Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 24 de juny de 2024   |   11:00
 
Enquesta  
Quina nota poses als partits de l’oposició després d’un any de legislatura?

0 - 2‘5
2‘5 - 5
5 - 7‘5
7‘5 - 10
 
Entrevista
11/08/2023 | 13:12
Jose Kuiper:
“Biniaraix és la gran oblidada de l’Ajuntament, el darrer mot del Credo”
Guillem Puig

Jos Kuiper -73- originari de Veendam, regió de Groningen als Països Baixos, és des de fa 40 anys un habitant més de la barriada més visitada de la vall dels tarongers, Biniaraix. Actualment jubilat, Kuiper dedicà tota la seva vida laboral a empreses relacionades amb el món del turisme, la qual cosa el fa un bon coneixedor de les problemàtiques i encerts que envolten aquesta activitat econòmica.

Pregunta.- Com i quan arribà a la vall de Sóller?
Resposta.- El meu primer contacte amb Sóller fou l’any 1975 com a guia turístic de la companyia Neckermann, on hi vaig treballar fins al 1982 -tres anys dels quals a Sóller, i la resta amb diferents càrrecs directius en d’altres indrets de l’illa-. L’any 1986, i gràcies a la coneixença que tenia de la realitat sollerica, vaig participar en la reconversió de l’Hostal Bahía del Port en l’Hotel Los Geranios, que vaig regentar juntament amb la meva esposa, Ingrid, durant quinze anys. Posteriorment, i juntament amb els germans Marcel·lí i Lluís Rullan Colom, el vaig regentar durant 15 anys més -essent-ne el director fins al 2014, any en què em vaig jubilar. Des de llavors gaudesc d’una vida tranquil.la a Biniaraix, sempre observant amb interès el devenir de la vall que m’ha acollit.

P.- Per què escollí Biniaraix per establir-s’hi?
R.- Quan vaig acabar de treballar amb Neckermann -l’any 1982- vaig haver de sortir del pis on vivia a Can Pastilla i em vaig trobar en la disjuntiva d’haver d’escollir entre un pis a la zona d’Andrea Dòria a Palma -on antigament hi havia Son Dureta i tot el que això implicava de trànsit- i una casa a Biniaraix -al carrer Trinitat- i, òbviament ens decidírem, juntament amb la meva esposa, per la pau i la tranquil·litat de Biniaraix. I d’això ja fa quaranta anys. Ens fixàrem en aquesta casa, coneguda entre els veïns com la casa de Sor Margalida, una vegada que férem el Barranc; el fet de comptar amb molts d’amics a la vall i de la bellesa del paratge foren claus a l’hora de la nostra decisió. Fou un enamorament total de Sóller i, en especial, de Binaraix.

P.- Quins són els principals problemes a què ha de fer front aquesta barriada?
R.- Aquí s’hi viu molt bé, però és innegable que hi ha alguns problemes -jo diria que crònics- per la pròpia idiosincràsia de la barriada. El primer, i principal, és la manca d’aparcament; el segon és el relacionat amb el trànsit, sobretot els caps de setmana; i el tercer estaria relacionat amb el canvi de caràcter que darrerament està patint la zona de la plaça de Biniaraix.

P.- Vostè veu solució a aquests problemes?
R.- Pel que fa a l’aparcament, ho veig dificilíssim per la peculiaritat dels carrers de Biniaraix i per estar en zona protegida, la qual cosa impedeix realitzar actuacions que puguin afectar als horts. Referent als problemes de trànsit, cal dir que la gent es salta les prohibicions restrictives que autoritzen a circular-hi només als veïns. El caos durant els caps de setmana és gros: la gent no puja pel carrer Ozones i ho fa per la zona de Cas Patró Lau, topant-se moltes de vegades amb cotxes en contra sentit. En aquest sentit, cal observar que el GPS dels cotxes indiquen l’accés per Cas Patró Lau. També convé ressaltar que sovint no són turistes els causants dels embussos, sinó caminants mallorquins que volen fer el Barranc. En darrer lloc, el canvi de caràcter de la plaça es deu bàsicament al canvi d’arrendataris del bar que hi ha: els biniaraixencs trobam a faltar la figura de l’anterior arrendatari, en Pedro Antonio. Es convoca a través de xarxes socials a esdeveniments en aquest bar que acaben afectant la vida de la plaça. S’hi han arribat a trobar una seixantena de persones d’arreu de Mallorca. Entenc que tothom té el dret de guanyar-se la vida, però és innegable que la plaça ha sofert un canvi: els biniaraixencs ens trobam exclosos de la plaça de la barriada.

