Pregunta.- Quan va saber que seria pregonera i què va sentir en aquell moment?
Resposta.- Ho vaig saber fa un mes. M’ho va comunicar la regidora de Cultura i el batle, que és el meu nebot. De tot d’una els vaig dir que no. Els vaig dir que jo no sabia fer pregons i tampoc havia escrit mai. Jo, si sé fer un poc d’alguna cosa, és de comèdia. Però ells varen començar a dir-me que sí que ho havia de fer i que només havia de contar un poc de la vida del poble. En aquest moment, vaig pensar que la vida és com una comèdia i finalment em varen convèncer a sortir davant la gent i contar un parell de coses d’allò que ha passat a Deià.

P.- Per quin motiu creu que va ser elegida per ser pregonera enguany?
R.- No ho sé i tampoc ho vaig demanar. Imagin perquè sóc major i sempre he estat de Deià. Quan ets jove mai et criden per fer aquestes coses. Així i tot, vull donar les gràcies a l’Ajuntament per haver pensat en mi.

P.- Què ha de tenir una persona per ser pregonera?
R.- Supòs que, primer de tot, ha d’estimar el poble en qüestió. A més, ha de voler sortir davant la gent. En el meu cas, com que faig teatre, això no va ser un problema.

P.- El pregoner de l’any passat va ser en Tomás Graves. Què en va pensar del seu pregó?
R.- Em va encantar el seu pregó. Aquí a Deià, tots ens coneixem des de ben petits i xerris d’una cosa o de l’altre, tothom sempre coneix la història o l’ha viscuda.

P.- Hi ha hagut algun pregoner o pregonera d’altres anys que vulgui destacar?
R.- El meu cunyat Joan Mas, que escrivia teatre, va ser pregoner un any i em va agradar molt. Després va venir un capellà bastant major que va fer un pregó bastant graciós i que va estar molt bé.

P.- Qui no ha estat mai pregoner i ho podria ser?
R.- Jo crec que si jo ho sóc, ho podria ser qualsevol. No crec que fos tan difícil proposar-ne un altre, però ara mateix no puc dir noms concrets.

P.- Molts artistes i residents estrangers han esdevingut pregoners. Quina és la seva relació amb el poble?
R.- Aquesta relació sempre l’hem tinguda i sempre ha estat bona. Gairebé hem nascut relacionats amb els estrangers. Antigament eren més propers perquè tenien una estància més llarga. Encara queden estrangers que fa molts anys que són aquí i es pot dir que ja són del poble.

P.- Com varen ser els seus inicis en el món de la interpretació?
R.- Des de ben petita m’ha agradat molt. Quan anàvem a escola, cada any solíem fer una obra de teatre perquè teníem una mestra a la que li agradava molt.

P.- Què li agrada més interpretar?
R.- De tot. Tot em va bé, ja sigui comèdia o una altra cosa.

P.- I des de quan forma part del grup teatral Es Seregall?
R.- Des de la seva creació, el 1985. No record com va ser exactament, però teníem na Tana Waldren aquí, una veïnada de Deià que estudiava Art Dramàtic a Londres, i vàrem començar a fer comèdia. Vàrem dur endavant el grup fins que ella es va casar i va partir a viure a Amèrica. En aquest moment el grup va minvar i no fèiem gaire cosa. Va ser el 2001 quan Es Seregall va renéixer i fins a dia d’avui es manté.

P.- Quantes persones formen Es Seregall?
R.- Ara som molts, devers unes 30 persones. Cada any, quan són Els Reis, interpretam l’obra “L’adoració dels Reis”. Es tracta d’una obra que necessita molts personatges i la primera vegada que la férem necessitàrem moltes persones. Llavors, varen venir moltes dones i també homes, que n’hi havia pocs al grup, i des de llavors es varen quedar. A més, també comptam amb persones que ens ajuden amb el tema del vestuari i llums, el que implica que els actors ens centram en fer comèdia. A més, també tenim una escoleta infantil que també fan teatre.

P.- Quantes obres realitzen a l’any?
R.- Normalment en feim una per Sant Joan, la qual repetim a l’agost. Hem anat un parell de vegades a un certamen que fan a Santa Maria i també anam a tots els pobles que ens ho demanen. A més, el dia dels Reis, per gener, feim “L’adoració dels Reis”. Ens agradaria que aquesta obra passés per tots els pobles de Mallorca, ja que és una obra que ja feien els nostres padrins i repadrins.

P.- Com és l’obra que estrenareu enguany per Sant Joan?
R.- Es diu “Sánchez pernil aclamat!”, un nom una mica estrany. És la primera vegada que feim una comèdia de l’absurd. Esperem que agradi a la gent. Serà dia 25, durant la Nit de Teatre, amb entrada gratuïta. Això sí, feim una rifa pels costs que ens suposa el maquillatge i demés.

P.- Ahir, després del pregó, varen fer un memorial a Es Seregall. Per quin motiu?
R.- Fa més d’una trentena d’anys que actuam i era important contar una mica d’història del grup.

P.- A banda del grup teatral, també ha format o forma part d’altres associacions culturals o veïnals?
R.- Sí. He estat a l’associació de veïnats i cap als anys 80 vaig ser una de les creadores, juntament amb un conjunt de persones, d’una revista deianenca, que l’imprimíem a Petra. Per altra banda, en aquests moments tenim un grup de persones artesanes de Deià que ens reunim els dissabtes al local de l’antic consultori del metge per fer pintura, “decoupage”, cordar cadires, flors seques...

P.- Quina part de les festes patronals és la seva preferida?
R.- El teatre. Crec que és la meva part preferida i també la de molta gent de Deià. La Nit de Teatre sempre ha estat molt esperada.

P.- Sol venir molta gent de fora a viure les festes?
R-. No ve gaire gent. Els estrangers que són aquí sí que venen, però tampoc crec que hi hagi gent que ve aposta.

P.- Com són els deianencs i deianenques?
R.- Allò que m’agrada més de Deià són els deianencs. No és gent com la d’altres pobles. Tal vegada aquesta mescla d’altres cultures i mentalitats ha influenciat. Som molt tolerants, hem vist de tot i no ens espantam de res.

P.- I què li agrada menys de Deià?
R.- La massificació de turistes. Això també passa amb la resta de Mallorca, especialment a les zones costaneres.

P.- Ha canviat molt el poble al llarg del temps?
R.- Abans Deià era un ideal de poble i de vida. Era un lloc idíl·lic. Això sí, també tenia inconvenients, ja que la comoditat a les cases no és la que hi ha ara.

P.- Quina part del poble li agrada més?
R.- Tot allò que està devora la mar. M’encanta la mar i la costa. Gairebé cada dia vaig a Sa Cala. El millor és anar-hi ben prest, per evitar l’acumulació de gent i turistes.

P.- Per acabar, quin missatge donaria a les persones de Deià perquè gaudeixin de les festes?
R.- Que participin, perquè unes festes on la gent no hi participa, no són unes festes. A Sóller ho sabeu bé, amb el Firó.