Bernat Reynés Trias -54 anys- és, sens dubte, un dels sollerics més coneguts i estimats de la vall, no només pel seu caràcter afable i divertit, sinó també per haver representat durant vuit anys un dels personatges més carismàtics de la nostra contrada, el Capità Angelats. Una popularitat també deguda no només al fet d’haver estat durant sis anys professor de l’autoescola local sinó també per dur a terme en l’actualitat les tasques de coordinador i director del poliesportiu de Son Angelats. Tot i això, Reynés té una personalitat polifacètica i un tarannà inquiet i polièdric que l’ha duit a interessar-se pels més variats temes d’estudi: administració, direcció i gestió d’entitats esportives, professor d’autoescola, màrqueting digital o automatitizació en màrqueting, entre d’altres. Ara bé, on Reynés destaca especialment és en el seu compromís vers la societat que l’envolta, un compromís que l’ha duit a ser membre del Col·lectiu Sant Ponç, escolta, futbolista, jugador de bàsquet o membre del grup Corriola, entitats on ha pogut posar a prova la seva vàlua personal i el ferm compromís envers la societat sollerica. La punta d’aquest compromís li vengué donada fa tan sols uns mesos quan fou escollit per l’Ajuntament de Sóller com a pregoner de les Fires i Festes del 2023, pregó que tendrà lloc el proper 11 de maig a l’església parroquial de Sant Bartomeu.

Pregunta.- Què sentí quan li comunicaren que havia estat escollit com a pregoner de la Fira de 2023?
Resposta.- Òbviament molta emoció, però també solitud i alhora molta companyia. Vertigen i un profund agraïment a la gent que havia confiat en mi per tirar endavant amb aquesta tasca, especialment al batle, Carles Simarro, i a la regidora de festes, Mar Castañer. Tot i que he de reconèixer que vaig acabar plorant.

P.- S’ho esperava? Pensà en algun moment en renunciar a pronunciar-lo?
R.- No, no m’ho esperava; ni em passà pel cap en cap moment en renunciar. Tot i això, a hores d’ara encara no els he dit que sí; el que vaig dir fou “No puc dir que no”. No podia deixar passar aquest tren.

P.- Com es preparà la redacció del pregó?
R.- El vaig escriure tot d’un cop, el mateix dia. I realment no el vaig haver d’anar a cercar: em brollà del meu interior.

P.- Què fou el més difícil de fer en el procés de la seva elaboració?
R.- El major problema va ser dotar-lo d’una estructura coherent: amb una introducció i un final que fou el que més se’m resistí.

P.- Sobre què versarà?
R.- No ho vull destapar. Tan sols dir que convit als sollerics a viure una jornada màgica amb mi.

P.- Què pretén aconseguir amb el seu pregó?
R.- Res, no tenc objectius prefixats.

P.- Li ha agafat pànic escènic en algun moment?
R.- Sí, qualque vespre -i més d’un- m’he despertat a les quatre de la matinada amb una mica d’angoixa. Fins que un bon dia vaig llegir el pregó a un bon amic que em donà el seu vistiplau, fet que em conhortà molt.

P.- Com arribà a ser el Capità Angelats?
R.- Realment fou el Capità Angelats qui m’escollí a mi i qui em va guiar fins que, finalment, la gent em va escollir.

P.- Veu adequat el sistema d’elecció actual?
R.- Sí: el fet que s’esculli per votació és un bé per a la festa ja que impedeix que es pugui convertir en una secta. He de dir que vàrem lluitar molt perquè l’elecció fos democràtica. Ara bé, pens que el Capità Angelats hauria de ser escollit amb un acompanyant perquè en base a la meva experiència sé que comptar amb un bon amic al costat, com fou en el meu cas en Javi Martínez, Capità de Bunyola, és tot un puntal.

P.- Li donaren algun consell de cara a representar el personatge?
R.- Sí, vaig tenir la sort de comptar amb la incondicional ajuda de Joan Socias, anterior Capità Angelats, que en tot moment va estar per mi. També vaig poder comptar amb l’ajuda de David Carreras, director de cinema, i de la gent de Corriola, que m’ajudaren a aprendre a actuar en públic. També vull reconèixer l’ajuda de Sílvia Arbona, que m’ajudà a preparar el paper.

P.- Tenia algun temor a l’hora de representar al personatge més icònic de la vall?
R.- Totes les pors del món, però em fugien en el moment que em vestia de capità.

P.- Què sentí quan va veure al seu successor en acció?
R.- Una immensa alegria i molta emoció. He de dir que vaig deixar de ser el Capità Angelats en un moment d’eufòria i plenament conscient del que feia perquè vaig veure que hi havia gent que en tenia ganes. Record que, quan el dia de l’Ofrena els vaig veure entrar a l’església. Vaig sentir una forta descàrrega emotiva que em confirmà que vaig fer bé en partir.

P.- Quina lliçó es pot extreure de l’actuació del Capità Angelats?
R.- Que si es vol tenir èxit convé envoltar-se dels millors. Els historiadors conten que el pes major de la lluita el va dur a terme el sergent Soler, mentre el Capità Angelats tenia el comandament sobre els papers.

P.- Creu que aquesta festa pot ser malinterpretada pels sollerics musulmans?
R.- No hauria de ser així, però em preocupa més que sigui malinterpretada per algun solleric.

P.- Pot morir d’èxit el Firó?
R.- No m’agrada gens aquesta expressió i no la compartesc gens. Es tracta d’una expressió molt adient amb el caràcter dels mallorquins que no podem gaudir del moment sense posar-hi objeccions.

P.- Com ha canviat aquesta festa des que vostè ja no és el Capità Angelats?
R.- Jo visc la festa cada any i cada any és diferent i única, i hi afegim noves experiències. Es tracta de viure i gaudir el dia a dia.

P.- Per què creu que l’escolliren com a Capità Angelats?
R.- Encara ara m’ho deman. Els meus fills diuen que m’agrada el show i crec que a la gent li agrada jugar amb mi.

P.- I com a pregoner?
R.- En primer lloc, perquè pens que creuen en mi i en la meva trajectòria tant a nivell professional com popular; i en segon lloc, perquè... ens ho mereixem.