Catalina Llabrés és una de les tres religioses de l’ordre de les Germanes de la Caritat que properament deixaran Sóller. Té 85 anys, és natural de Porreres i és actualment la superiora del convent del carrer de la Romaguera. La marxa de les religioses, prevista pel 10 d’octubre, posarà el punt i final a 159 anys de presència continuada d’aquesta congregació a la vall.

Pregunta.- Fa 159 anys de presència continuada de les monges de la Caritat a Sóller. Vostè passarà a la història com una de les darreres germanes d’aquesta ordre...
Resposta.- Jo soc la primera a la que li sap molt de greu. Però no hi ha relleu i no ens queda més remei que partir. Les tres germanes ja som molt majors. La més jove de les que estam aquí té 85 anys. Si hi hagués relleu amb monges joves, tal vegada no tancaríem el convent. Però ja som majors i algun dia necessitarem ajuda. Per això hem de deixar Sóller.

P.- Com va arribar a Sóller fa divuit anys?
R.- La primera destinació que vaig tenir fou La Soledat, a Palma, on hi vaig estar durant 25 anys. Després em varen destinar vuit anys a El Escorial, a Madrid, a una residència de vellets. També vaig estar altres vuit anys a Inca, a una residència de majors, sis anys a Establiments i un any a Porreres. Després ja vaig arribar aquí a Sóller. Fou quan sor Apol.lònia se’n va anar. No la vaig substituir a l’escola, però sí aquí al convent.

P.- Va elegir Sóller o la varen destinar els seus superiors?
R.- Nosaltres no solem triar, ens hi destinen. Nosaltres estam amb un vot d’obediència i sempre hem d’anar allà on ens envien. Però aquí a Sóller vaig venir contenta perquè és un poble que aprecia les monges com no ho he vist a cap altre lloc on he estat.

P.- Coneixíeu el poble abans de venir a viure aquí?
R.- Coneixia Sóller de visites a la família perquè hi tenia una tia monja. Una germana del meu pare va estar entre el Port i l’Horta durant 63 anys. Després va morir aquí.

P.- Com s’ha sentit a la ciutat?
R.- Molt bé. Molt estimada. Totes ens hem sentit molt acollides i molt estimades. Aquí a Sóller tal vegada ho he notat més perquè he sortit més al carrer. En altres destinacions, quan per exemple treballava en una residència, sortia menys perquè les feines estaven dins la casa. Però aquí ens han apreciat moltíssim. No ho sabria expressar bé. Mai he sentit una paraula en contra de les monges. Sóller és un poble que sempre ens ha apreciat. I ara que hem anunciat que hem de partir, tothom ens diu que ens enyorarà molt. I a nosaltres ens sap molt de greu partir, però la gent compren les circumstàncies.

P.- Quin és el millor record que s’enduu de Sóller?
R.- Tal vegada aquest, el sentir-me tan apreciada i tan acollida per la gent de Sóller.

P.- Que és el que mes enyoraran de Sóller les monges de la Caritat?
R.- Tal vegada tot. Perquè en un lloc on t’has sentit tan bé, llavors segur que ho trobaré tot a faltar. Els canvis sempre ens costen molt a les persones, però aquest no es pot comparar amb tots els que jo ja he viscut durant la vida.

P.- Que va sentir en saber que les monges havien de partir de Sóller?
R.- En aquell moment vaig tenir uns sentiments bastant forts. Quan ens ho digueren eren uns moments en els que jo no estava bé. I ho comprenia més que ningú. Però em sabia molt de greu perquè semblava que jo era la culpable que haguessin de tancar.

P.- S’ha intentat un canvi d’opinió entre els seus superiors?
R.- M’agradaria quedar aquí a Sóller si hi hagués personal. Si hi hagués monges joves que volguessin venir, jo ja podria morir aquí a Sóller. Però la realitat és que no hi ha monges joves per estar-hi.

P.- Dia 9 us han preparat un acte de comiat...
R.- S’ha preparat una missa de comiat. No sé que serà realment. Després, supòs que aquell vespre encara dormirem aquí i dia 10 el dematí ja partirem.

P.- Quina serà la vostra destinació?
R.- Aniré a Felanitx que és una casa de germanes majors. Allà hi ha personal seglar que ens podrà cuidar. Hi anam dues germanes des de Sóller. L’altre anirà a Palma. A Felanitx serem en total divuit germanes.

P.- Com era el convent del carrer Romaguera quan va arribar fa 18 anys?
R.- La casa estava igual que ara. Nosaltres hem procurat mantenir-la en bon estat i conservar-la. És una casa molt gran i sempre ha estat molt bé.

P.- I actualment, quin és el vostre dia a dia a la casa?
R.- Ara no feim massa cosa, només rentar la roba petita de la Parròquia. Abans feiem catequesi i teníem el col.legi, a pesar que jo no hi he treballat mai. Cada dia ens aixecam sobre les 6 perquè tenim una hora de pregària individual abans de posar-nos en marxa. Després feim un res comú i berenam, més o manco sobre les 8:30 hores. Més tard feim les feines de la casa i atenem a la gent que ve. I el capvespre, a les 18:30 hores, anam a la missa.

P.- Quin futur li espera al patrimoni que tenen les germanes de la Caritat a Sóller?
R.- No ho sé. Això jo no ho puc contestar. No sé què en faran. Jo només sé que me’n vaig de Sóller dia 10. El convent de moment quedarà tancat i després ja es decidirà que es farà. Els superiors seran els encarregats d’adoptar la decisió definitiva.

P.- Veu relleu generacional en el si de la seva congregació?
R.- A Espanya de moment no n’hi ha. No sé quin futur pot tenir. Ara bé, a Amèrica i Àfrica sí que hi ha més gent jove.

P.- És a dir, el futur pot passar perquè les religioses d’Amèrica i Àfrica venguin cap aquí?
R.- No sé que passarà. Però no crec que això arribi a passar mai.

P.- Com veu la comunitat cristiana actualment a Sóller?
R.- Una mica com per tot. Un temps hi havia més feligresos. I ara, com per tot, n’hi ha menys. Però jo dic que no només és un bon cristià aquell que va a l’església. Els bons cristians ho són perquè fan el bé. I a Sóller n’hi ha molta de gent que fa el bé. Per tant, hi ha gent molt bona, malgrat no vagin a l’església.

P.- Com va viure els pitjors moments de la pandèmia?
R.- De la millor manera que vàrem poder. Però com per tot. Ens va aturar una mica tot allò que feiem. Però bé, més o manco és el mateix que ha passat a tothom. Aquí al convent només sortia una de les germanes cada dissabte per anar a comprar. I els veïnats se’ns varen oferir en ajudar-nos en tot el que necessitàssim.

P.- Precisament, en el carrer de la Romaguera heu tengut un bon veïnatge...
R.- Sí, molt. La veritat és que sí. A ells els voldria dir que totes les germanes estam molt agraïdes per tot el que ens han aportat durant aquest temps.