Tomeu Campins -56- és ben conegut a la vall de Sóller per ser un dels membres fundadors de Corriola Teatre i un dels actors més carismàtics de la vall. Habitual dels muntatges de la companyia teatral sollerica ha anat alternat les seves aparicions sobre l’escenari amb la direcció d’alguns muntatges. Creatiu i sociable, Campins juntament amb David Rodríguez protagonitzarà en breu l’obra “Mamà!” de Jordi Sánchez i Pep A. Gómez a les instal·lacions del C.P. Victòria.

Pregunta.- Per què Corriola torna a representar “Mamà!”?
Resposta.- L’any passat, per diverses circumstàncies, ens trobàrem que només podíem comptar amb quatre actors per muntar l’espectacle de “Mamà!”, on tan sols hi surten dos personatges masculins, per la qual cosa decidírem que en grups de dos -d’una banda en Guillem Coll i en Guillem Puig, i per l’altra en David Rodríguez i jo mateix- ens alternaríem per poder fer aquest muntatge en dos caps de setmana diferents. Per circumstàncies adverses no va poder ser així i l’hagueren de representar durant els dos caps de setmana els Guillems. Aquest és el motiu pel qual enguany en David i jo representarem l’obra, ja que en no poder-ho fer l’any passat ens quedà el cuquet de representar-la i poder demostrar la feina que havíem -i hem tornat a fer- enguany.

P.- Què pot contar del personatge que vostè representa?
R.- Es tracta d’un bon al·lot, jo diria que -fins i tot- una mica innocent, que és víctima d’una situació familiar que se li acaba fent costa amunt. Hi haurà gent que crec que se sentirà reflectida amb aquesta situació.

P.- Es tracta d’un vodevil?
R.-. No, de cap de les maneres. Es tracta d’una obra -molt ben escrita- que tracta de relacions familiars i de dependència. Reflecteix una realitat que moltes de famílies pateixen i que demostra la vigència i actualitat de la proposta.

P.- Què diferència aquest muntatge del que poguérem veure l’any passat?
R.- Tot i que el guió és exactament el mateix del que protagonitzaren els Guillems, la interpretació i els gags són totalment diferents. Na Piquita Riera -directora del muntatge- malgrat haver-nos marcat unes pautes generals ens ha deixat via lliure per desenvolupar els personatges a la nostra manera. Vull remarcar la gran sintonia i compenetració entre en David i jo: i el “feeling” entre nosaltres és molt fort.

P.- Què diferencia el seu personatge a “Mamà!” de la resta de personatges que vostè ha representat en muntatges anteriors?
R.- Gairebé tots els meus personatges anteriors eren seriosos, no eren gaire irònics; mentre que aquest és molt innocent i -en cert aspecte- tendre. Els esdeveniments de l’obra el duen a prendre una determinació que li provocarà no pocs maldecaps i situacions hilarants.

P.- Ja tenen en ment altres muntatges?
R.- Ja ho crec, a Corriola no param. Entre finals d’octubre i novembre presentarem una obra nova que serà de sis personatges i que jo mateix dirigiré. No puc avançar gaires coses, però sí que puc dir que hi haurà vàries novetats.

P.- Per què aquest canvi de dates quan era habitual estrenar en primavera?
R.- A vegades les situacions ens obliguem a fer alguns canvis i en aquest cas es va deure a una millor accessibilitat als assajos per part dels actors i actrius.

P.- On assajaran?
R.- Si no hi ha contraordre al C.P. Victòria.

P.- S’han solventat els problemes d’accés al C.P. Victòria?
R.- Sé que el Bisbat i la regidora de Cultura estan en negociacions perquè es resolgui la utilització del C.P. Victòria com espai cultural. De fet, “Mamà!” es representarà al C.P. Victòria.

P.- Què pensa de la manca d’infraestructures culturals de Sóller?
R.- I què he de pensar! És un autèntica vergonya. A Sóller s’han fet grans inversions en diversos aspectes -poliesportiu de Son Angelats, Túnel de Sa Mola, inversions contínues al Camp d’en Maiol- en les quals no hi estic en contra, però vull recordar que no se n’ha feta cap ni una pel que fa a infraestructures culturals, la qual cosa ens situa a la cua dels pobles de Mallorca -i crec que de les BaleaR.- a nivell d’infraestructures culturals. No pretenc que siguem capdavanters en aquest aspecte, però és molt necessari comptar amb un espai escènic digne.

P.- Creu que algun dia Sóller comptarà amb aquest espai escènic digne?
R.- Esperem que així sigui i Déu ens escolti. Amén.

P.- Què prefereix la feina d’actor o de director?
R.- M’agraden les dues per igual. A nivell interpretatiu, m’agrada el fet de poder dotar de vida un personatge que no té res a veure amb mi -tot i que a vegades es produeixin situacions de “lluita” entre la visió que té un actor i la que té el director pel que fa al personatge en qüestió-. Mentre que a nivell directiu, el que més m’agrada és bastir tota una història -decorat, vestuari, etcèteR.- a partir d’un text; m’agrada veure com t’ho fas teu i com va agafant forma i color.

P.- Quins són els seus referents teatrals?
R.- M’encantà l’obra “Barcelona” i els muntatges de La Cubana i de Dagoll Dagom. A nivell d’intèrprets, m’agraden molt Emma Vilarasau i Carlos Cuevas.

P.- Per quin moment passa Corriola?
R.- Jo crec que per un molt bon moment, després de 33 anys de trajectòria. Comptam amb un bon planter d’actors i actrius amb noves incorporacions que es podran veure en breu. El més important és que mantenim la il·lusió per tirar endavant nous projectes.

P.- Com s’ha de fer per formar part de Corriola?
R.- Tothom en pot formar part i sense cap límit d’edat. Hi ha gent que ens ha demanat per col·laborar a molts nivells. Comptam amb un grupet de seguidors joves que ens garanteixen la continuïtat, però he de dir que tant de bo més jovent s’interessàs en formar part dels nostre grup.

P.- Per a quan un drama a Corriola?
R.- No ho sé, però m’encantaria fer un bon “dramasso”. Jo ja n’he fet algun: una de les obres que he passat més gust de realitzar ha estat “Cartes d’amor· i era un bon drama. Com a actor és molt gratificant provar diferents gèneres.

P.- Adreci un missatge als sollerics de cara al panorama cultural local.
R.- Com a Corriola no ens podem queixar de la resposta del públic als nostres muntatges que sempre ha estat molt bona -fet que ens encoratja a continuar amb tantes ganes-. De fet, som l’únic grup que no demana cap tipus de subvenció per tirar endavant els seus muntatges. D’igual manera, vull remarcar que Sóller és un dels pobles amb més associacions i “moguda” cultural: d’això, sí que puc estar orgullós de ser solleric i formar part d’un poble capdavanter a Mallorca. Llàstima que les infraestructures culturals no acompanyin!