Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 11 de desembre de 2023   |   06:34
 
Enquesta  
Quin temps ha d’obrir l’Ajuntament la Torre Picada al públic?

Dues hores al mes
Un dia sencer al mes
Un dia per setmana
Dos dies per setmana
 
Entrevista
26/05/2023 | 10:46
Xesc Castanyer:
“La tronadissa és una part important de la festa”
Guillem Puig

Xesc Castanyer Xumet -53 anys- tècnic en piscines i jardiner, a més d’un dels membres més antics del Col·lectiu de Pagesos fa un repàs exhaustiu de les particularitats que enguany han envoltat la celebració del Firó i del resultat obtengut.

Pregunta.- Quin és el seu primer record relacionat amb el Firó?
Resposta.- Els primers records que tenc del Firó són de quan devia tenir 4 o 5 anys i vivíem al carrer de Pastor; m’agradava veure passar els pagesos pel carrer mentre es dirigien a la plaça -ma mare ens feia amagar per por dels trons-. Es tractava d’un Firó molt diferent a l’actual: eren els moments baixos de la festa, on tot era un caos.

P.- Des de quan participa activament al Firó?
R.- Més o manco des del 1990. Vaig començar lluitant amb espasa, per passar després a l’escopeta i, finalment, al trabuc. He de dir que sempre he fet de pagès i que som dels primers socis del col.lectiu.

P.- Com ha evolucionat la seva participació?
R.- Vaig començar com a pagès ras i actualment i ja en fa devers 26 faig de bandoler; això sí, sense cap tipus de responsabilitat organitzativa en el col·lectiu.

P.- Com a trabuquer, quina formació ha rebut?
R.- En un principi, els bandolers tan sols comptàvem amb la pràctica amb l’arma; però posteriorment nosaltres ensenyàrem algunes pràctiques als que s’hi incorporaven; per finalment, impartir un curset d’unes cinc hores que jo mateix vaig donar.

P.- Com acabà impartint aquest curs?
R.- M’ho va demanar en Jaume Servera, batle en aquell moment, per garantir més seguretat a la festa i per la meva experiència com a membre de la colla de dimonis de Sóller, els Esclatabutzes. Quan em vaig adreçar a la Guàrdia Civil amb la pregunta sobre qui ens podria impartir un curs, ells em contsetaren que qui millor ho podria fer era jo, per l’experiència prèvia, i m’hi vaig tirar de cap. Val a dir que a Mallorca ningú no havia fet mai en curset d’aquestes característiques. Em vaig informar de la normativa existent (ITC 26 i ITC 18) i juntament amb la meva experiència amb els dimonis vaig elaborar un curs; afegint-hi també un apartat sobre tecnologia d’armes i pólvora, un apartat cultural i un de primers auxilis. Hem fet aquest curs en dues ocasions i hi han participat una vuitantena de persones, amb l’únic requisit de comptar amb 18 anys i ser membre d’un dels col·lectius.

P.- En què consistien les restriccions inicials emeses per Delegació del Govern?
R.- Cal dir que cada any s’han anat posant més emperons i restriccions a la festa del Firó escudant-se en les mesures de seguretat -que jo som el primer que trob que hi han de ser-. Però, he de dir que cada any hem tengut la sensació que ens miren amb lupa i ens posem més entrebancs: la tramitació cada cop és més complicada i cada any es torba més en arribar. Una complicació que no només es deu a la normativa sinó també als problemes amb l’assegurança. Enguany les restriccions anaven encaminades a les àrees acotades per poder disparar les armes.

P.- Es tractaven de restriccions locals, autonòmiques, estatals o europees?
R.- Hi ha una llei a nivell europeu que prohibeix l’ús d’armes en festes -això ja ho sabíem i hi comptàvem-: aquesta llei va fer que molts d’escopeters es passassin a armes d’avantcàrrega. En total enguany sortiren 28 armes: 11 bandolers, 8 espingardes i 10 trabucs, amb el clar coneixement que no es podia disparar durant el trajecte. Som ben conscients que hi ha normativa europea força restrictiva al respecte, però pensam que el retard en les tramitacions tampoc no ha ajudat a resoldre alguns impediments. També observam que per part d’Intervenció d’armes -Delegació del GoveR.- la nostra activitat no és vista amb bons ulls.