P.- Pensa participar en algun esdeveniment organitzat amb motiu de les festes de la Mare de Déu d’agost?
R.- Clar que sí, en tot quan pugui. De fet, ja tenc reservat lloc a la taula internacional del sopar a la fresca, juntament amb la família de Franz Kraus; també aniré a la missa i a l’acte homenatge a la vellesa -on ja pas a recollir l’ensaïmada-, al ball de bot... M’agrada participar de la vida de poble.

P.- Està implicat en la vida social de Biniaraix?
R.- Ja ho crec, vaig ser membre de la primera Junta Veïnal de Biniaraix. Particip en tot quan es fa: foc de Sant Antoni, bunyolada, loteria veïnal...

P.- Què caracteritza aquesta barriada?
R.- El comptar amb una arquitectura que no té igual: cases de pedra, carrers empedrats, paisatge espectacular... Una originalitat que ens ha fet “mereixedors” de ser Bé d’Interès Cultural (BIC) amb els seus pros i contres. Entre aquests hi ha el fet que hem de mantenir les nostres propietats segons les normatives del BIC, la qual cosa ens duu aparellats alguns problemes com és el cas de no poder posar plaques solars i sí antenes parabòliques, ja que quan es va iniciar el BIC aquestes eren una demanda necessària, cosa que actualment ja no ho són. Seria ben necessari que el Consell, de qui depèn el BIC, fes una actualització i adaptació de la normativa BIC si realment vol ajudar als biniaraixencs.

P.- Pateix Biniaraix la massificació turística de la resta de la vall?
R.- No, la massificació afecta indrets com el centre, el Port i les vies de comunicació entre Sóller i Palma bàsicament. Biniaraix és una illa dins la massificació sollerica.

P.- Vostè, com a especialista en turisme, quin balanç pot fer del que duim de temporada?
R.- He de dir que no hi estic implicat directament, però sí que s’ha constatat que el que havia de ser una campanya d’estiu normaleta s’ha vist beneficiada per l’arribada de turistes que han esquivat els conflictes d’altres països: incendis a Grècia, inundacions en d’altres països... També cal constatar la recuperació del turisme francès. Aquesta bona situació -i ho vull remarcar- s’ha donat perquè a Sóller s’ha cuidat molt el turisme: no s’han fet hotels nous i els antics s’han modernitzat tots i són hotels petits que permeten un tracte molt personalitzat. Igualment l’oferta d’hotels d’interior ha augmentat, així com l’oferta de lloguer vacacional.

P.- Creu que Biniaraix ha estat ben tractat pels consistoris anteriors?
R.- Rotundament, no. Biniaraix ha estat la gran oblidada de les barriades de la vall. Per posar un exemple: la campanya d’asfaltatge no ens afecta per ser zona BIC que cal posar llambordes en lloc d’asfalt. I no és per manca de voluntat de l’Ajuntament: l’Ajuntament presenta un pla de millora per a Biniaraix a càrrec de l’Ecotaxa -tapar fils elèctrics, arreglar aigües brutes, posar llambordes...- i encara esperam resposta del Govern. Som, en bon mallorquí, el darrer mot del Credo.

P.- Què li demanaria a l’actual consistori?
R.- Que insisteixin i mirin d’activar el pla a càrrec de l’Ecotaxa.

P.- Creu que Biniaraix ha perdut caràcter amb el pas dels anys?
R.- No, segueix comptant amb un caràcter original. Malgrat els problemes que darrerament afecten a la plaça.

P.- Què diria a qui diu que a Biniaraix ja hi ha més turistes que gent local?
R.- Que no ho crec: devem estar al cinquanta per cent. Sobretot a l’hivern, quan molts turistes no hi són. Veig la presència dels estrangers com una sort ja que han propiciat i afavorit la renovació de bon apart de les cases. En tot cas, la convivència és perfecta.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a