Mariàngels Castanyer és la responsable del projecte de Gestió de Públic i Activitats Educatives del Museu Marítim de Mallorca, que té seu a Palma i també al Museu de la Mar del Port de Sóller. Durant una dècada va treballar com a conservadora i gestora cultural a Can Prunera Museu Modernista.
Nascuda el 1983, Castañer és llicenciada en Història de l’Art. L’art i la cultura balear són les seves grans passions i entreteniment. De fet, la setmana passada va formar part del cicle d’activitats “La tardor als Museus”, del Consell de Mallorca. En concret, d’una conferència al voltant dels artistes de Deià Robert i Dorothy Bradbury.

Pregunta.- En una pinzellada, qui foren Robert i Dorothy Bradbury?
Resposta.- Robert i Dorothy Bradbury foren més que un matrimoni d’artistes establerts a Deià. Foren un matrimoni respectuós, senzill i decorós amb la gent, amb la cultura i les tradicions de Mallorca. Un matrimoni del qui molta gent guarda un estimat record de la seva estada a l’illa. Personalment, vaig estar molt agraïda que el Consell de Mallorca comptés amb mi per a aquesta iniciativa i de la qual segur sortiran interessants vincles i projectes.

P.- Sovint es xerra de la Serra de Tramuntana com a refugi d’artistes de tot el món. Què ens podria dir sobre aquest fet?
R.- És un paratge únic, per la seva riquesa natural, cultural i tradicional. Fou i segueix essent lloc d’acollida i refugi de grans viatgers i artistes. El seu entorn i posicionament fan de la Serra de Tramuntana un lloc excepcional on artistes d’un temps passat, però també present, segueixen recorrent a ella. Un entorn privilegiat que cal tenir cura per a la seva protecció i preservació del seu espai.

P.- Quin és el poble que hauria acollit més creadors?
R.- Diria que el rànquing està entre el Deià, Sóller, Pollença i Valldemossa.

P.- I si ens centrem en Sóller, què ens pot dir?
R.- Sóller ha estat i segueix sent un poble per on han passat grans artistes que han deixat empremta dins la seva història. Ha estat focus de grans artistes, com Santiago Rusiñol, Juli Ramis, Joan Miró... Pel que fa als artistes de la terra, sollerics i solleriques de renom i actius dins el món de l’art actual, es pot xerrar de l’obra de Jaume Pinya, Francesca Martí o Pep Girbent, entre molts altres.

P.- Ha treballat durant deu anys a Can Prunera Museu Modernista . Quina va ser la seva tasca?
R.- Doncs han estat moltes i molt variades. Em dedicava a l’atenció al públic i registre de visitants amb les corresponents estadístiques, elaboracions de les memòries i plans d’actuació, i també de la posada en marxa de la pàgina web i de les xarxes socials. A més, gestionava el programa educatiu adreçat als centres escolars i el programa d’activitats culturals anuals. Especialment, amb totes les activitats al voltant del Dia Internacional dels Museus, el Dia del Llibre, i més recentment, el programa d’activitats per celebrar els deu anys d’obertura del museu. També he col·laborat en el muntatge i comissariat de grans exposicions, amb la coordinació de catàlegs i juntament amb Antònia Maria Miró, iniciàrem el projecte dedicat a dones artistes, el Certamen Femení d’Instal·lació Artístic.

P.- Què s’emporta d’aquests anys d’experiència a Can Prunera?
R.-Molt d’aprenentatge en moltes àrees, ha estat una formació constant des del primer moment; i meravelloses amistats, uns vincles que sé ben cert que hi seran sempre.

P.- Com ha afectat la pandèmia als museus i a la seva relació amb la ciutadania?
R.- Crec que encara està per analitzar. La gran majoria de museus, durant els primers mesos de confinament i incertesa, no deixaren de banda al seu públic. I com ho varen fer? Doncs a través de les xarxes socials. Posaren en marxa infinitat de propostes, activitats, “challenges” internacionals que captaren l’atenció de moltíssima gent. Els museus entraren dins les llars i tingueren una resposta molt positiva per part del públic. Posteriorment, i amb l’intent de la tornada a la normalitat, els espais museístics patiren la falta de públic. El públic turista, principalment, però també el local. A poc a poc, s’ha tornat a la normalitat i hi ha hagut ganes de cultura, d’art, d’exposicions i el públic ha estat allà donant suport.

P.- Quina importància té la feina dels museus a l’hora de traslladar coneixement a la ciutadania?
R.- Són claus, els museus també són experiències, són vivències i són vincles amb el poble. Els museus estan en constant evolució per transmetre infinitat de coneixement i també per aprendre dels altres.

P.- Quin paper juguen les xarxes socials en la difusió de coneixement relacionat amb l’art i la cultura?
R.- Els centres culturals i els museus intentam seguir el ritme i les modes de les xarxes socials. Fent servir les xarxes s’amplien els camins per acostar l’art i la cultura a tots els públics. Un exemple és l’aplicació TikTok, ja que molts de museus ja hi formen part, comparteixen milers de vídeos i s’acaben convertint en nous canals de difusió cultural.

P.- Actualment treballa al Museu Marítim de Mallorca, on fa poc han posat en marxa un projecte educatiu. En què consisteix?
R.- És un programa relativament jove, de fa pocs mesos. En aquests moments, el programa consta de tres projectes, dos que es treballen a Palma, i un en el Port de Sóller. A Palma hem presentat “Navegant entre les estrelles”, on l’alumnat aprèn dels antics sistemes d’orientació i a saber com orientar-se sense la tecnologia actual. També hem presentat “Petits mestres d’aixa”, que és un projecte que es vincula amb l’exposició permanent del museu i amb l’exposició temporal “Mestres d’aixa de butxaca”. Els mostrem algunes tipologies d’embarcacions tradicionals mallorquines per, finalment, construir la seva pròpia barqueta.

P.- I pel que fa al Museu de la Mar, al Port de Sóller?
R.- En el Port de Sóller, estem treballant “Els oficis de la mar”, l’art de la pesca, els ormejos que s’utilitzaven abans i que ara ja no s’utilitzen, així com la tasca sempre present dels mestres d’aixa, a partir de la col·lecció que forma part del museu.

P.- Teniu previstes altres activitats al Port abans que acabi l’any?
R.- Aquest mes de desembre s’inaugura una nova exposició “De la mar a la taula”, i es podrà visitar fins al mes de juny de 2022. Al seu voltant, estem treballant amb unes visites guiades i tallers, les dades encara no estan definides. Ara per ara, sí que us puc avançar que el dissabte dia 11, les comissàries de l’exposició, Diana Borràs i Margalida Mulet, seran les encarregades d’aquesta primera visita, i ens explicaran la tasca d’investigació feta al voltant de la cuina marinera. També estem organitzant una trobada amb famílies, pel pròxim dia 18 de desembre, per dur a terme un taller amb un ambient nadalenc.

P.- I de cara a l’any que ve?
R.- De cara a 2022 estem treballant en diverses activitats on els fars i la gastronomia seran les protagonistes.

P.- Quin missatge traslladaria a les famílies i escoles pel que fa a la seva participació?
R.- Els diria que els museus són espais d’aprenentatge, són visites amb activitats i tallers molt complementàries amb allò que treballen des de l’escola.