amb una empresa que ha pogut ajudar al teixit econòmic solleric en general. Hem de tenir present que Sóller necessita una economia alternativa al turisme i crear llocs de feina no dedicats exclusivament al sector turístic és important.

P.- I què li deu Sóller a Franz Kraus?
R.- En una paraula: res.