P.- Com s’havien d’acotar les zones de dispar?
R.- En un principi, havia de ser mitjançant barreres, la qual cosa es va suspendre perquè les barreres representaven més perill que no les armes. Després de moltes negociacions i tres plans alternatius arribàrem a un acord. Finalment es varen acotar les zones marcant els espais al terra amb cintes; cal dir que hi havia també unes distàncies mínimes: dos metres, entre tirador i públic; i un metre entre tirador i tirador. Ara bé, el que volem deixar ben clar és que els participants amb armes no volem estar aïllats de la festa. Les festes mediterrànies tenen la seva essència en la proximitat: no hi ha públic perquè tothom participa de la festa, la línia entre participant i públic és molt tènue.

P.- Quina fou la seva primera reacció?
R.- La primera reacció fou la de no participar en la festa si ens havien de fer estar en un corral; finalment decidírem participar, sempre veient com es desenvolupava la festa. S’ha de dir que no va anar tan malament com ens pensàvem.

P.- Per què acabaren acceptant les restriccions?
R.- Per poder fer la festa. Ho provàrem, sempre oberts a una possible aturada. Hem de ser ben conscients que la tronadissa és una part important de la festa.

P.- Un cop passat el Firó. Quina valoració en fa?
R.- No ha estat el millor Firó: no només pel que ens atany a nosaltres, sinó perquè bona part de l’espai de la platja d’en Repic el trobàrem envaït de gandules i para-sols. Una quarta part de l’espai que altres anys anava destinat a la batalla de la platja d’en Repic estava ple de para-sol i gandules: fou lamentable i em referma en la idea que vivim en una reserva i només servim per servir als guiris. En aquest aspecte, crec que la culpa fou de l’Ajuntament.

P.- Creu que les presents restriccions poden anar més enllà?
R.- Temem que es puguin acabar suprimint les armes de foc de les festes. Pensam que temes com l’augment de zones acotades o acotaments mòbils puguin sorgir en propers anys. Als participants amb armes de foc ens agradaria poder negociar tornar a escenaris propis de firons anteriors.

P.- Gairebé és un miracle que no hi hagi hagut greus incidents al llarg dels anys el dia del Firó?
R.- No és cap miracle: la gent no se n’adona que els particpants tenim preparació i que el sentit comú i la prudència van per davant de tot. El 99% del participants a la festa mantenen en tot moment una conducta exemplar; tot i que hem de ser conscients que un accident sempre pot passar.

P.- Què en pensa de les restriccions?
R.- No són bones. El control és bo però les restriccions poden posar en perill la festa, ja que les mesures existents són suficients per garantir la seguretat.

P.- Hi ha seguretat garantida al llarg de la diada del Firó?
R.- Sí, fins allà on n’hi pugui haver en una festa tan multitudinària. Gràcies en part als esforços de les forces de seguretat i dels col·lectius organitzadors.

P.- Vostè va ser soci fundador d’Esclatabutzes. Com afectaran les restriccions al correfoc?
R.- Són temes diferents que no tenen res a veure. El correfoc té una legislació pròpia.

P.- Acatar aquestes restriccions és el preu a pagar per obtenir subvencions europees?
R.- No hi ha més remei. Però hem de tenir present que Europa és molt diversa i permet moltes excepcions, sobretot en agricultura.

P.- Pensa continuar participant al Firó?
R.- Sí, mentre el cos aguanti.

P.- Per acabar, com es menja que des de l’Ajuntament s’hagin prohibit els petards quan a tothora se n’han tirat?
R.- És molt difícil controlar el que fa cada persona. Només estan autoritzats els que reparteixen els col·lectius el dia del Firó. Per altra banda, controlar els petards no és feina dels col·lectius.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a