Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 1 de març de 2024   |   11:56
 
Enquesta  
S'ha de prohibir la construcció de noves piscines donada l'actual situació de canvi climàtic i de manca d'aigua?


No
 
Entrevista
23/06/2023 | 13:55
Rafael García "Fuli":
"El meu pregó tractarà sobre la memòria desapareguda al Port"
Guillem Puig

Discret, afable, amb una conversa molt interessant i un caràcter obert, Rafael García “Fuli”, el pregoner de les festes de Sant Pere d’enguany, és un atent observador de la realitat que envolta el Port de Sóller al qual voldria retornar -si això fos possible- la senzillesa i autenticitat que el caracteritzava ara fa trenta o quaranta anys.

Fuli arribà a la vall amb només 16 anys, formant part del grup de militars que treballaven a la base del Puig Major -concretament treballava als radars-; posteriorment deixà la vida militar per passar a una vida civil que el dugué a treballar en tasques tan variades com fent de manobra amb Construccions Puigserver, podant palmeres i treballant com a mecànic en un vaixell pesquer o en les golondrines de diverses empreses locals. Aquest contacte amb la mar li esperonejà l'interès pel "gran blau" i inicià els estudis de mecànica naval major que el dugueren més endavant a treballar en un vaixell mercant per finalment recaure a Salvament Marítim, a l'emplaçament de Porto Colom, on finalment s'hi jubilà, després de treballar-hi durant tretze anys.

Originari de la campinya sevillana, més concretament de la vila d’Écija, Fuli duu la major part de la seva vida formant part de la comunitat del Port de Sóller, on ha aconseguit fer-se un lloc en l’estimació de tots els seus habitants.

Amb 62 anys, ha fet de la seva jubilació un espai d’aprenentatge que l’ha duit a inscriure’s a la UNED en l’especialitat de Geografia i Història. Aquests estudis, juntament amb la passió per les manualitats i per la seva família -ja compta amb un bon grapat de nets-, fan que es mantengui plenament actiu i que dediqui una part del seu temps a l’estudi de tot quan afecti al lloc d’acollida que li oferí un espai on créixer professional i familiarment.

 

Pregunta.- Per començar, d’on surt Fuli?

Resposta.- És una història que es remunta a la meva infantesa sevillana: la meva padrina tenia varis nets i dos d’ells -un cosí meu i jo- nomíem Rafael; no sé per quin motiu la padrina ens començà a anomenar per Fuli i aquest nom ja ens quedà per a tota la vida. Crec que Rafael només m’ho han dit dues persones: en Pep Frontera d’El Gas, a qui jo feia de mariner, i en Simó, un company de feina de Porto Colom, que era el meu relleu.

 

P.- Què sentí quan li anunciaren que havia estat designat pregoner de les Festes de Sant Pere?

R.- Sincerament, vaig pensar que no era la persona adequada; però no perquè pensàs que no el podria fer bé, sinó perquè pensava que jo no era la persona adient per fer-lo.

 

P.- Sobre què versarà el seu pregó?

R.- Parlaré sobre la memòria desapareguda del Port de Sóller i del manteniment i potenciació del seu patrimoni; i per suposat, de la implicació de la comunitat en aquests objectius.

 

P.- Què és per a vostè el Port de Sóller?

R.- Ca meva, molt més que el meu lloc de residència; no tant ara com abans: ho dic perquè fa trenta o quaranta anys al Port s’hi duia una vida més senzilla i familiar que no la d’avui en dia. El Port m’ha donat el que tenc: una professió a la qual un fill d’un jornaler sevillà com jo no hi estava destinat. Es podria dir que “de la necessitat en vaig fer virtut”.

 

P.- Quines són les principals mancances del Port de Sóller?

R.- Més que mancances, voldria parlar de suggeriments per fer un Port millor entre tots. Per començar, estaria bé poder comptar amb un carril bici adequat -tot i que en temps de massificació pugui semblar una utopia-; després també demanaria, ja que som caminador i hi vaig cada dia, que es netejàs una mica el camí del Far des Cap Gros i la paperera que hi ha devora el far, que sempre està plena de brutor. En aquest sentit vull deixar clar que l’Ajuntament fa tot el possible per netejar carrers i parcs, però hi ha alguns indrets com és el cas del camí del Far que necessiten millorar. Vull fer una menció especial al Llatzaret, que està en un estat deplorable i que pens que seria un lloc ideal per fer-hi un centre nàutic; m’agradaria que es restituís la dignitat a un espai que en segles passats va tenir una importància cabal per al Port de Sóller, ja que fou una donació per edificar un espai per al control sanitari de les embarcacions. En un altre apartat de coses, m’agradaria que es pogués fer alguna cosa de cara a l’accés a una residència per part del jovent: hi ha molts de joves que fan una feinada però que no tendran mai l’opció per poder comprar una casa al Port. Tampoc no estaria gens malament que s’allargàs una mica més l’emissari per treure’l el més lluny possible de la badia.

