Toni Pons Frau és l'autor del dibuix que il.lustra el cartell de la Fira 2021. És també molt conegut per haver regentat durant més de tres dècades el Bar Turismo, al carrer del Born. Als seus 63 anys recent complits gaudeix actualment de la jubilació.

Pregunta.- Per què va decidir presentar-se al concurs del cartell?
Resposta.- Va ser un flash que vaig tenir. Vaig llegir als setmanaris que es convocava el concurs del cartell. I com que sempre m’ha agradat dibuixar, vaig decidir presentar-me. La idea ja la tenia pensada.

P.- En què es va inspirar?
R.- Em vaig inspirar amb les cartes de la baralla espanyola de cartes. Aquí tenim el joc del truc, i jo ho sent identificat com una cosa mallorquina i, al mateix temps, sollerica. Per això, volia que les cartes tenguessin un simbolisme relacionat amb el Firó.

P.- Com fou el procés de producció?
R.- Volia que les cartes tenguessin una simbologia i una similitud amb el Firó. Com per exemple que l’as de bastos representàs la barra de Can Tamany; que el dos d’oros fossin les dues Valentes Dones; que les cartes on hi ha figures fossin els personatges dels diferents col.lectius; que el 3 de copes representàs el lema “Firó begut, Firó perdut”...

P.- Vostè va comptar amb el suport d’en Lluís Serna...
R.- Sí, quan vaig tenir l’esborrany fet vaig pensar amb en Lluís Serna, ja que li agrada molt pintar i dibuixar. Vaig pensar en ell perquè aportàs el color al cartell. Li vaig comentar la idea i quan ho va veure va quedar meravellat. Entre tots dos tot d’una ho posàrem en marxa.

P.- D’on li ve aquesta afició per l’art?
R.- A l’escola sempre m’havia agradat. Quan féiem concursos de pintura entre les escoles i l’Ajuntament ja havia pintat molt. És una cosa que m’ha vengut de petit. També ha ajudat que sempre hagi vist quadres dins ca nostra. El meu pare sempre va ser un apassionat de la pintura.

P.- Ha passat mitja vida darrera la barra del Turismo. En quin moment va decidir deixar el bar?
R.- Cada any amb els amics feim el Camí de Santiago. El novembre de 2019 quan vaig tornar del viatge vaig decidir no fer més feina, a pesar que jo ja havia mirat com em quedava la jubilació. Però bé, la veritat és que hauria pogut seguir a mitja jornada. Perquè es una feina que sempre m’ha agradat molt. He estat molt feliç al bar. Té més coses positives que negatives. M’hi he trobat molt bé. I els clients, que no són clients, perquè han estat amics, m’ho han facilitat també. De fet, els enyor bastant. Quasi cada dia venc aquí a fer una volteta.

P.- I ara, a què es dedica actualment?
R.- Davallar a la plaça de Sóller per jo és quasi una religió. La plaça de Sóller és de les mes guapes de Mallorca. Veus algú i t’enredes amb un i amb l’altre. Sempre ho he dit que la plaça de Sóller és aquella on hi ha més esbatzers del món, perquè sempre quedes enganxat amb un o altre.

P.- El bar era un punt de trobada cada divendres de la Fira, com ho vivia vostè?
R.- Una setmana abans de la Fira se’m feia una bolla i un nus a l’estómac de passar pena i perquè tot estàs a punt. Fins que no havia passat el divendres de la festa no estava tranquil. Passava pena de com aniria, que no hi hagués bregues, que tot fos una bassa d’oli... Volia que la gent s’ho passàs bé sense fer malfraig.

P.- Creu que en el futur aquesta festa es podrà celebrar amb la mateixa magnitud?
R.- Malgrat la gent vagi endarrere de sortir i de fer coses, la pandèmia ens deixarà marcats. Crec que el futur arrencarà amb una altra manera de celebrar festes. Crec que tot això haurà passat factura. La gent haurà agafat uns altres costums.

P.- Què ha de fer un bar per guanyar-se la clientel.la sollerica com ho feia vostè?
R.- Una de les principals coses és que l’amo estigui al bar. Perquè arriba un moment que la gent vol veure l’amo. Jo aquí m’hi he divertit molt. I crec que si la feina que fa un mateix t’agrada, no és feina, el primer que gaudeixes ets tu, a part del client. El temps et passa volant.

P.- Creu que el sector es podrà refer d’aquesta crisi actual?
R.- Si, jo crec que a poc a poc s’anirà recuperant. És cert que alguns hauran quedat afectats per no haver pogut treballar. Però tira a tira tornaran arrancar.