Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 11 de desembre de 2023   |   19:20
 
Enquesta  
Quin temps ha d’obrir l’Ajuntament la Torre Picada al públic?

Dues hores al mes
Un dia sencer al mes
Un dia per setmana
Dos dies per setmana
 
Entrevista
10/11/2023 | 13:59
Guillem Bernat:
“Deix Aires sentint-me estimat per la gent de Sóller”
Gabriel Mercè

Guillem Bernat Ferrer va presentar ahir vespre la seva renúncia als càrrecs de president i director de l’agrupació de ball Aires Sollerics. A les portes de complir els 71 anys d’edat i després de tota una vida lligada al grup i amb la responsabilitat de liderar-lo, explica que ara fa una passa al costat per dedicar-se a altres projectes i es mostra agraït per l’estimació que li ha demostrat el poble durant tot aquest temps. Marga Forteza serà la que el substituirà en el càrrec. Qui va ser regidor de Cultura i després batle de Sóller, president de l’Associació Sollerica de Cultura Popular (Can Dulce) i de Sa Mostra, actualment escolà major de la Parròquia de Sant Bartomeu, opta també a presidir la Fundació que durà les regnes del futur museu de Can Mas, del carrer d’en Reial.

Pregunta.- Per què decideix presentar la dimissió com a màxim responsable d’Aires Sollerics?
Resposta.- Deix tots els càrrecs dins Aires, però hi seguiré vinculat i estaré a la seva disposició en tot el que hagin de menester. Però ha arribat un moment que ja he donat tot quan he pogut a Aires i veig que ja ha arribat l’hora -com es diu aR.- de fer una passa al costat. Són molts d’anys. Moltes vegades abans ja he intentat deixar-ho, però ha estat més fort que jo i no he estat capaç d’amollar. Però ara sí que ho he de fer.

P.- Des de quan ho té decidit?
R.- Ja fa un temps. D’abans de l’espectacle del Bolero de Ravel. De fet, malgrat que la idea fos meva, els que varen dur el pes de la seva organització varen ser Marga Forteza, Miquel Valls i el meu nebot Guillem Forteza, perquè ja necessitava més calma. Miquel Valls va dur el pes de tot l’apartat de la indumentària i el meu nebot duu dins la sang tot el que està relacionat amb el ball.

P.- Per què ara?
R.- Amb l’edat que tenc, ho he de fer, i em fa falta. Ara ja tenc ganes de no dur aquesta responsabilitat a damunt, perquè ser el responsable del grup, per a mi, implica ser el primer que vol complir i donar exemple, ja sigui assistint a tots els assaigs, essent el primer que es posa a replegar cadires, no fallar... És molt de pes.

P.- Quants d’anys són?
R.- Aires Sollerics té 55 anys, i jo vaig començar a ballar als 8 anys. Fes comptes. A més també tenc responsabilitats a l’església i ara també m’he abocat amb el casal de Can Mas.

P.- Amb la casa del carrer d’en Reial que Paulette Mas llega a l’Ajuntament?
R.- Efectivament. Amb na Paulette ens coneixem de fa molts d’anys, de quan vàrem organitzar la primera Mostra Internacional Folklòrica. I des de fa un temps som el seu apoderat pel que fa a aquest projecte.

P.- I què ens pot explicar d’aquesta donació?
R.- Un dia em va cridar i em va dir que volia crear una Fundació i que jo en fos el president, perquè li agradava el que jo havia fet amb Aires, amb Can Dulce, amb Sa Mostra i com a batle. Tot això encara es troba en procés de gestació: esperam la resposta definitiva de l’Ajuntament pel que fa a la cessió, malgrat que el batle ja hagi signat l’acceptació de la donació, i també falta completar la Fundació i el seu funcionament. De fet, aquest és un altre dels motius que m’ha impulsat a deixar Aires Sollerics. Crec que una cosa és incompatible amb l’altra i que no éstà bé que manegi tantes coses.

