Als seus 98 anys, Joan Castanyer recorda l’evolució del negoci familiar Mobles Castanyer, el setè més antic de Sóller. Els seus inicis es remunten a l’any 1865 de la mà del seu padrí Cristòbal Castanyer. Nascut a Sóller el 1924, Castanyer va començar a treballar a la fusteria quan tenia tan sols 14 anys. Temps després, va posar-se al capdavant de la tenda de mobles situada al carrer Victòria número 25. Avui en dia, el negoci compta amb quatre tendes de mobles i un local expositor. Tot, gràcies a l’empenta de Joan Castanyer, qui va comprar els locals per adaptar-se a les necessitats que sorgien al negoci. En concret, es tracta de Cas Sit, al carrer de sa Lluna, 26, obert a principis dels anys seixanta gràcies a l’auge dels mobles d’importació. El local expositiu del carrer Batach, 26, es va obrir durant la dècada dels setanta. La tenda de Can Tambora és al carrer Victòria, 14, i es va obrir durant la dècada dels vuitanta. Per últim, la botiga de mobles de Ca Sa Llaunera se situa al carrer Victòria, 3, i va obrir les portes a finals dels anys 90.

Pregunta.- Com va ser la seva infantesa?
Resposta.- A ca nostra érem set germans. Jo era el que feia sis i als 14 anys vaig començar a fer feina. Fer feina sempre m’ha estirat. Hi ha qui tira coces a la feina, però jo no. Quan sortia d’escola als 12 anys, tenia la curolla d’anar a la fusteria i ajudar a fer net i llevar les burballes.

P.- Li agradava fer de fuster, idò?
R.- Tampoc tenia altra cosa a fer. Em vaig adaptar a allò que tenia davant.

P.- Antigament, com era la feina d’un fuster?
R.- Teníem els clients de tota la vida. Sobretot era gent de Sóller, encara no hi havia molts estrangers. Pel que fa als mobles, tampoc hi havia molt per triar.

P.- Com va ser l’origen de la tenda de mobles?
R.- El meu padrí va fundar la fusteria el 1865. Va tenir tres fills, però dos partiren a França. El meu pare va ser l’únic que va quedar a Sóller i per això va quedar al capdavant del negoci. Llavors, només tenien la fusteria, que era ben petita. Amb el temps, mon pare va comprar tres casetes petites i antigues del carrer Victòria. Ho va esbucar tot i va fer la tenda que avui en dia encara dura. Després, el meu germà es va dedicar a la fusteria i jo vaig gestionar la tenda. Vaig comprar diferents locals per poder obrir més tendes, expositors i magatzems. A dia d’avui hi ha tres tendes al carrer Victòria, una al carrer de Sa Lluna i un expositor al carrer de Batach. Com que sempre vaig fer feina, vaig invertir.

P.- Què era allò que li agradava més fer al negoci familiar?
R.- Guanyar una pesseta. Fer de comerciant. M’agradava molt fer negocis i anar a les fires de mobles de Madrid i, sobretot, de València. Antigament aquestes fires eren molt conegudes. Les tendes grosses de mobles anaven allà a comprar els mobles. Els mobles que veníem, per tant, eren espanyols. Antigament a Mallorca tot era similar, per això nosaltres viatjàvem i dúiem un producte un poc més diferent. Avui en dia la fira del moble de València encara existeix i Mobles Castanyer hi va com a comprador.

P.- Costava molt dur els mobles que compraven de la península cap a Mallorca?
R.- Sí, però tot estava organitzat. La gent d’aquí ho pagava a gust, perquè sabien que aquests mobles durarien tota la vida. De fet, a dia d’avui ve gent a canviar el seu menjador després de 60 anys.

P.- Com eren els clients d’aquell temps?
R.- Eren persones que estalviaven durant molt de temps per després poder comprar els mobles de ca seva. Eren sobretot joves que es posaven a estalviar amb molt de temps. Llavors, no es casaven si no tenien uns bons estalvis. Avui en dia és molt diferent.

P.- Quins eren els gusts dels clients de llavors?
R.- Jo sempre em vaig adaptar als gusts del moment. Hi havia molts gusts diferents, però sobretot era un estil clàssic amb mobles massissos. Jo procurava adaptar-me al gust del client i tenia un poc de tot.

P.- Què en pensa dels mobles que no són massissos, que es produeixen a gran escala i es venen a les grans superfícies a preus molt baixos?
R.- Hi ha públic i clients per a tothom. Hi ha persones que no poden permetre’s un moble massís i per això han de comprar altres tipus de mobles. El món del negoci és així. Nosaltres agafàrem una línia o un estil i ho procuràrem seguir.

P.- Quins són els avantatges dels mobles massissos si els comparam amb els que no ho són?
R.- Amb els mobles massissos saps que quedes bé per sempre i que no hi haurà problemes. Si el moble té fonaments de fusta, encara que sigui senzill, aguanta bé. Però els mobles que no són massissos són un altre món. Jo mai en vaig tenir.

P.- Personalment, quin estil i/o tipus de moble és el seu preferit?
R.- El clàssic i massís.

P.- I quina fusta li agrada més?
R.- Tota la fusta té el seu encant. Allò que has de fer és saber-te adaptar a les possibilitats de cada fusta. Per exemple, el roure és per fer un tipus de moble i l’olivera és per fer detalls i coses petites. Mai faràs un dormitori complet d’olivera, però de roure, sí.

P.- Quina és la millor forma per mantenir i tenir cura dels mobles de fusta?
R.- El moble massís té poc manteniment. Quan fas un dissabte general, li passes el pedaç i és suficient. No fa falta posar-li cap producte.

P.- Les formes de vendre han canviat molt. Què és allò que més el sorprèn?
R.- Tot és molt diferent. Ara, amb el nou departament d’interiorisme i decoració, la meva neta Sandra dissenya amb l’ordinador com serà un menjador per a un client. Això era impensable, com també ho era que ens poguessin comprar sense conèixer-nos, de manera virtual, des del seu país. Antigament, si no tenies locals per exposar el producte la gent no venia a comprar. Era impensable que algú ens comprés els mobles per a la seva casa sense venir a la tenda. Però avui en dia es venen molts mobles per internet. L’expositor és a internet i enviam mobles de producció pròpia a països de tota Europa. Jo no feia tot això perquè no en sabia.

P.- En un context de post-pandèmia, guerra europea, encariment de productes i vagues de transport, quina és la situació actual de Mobles Castanyer?
R.- S’intenten adaptar a tot allò que hi ha. És un constant procés d’evolució. A Sóller hi ha molta gent que compra i per això no es poden queixar, estan contents. La meva neta Sandra diu que es nota que el client cerca un comerç diferent. La gent no vol els mateixos productes que es poden trobar a totes les tendes. Cerquen el tracte de tu a tu i el producte diferent.

P.- Quins són els gusts que predominen avui en dia?
R.- Ara no és que cerquin les coses antigues, sinó les peces bones i diferents. Mobles que no es puguin trobar a cap altre tenda, que siguin únics. Al cap i a la fi, internet és molt bo, però sempre et dona les mateixes coses. A Mobles Castanyer trobes un producte fet a Espanya, amb bons fabricants i amb exclusivitat. Això vol dir que amb els fabricants hi ha un acord i t’ofereixen productes que no té ningú més i que, en algunes ocasions, s’acaba a la fusteria. S’ofereixen peces que et diferencien de la resta de tendes de mobles i també s’ofereix un tracte personal amb el client.