Pregunta.- Fins a l’any 2015 va ser director de el Consorci Serra de Tramuntana i ara és vicepresident de el Comitè de Turisme Cultural d’ICOMOS. Per tant és tot un referent per parlar de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial. Què han suposat aquests deu anys per a la Serra?
Resposta.- Això depèn de qui ho hagi de contestar. En el meu cas com a agricultor i propietari no puc dir que el nivell de renda agrària o les expectatives de futur siguin millors, però com a petit empresari agroturístic no hi ha dubte que una declaració UNESCO com la de la Serra és un important actiu i una gran oportunitat per posicionar-nos on ens mereixem.

P.- És un tresor la Serra de Tramuntana o més aviat l’hem convertit en parc temàtic?
R.- Per als que la coneixem, tenim i estimam sempre serà un tresor però el seu estat de conservació és molt delicat. Respecte a anomenar-lo parc temàtic és un fenomen molt difícil de controlar perquè el turisme cultural s’ha banalitzat i molts visitants no tenen el mínim interès o coneixement del que visiten. Molts “consumeixen” turisme cultural sense ser-ne conscients. Si el turista aprecia, valora i respecta el que visita a més de tenir més predisposició a contribuir a l’economia local, la població amfitriona té millor actitud.

P.- Què ha canviat entre els anys 2011 i 2021 a la Serra i per a les persones que l’habiten?
R.- Els valors que han possibilitat la declaració segueixen vigents però cal més esforç no només per al seu manteniment sinó per la seva millora. L’administració ja duu anys oferint una línia d’ajuts a la recuperació del paisatge agrari molt apreciada però la gran extensió de la Serra necessita més recursos. No es pot dir que la declaració hagi variat la forma de vida dels habitants fins ara.

P.- Durant aquests dos lustres s’ha legislat ampliant la protecció del territori de la Serra, creu vostè que anam pel bon camí?
R.- La protecció existent el 2011 va ser més que suficient per aconseguir la declaració, però el fet d’estar sota la categoria de paisatge cultural suposa que el valorat no és només com l’home va modelar el territori per assentar -(marges, oliveres mil·lenàries, síquies...) sinó que ha de seguir actiu. Per això cada hectàrea d’ús agrícola o ramader abandonada és una deficiència a solucionar. El problema és que la protecció per a molts s’entén com una cosa estàtica i per als quals la posseïm i la mateixa declaració, el repte és mantenir-la el més activa possible i recuperar parts abandonades. La legislació ha de ser capaç de salvaguardar els valors de la Serra facilitant l’activitat humana.

P.- Davant la complexitat normativa que existeix, en quin lloc queden els propietaris de les finques?
R.- Per entendre el context en què es troben els propietaris de la Serra el primer és acceptar que la rendibilitat agrària és molt inferior a la de la resta de Mallorca a causa de l’orografia i la dificultat en introduir tècniques de cultiu més eficients. Només cal dir que a molts olivars no s’hi pot accedir amb vehicles i menys treballar amb tractors. També cal destacar que a la Serra hi ha milers de propietaris i no se’ls pot estigmatitzar com si fossin tots grans terratinents sense necessitat de rebre ajuda per mantenir les finques. De fet, milers d’hectàrees estan en bon estat gràcies a moltíssims petits propietaris que tenen cura els seus olivars o horts en cap de setmana per al seu autoconsum i per mantenir els costums familiars. Les normes han de contemplar i afavorir aquests usos.

P.- Es pot viure de la terra i el paisatge a la Tramuntana?
R.- Si s’entén únicament mitjançant activitat agrícola en general diria que no. Si l’agricultura es combina amb altres oficis o amb altres activitats com el turisme les expectatives són molt millors.

P.- Al seu parer, què no s’ha fet i, per tant, que queda per fer per millorar el territori declarat Patrimoni Mundial?
R.- Primerament, cal divulgar més el contingut i el significat de la declaració per aconseguir major autoestima de la població local i comprensió de l’externa. Segons la UNESCO, el sentit de pertinença és crucial per mantenir els valors de patrimoni mundial. Pel que fa al que queda per fer encara que ja ho he esmentat, en gran part s’ha de donar prioritat a facilitar la rendibilitat agrària per mantenir els valors de la declaració (materials i immaterials) i això suposa un gran esforç econòmic i normatiu per part de l’administració. Evidentment els sectors econòmics (de tot Mallorca i de fora) també han d’aportar la seva part donant a la Serra una petita part del que han rebut d’ella en termes d’imatge (turística).

P.- De què ha servit, a efectes pràctics, la declaració feta per la Unesco?
R.- Ha posat a Mallorca al mapa de les declaracions UNESCO amb un d’alt nivell perquè abasta el 22% de l’illa (90.000 hectàrees) i ha suposat un impuls a la imatge cultural de Mallorca en els segments de turisme de més valor i seria impossible pagar-lo amb qualsevol campanya de promoció. No hi ha dubte que els responsables de la candidatura mereixen tot el reconeixement.

P.- Vostè coneix molt bé la Serra. Què va ser el que va prevaler a l’hora que es prengués la decisió?
R.- Es va decidir la categoria de paisatge cultural per l’extensa empremta humana al territori i supòs que optar per la categoria d’espai natural hagués dificultat la demarcació. Com ja he dit, això suposa un gran reconeixement a aquesta activitat humana però la seva preservació exigeix mantenir-la activa. Si fos una església o un jaciment arqueològic seva preservació seria més fàcil però un paisatge cultural és molt més complex.

P.- Pot confondre la declaració com una eina per fer pur màrqueting per millorar la imatge i fer promoció turística?
R.- És evident que moltes destinacions “abusen” de tenir una declaració UNESCO per fer la seva promoció turística general. En el cas de la Serra és més complex perquè tot el seu territori és patrimoni mundial i per això no són punts concrets. La UNESCO exigeix que els llocs declarats es promocionin per facilitar el suposat dret que té tota la humanitat del seu gaudi però el límit està en que sempre ha de prevaler la integritat de el bé i el respecte a la població amfitriona. Per això la capacitat de càrrega ha de ser un concepte plenament aplicat i necessari.

P.- Què s’hauria de fer a la seva manera de veure per conservar la distinció?
R.- Per afrontar les necessitats o prioritats exposades la gestió de la Serra hauria de ser més transversal i coordinada entre tots els estaments públics que tenen competències en la mateixa. A més, s’ha de reforçar la participació en la gestió dels agents privats implicats. Passats 10 anys no ens podem permetre parlar de projectes i més projectes. La Serra ha de ser una prioritat perquè estar a la llista de patrimoni mundial és un privilegi però alhora una gran responsabilitat.

P.- Quins reptes de futur queden per fer?
R.- Les intencions i el preàmbul de la Llei de la Serra em sembla que van en la bona direcció i s’aprecia voluntat en afrontar les debilitats exposades en aquesta entrevista però una vegada més el temps apressa i sense un compromís institucional ferm podria convertir-se en un projecte més.

P.- Què hauria d’entendre el ciutadà de Mallorca que no és d’aquí el que significa la Serra?
R.- Significa un reconeixement a l’esforç de moltes generacions de mallorquins que varen adaptar un territori molt hostil per a la seva subsistència i el seu treball ha modelat un dels llocs més bonics del món. Al mateix temps, tenir cura aquesta bellesa exigeix un esforç superior a molts altres llocs causa de la seva orografia i a unes regulacions que s’han de coordinar