P.- Ens pot detallar a què es dedicarà el casal? Ha transcendit que la propietària té el desig que es converteixi en un museu.
R.- És una casa que té moltíssimes possibilitats. Una cosa que ja és molt clara és que a la planta de dalt s’hi pugui crear un museu d’indumentària amb el material que Aires Sollerics té recopilat des de fa anys. Tenim més de 2.000 peces i se’n podria fer una selecció. També hi ha joies i altres complements que s’hi podrien incorporar. La meva idea és que sigui una casa activa i oberta: conté moltes obres d’art, una gran biblioteca i un jardí molt extens, que estarien a disposició de tothom. És un espai apte per dur-hi a terme moltes activitats complementàries a la part de museu: conferències, concerts, és un lloc tranquil per a la lectura... també s’hi podrien fer activitats lligades a la moda i la indumentària, tallers, cursos... també serveix per fer-hi recepcions oficials i és un bon complement al teatre Defensora. El jardí que té a la banda de darrera és increïble i té unes possibilitats d’ús enormes.

P.- Serà capaç l’Ajuntament de mantenir aquest immoble?
R.- No crec que sigui una casa mala de mantenir, però sí d’adaptar. S’ha de veure com es gestiona i com es fa per adaptar-la a un ús públic, complint les normatives vigents pel que fa a barreres arquitectòniques o seguretat. És en aquest punt on ara mateix tenim el diàleg amb l’Ajuntament. Em consta que aviat es farà una reunió per prendre la decisió definitiva.

P.- Tornant a Aires Sollerics: què se’n duu del grup després d’aquests 55 anys ininterromputs de presència?
R.- No puc destacar una cosa per sobre d’una altra. Me’n duc sobretot amistat i amor dels seus integrants i la satisfacció d’haver arribat als 55 anys d’activitat. Pensa que les agrupacions anteriors com el Brot de Taronger o els Dansadors no varen passar dels deu. A més, no ha estat un grup que s’hagi limitat només a ballar, sinó que vàrem ser els primers de Mallorca que ens vàrem preocupar per la indumentària, i després n’hi ha hagut d’altres que ens han seguit l’estela. Em dol, això sí, que no ho hagin reconegut: he vist repetides moltes vegades les meves paraules als mitjans de comunicació, textualment, però els altres grups no han dit que nosaltres vàrem ser els primers en investigar tot aquest món. També amb Aires vàrem ser capaços de tirar endavant Sa Mostra, durant 30 anys, i de crear l’associació de Can Dulce. També vaig tenir l’oportunitat de ser el primer president de la Federació de grups de ball de Mallorca. I ara, si puc, m’agradaria poder contribuir a la creació d’aquest museu d’indumentària a Can Mas.

P.- Com deixa Aires Sollerics? En quin moment es troba?
R.- És un grup integrat per unes cinquanta persones, molt ben equilibrat entre homes i dones, i amb persones que no tendran cap problema per continuar endavant. Marga Forteza tendrà un bon equip que l’ajudarà.

P.- Què farà a partir d’ara?
R.- Estaré ben entretingut amb Can Mas, I, a més, també pas molt de gust amb el que faig a l’església. Ho faig voluntàriament, perquè ja estic jubilat, però m’ocupa molt de temps al llarg del dia.

P.- En què consisteix la feina d’escolà?
R.- Tècnicament som el responsable d’Església Oberta. Es tracta de controlar tota la part de manteniment de la Parròquia: fusters, electricistes, neteja, el museu, la preparació de la litúrgia... Tenc molta ajuda, però diríem que la responsabilitat que tot llueixi bé és meva.

P.- Quina sensació té en aquest moment, que deixa la responsabilitat d’Aires Sollerics després de tants d’anys?
R.- Tot el que he fet m’ha aportat molt i em sent molt orgullós, un orgull sa. La feina que he fet tots aquests anys amb Aires ha fet que em senti molt estimat pel poble. Quan surt al carrer, vuit de cada deu persones em saluden amb un “bon dia, Guillem”, i això és molt gratificant. Això m’ho compensa tot.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a