 

P.- Com solucionaria el problema del fondeig indiscriminat a la badia durant els mesos d’estiu?

R.- He llegit que pensen posar un camp de boies per a un número determinat de vaixells. Crec que és un tema on hi ha voluntat política, però encara s’hi ha de fer més feina. Ara bé, pens que els sollerics i els seus vaixells haurien de poder amarrar a ca seva -sobretot quan es tracta d’embarcacions tradicionals-. En aquest aspecte crec que les embarcacions tradicionals haurien de comptar amb certes bonificacions pel que fa als amarraments i per a les tretes i les sortides de la mar.

 

P.- Com veu el projecte de la reserva marina a S’Illeta?

R.- Altament positiu. Crec que és un projecte que el veurem fet realitat: hem de pensar que tot el que sigui conservar la mar és molt positiu.

 

P.- Quin estat presenta el sector pesquer local?

R.- He de dir que no som un gran entès en el tema, però crec que no ho tenen gens fàcil, sobretot perquè han de fer front a moltes problemàtiques i de molt variada índole (relleu generacional, poder vendre el propi peix, dificultats per poder cobrir les tripulacions...).

 

P.- Vostè s’interessa molt per les tradicions marineres. N’hi ha d’específiques del Port de Sóller?

R.- Sí, i per desgràcia n’hi ha que ja s’han perdut, com el fet de salar pàmpols que servia per poder comptar amb proteïna durant els mesos d’hivern o la processó de Santa Apol.lònia. La processó de Santa Apol.lònia -advocada per al mal de queixal- tenia lloc dia 9 de febrer i consistia en una processó-excursió fins al pinar de Santa Catalina que en aquella època era una muntanya comunal. També m’interessa molt el lèxic mariner i les seves derivacions. Per posar només un exemple hi ha la paraula baticul -un cop al cul- que, en realitat, és un pal que sobresurt a popa d’un llaüt petit i que aguanta una petita vela.

 

P.- Per on passa el futur del Port de Sóller?

R.- Jo crec que per una aposta ferma vers el turisme de qualitat: hem de canviar una mar de cadires per una mar d’aigua. Pens que s’ha de fer un gir total en la gestió i també pens que el jovent hi té molt a dir ja que seran ells els que s’hauran d’encarregar de gestionar-lo.

 

P.- Després d’haver assolit un pacte dificultós, com veu el panorama polític local?

R.- Només els puc i vull dir una cosa: en qualsevol pacte entre persones la generositat i la confiança han d’anar de la mà.

 

P.- Vostè pensa que el Port està desatès?

R.- Com ja he dit abans, pens que l’Ajuntament fa el que pot, però totes les actuacions sempre passen per un exercici de col.laboració conjunta. Per posar un exemple: no basta en ser net, sinó que també cal no embrutar.

 

P.- A què dedica el seu temps de lleure?

R.- A dues de les meves passions: la meva família -sobretot, als nets- i les manualitats. Em fascina recollir objectes que la mar ha anat deixant a la platja i donar-los una nova vida. M’agrada molt poder donar una nova vida a objectes treballant amb les mans i acompanyat dels meus nets majors.

 

P.- Com se sent en ser una de les persones més estimades del Port?

R.- Crec que és el màxim al que pot aspirar una persona. Sempre dic que el cor és el que mana.

 

P.- Com valora la tasca duita a terme per l’Associació Amics del Port de Sóller?

R.- No conec molt bé tot quan fan, però tot el que sigui fer el bé per al Port és altament positiu. Pens que el Port té una identitat pròpia que necessita de tothom per poder tirar endavant. Aquest és un pensament que he après treballant en un vaixell.

 

P.- Què diria als habitants del Port de cara a les properes festes de Sant Pere?

R.- Que sempre hem d’anar endavant però tenint la vista al darrere perquè això ens fa tenir els peus ben fits a terra. Que visquin les festes amb passió i amb el cor i que estaria bé que la gent del Port fes molta pinya. Bones festes i molts d’anys a tots!



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a