La periodista sollerica Mar Puigserver serà la nova vicepresidenta del Club de Futbol Sóller. Amb Mateu Canyelles a la presidència, la junta directiva pretén posar en marxa tot un conjunt d’idees i projectes durant els propers quatre anys.

Nascuda el 1983, Puigserver és llicenciada en Periodisme per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Ha presentat informatius i diversos magazins a IB3 Televisió, així com recentment el programa “Arrels”. És co-fundadora de l’empresa de comunicació Vivirdelcuento, que ha estat premiada per l’Associació Mujeres en Igualdad de Mallorca.

Fou la conductora del partit inaugural del Rafa Nadal Sports Centre i des de fa sis anys demostra anualment les seves habilitats en comunicació i la seva estima per l’esport durant la presentació del torneig de tennis Legends Cup de la ATP Champions Tour.

Pregunta.- Quina experiència té en el món de del futbol?
R.- Jo, de futbol, no en sé res. M’agrada molt dir-ho perquè s’ha de ser transparent. El vincle que tenc amb el futbol és gràcies al meu fill Joan, qui des de ben petit va començar a jugar. Jo al futbol li dec molt. I no per jo, sinó pel meu fill. Li dec totes les alegries i il·lusions que ha donat a un nin petit des dels 7 anys fins ara, que en té 11.

P.- Per quin motiu va decidir presentar-se amb Mateu Canyelles com a president?
R.- Tot sorgeix d’una cridada de Mateu i Ramon. Vull agrair la confiança que varen depositar en mi. Per a mi no té molta importància el títol de vicepresidenta, ja que consider que és tan important el president, com el secretari, com el vocal. Estic molt contenta i orgullosa de l’equip que hem format. Tenc el següent lema: “Si vols fer una bona feina, envolta’t de gent molt bona”. I crec que això és el que hem fet.

P.- Què podrà aportar aquesta nova junta directiva?
R.- Cadascú de nosaltres som molt bons en alguna cosa. Podem formar un equip de treball molt bo amb molta il·lusió i ganes per millorar coses dins el club. Recolzaré totes les decisions que prenguin pel que fa a l’equip de Tercera, ja que per això hi ha un equip que en sap molt. Jo els aportaré tot el que pugui pel que fa als equips base i la importància que té per a mi fer feina per a totes aquelles nines i nins de Sóller que elegeixin el futbol com a manera de viure després de l’escola.

P.- Gairebé tota la junta directiva està formada per pares de jugadors. És així?
R.- Sí. M’agradaria que els pares i mares dels nins que estan federats ens vegin com un més d’ells. Volem ser una junta participativa, oberta, que escolti i on arribin les inquietuds dels pares. Totes les idees seran ben rebudes, plantejades i estudiades. Volem fer una feina col·lectiva. Som simplement un grup de pares que hem donat una passa endavant per fer feina durant aquests quatre anys de manera il·lusionada pel bé d’un club on hi ha els nostres nins.

P.- Quins valors voldria transmetre als jugadors del futbol base?
R.- M’agradaria que cada vegada que els infants entrin i surtin del camp entenguin que aquí hi venim a riure, a aprendre, a ser bons companys, a respectar al rival i a entendre i respectar a l’àrbitre. Venim a passar-ho bé i a saber que cada vegada que perdem, n’aprendrem; i cada vegada que guanyem, riurem. Això és l’important, no la competició.

P.- Des del seu punt de vista, quines són les principals deficiències del club?
R.- El camp ha de ser la imatge del que som i la neteja és una de les feines pendents que hi ha ara mateix. Amb tot, vull agrair la feina de tots els que han fet feina fins ara a tots els clubs. Admir a totes aquelles persones que de manera desinteressada fan feina per a un col·lectiu, ja siguin col·lectius de la Fira, d’esports o associacions. Especialment, m’agradaria mencionar a tres persones clau ara mateix dins el CF Sóller: en Ramon Vallespir, en Lluís Canyelles i en Tolo Sampol. Per a mi, ells són la columna vertebral ara mateix dins el club.

P.- Quina és la tasca més urgent a realitzar durant la primera reunió el proper 27 d’abril?
R.- Una de les primeres coses serà posar damunt la taula què volem fer durant els propers quatre anys. També urgeix molt començar a pensar amb el pressupost de l’any que ve. Des d’aquí m’agradaria agrair a totes les empreses de Sóller que posen aquell granet d’arena per ajudar-nos a fer possible aquest somni. Totes, en la mesura que poden, ens ajuden.

P.- Ens pot avançar algunes idees i/o propostes que es vulguin instaurar?
R.- Volem fer millores dels equips, sobretot en el futbol base, i intentarem fer millores a les instal·lacions. Sobretot crearem il·lusió en aquestes 170 nines i nins que cada setmana trepitgen dues o tres vegades el Camp d’en Maiol per jugar a futbol. També tenim en ment idees per fer un club més sostenible.

P.- Quin és el vostre objectiu?
R.- La permanència del C.F. Sóller a la Tercera Divisió. Però també tenim altres objectius, entre els quals puc destacar crear un equip femení de futbol. Com a dona, em faria molta il·lusió. Crec que és un deute pendent que té Sóller amb moltes solleriques que han hagut de sortir a fora durant anys a jugar. Un club com el C.F. Sóller, que és gairebé centenari, es mereix i està quasi obligat a tenir un equip femení, tenint el compte el temps en què ens trobam. Serà una lluita pendent. La idea és que les nines vegin que també hi tenen lloc. Una altra de les aspiracions de la directiva és introduir més jugadors Si quan els infants miren cap amunt no veuen ningú de Sóller com ells, veuran difícil aconseguir l’objectiu de jugar amb el Sóller. A més, això estiraria a molta més gent de Sóller a venir cada 15 dies al Camp d’en Maiol a animar al seu equip.

P.- Què més es podria fer per mantenir una relació més estreta entre el club i el poble?
R.- Amb el temps, es podrien fer activitats amb altres clubs d’esport de Sóller, com el de bàsquet, vòlei o futbol sala. Tots treballam per crear una base d’uns nins que creixin sabent què és la companyonia, el respecte i viure amb un equip que aconsegueix les metes fent feina junts. No som competència de ningú. Som companys d’esports diferents, però amb objectius iguals. Allò que estimam és l’esport.

P.- Com seria el club ideal?
R.- Un club on hi hagués equips masculins i femenins, on la igualtat real hi estés present i on entenguéssim el futbol femení com entenem el masculí. I que, en un futur, aquestes nines poguessin ser tan professionals com ho són els homes. Aquí ja hi tendríem molt guanyat. I si, a més de tot això, els infants venguessin a cada entrenament amb un somriure, donessin la mà al rival quan cau, donessin la raó a l’àrbitre quan piti una falta en contra d’ell, respectessin les decisions i ajudessin als companys, per a mi, seria un club ideal. Tenim uns grans capitans, que són els nostres entrenadors a qui agraeixo la seva feina excel·lent.

P.- L’anterior junta no tenia presència femenina. Què en pensa?
R.- El món del futbol encara és un món molt d’home, però s’està obrint i estic segura que d’aquí a uns anys serà un món d’homes i dones. Sempre vull pensar que quan en un lloc no hi ha una dona, és perquè no hi han pensat. Em fa mal pensar que una dona no podia aportar res. Pot ser jo no en sàpiga, de futbol, però sí en sé de moltes altres coses.