Salvador Suau és guia de muntanya des de fa 26 anys. A través de la seva empresa MallorcaMuntanya.com apropa els racons de la Serra a grups de turistes que arriben a l’illa per conèixer la seva part més desconeguda. En aquesta entrevista ens parla dels problemes que actualment afecten al seu sector.

Pregunta.- Sembla que les activitats a la muntanya estan en permanent punt de mira. Què està passant darrerament?
Resposta.- S’hi sumen molts de factors. Ara hi ha molta gent que va a la muntanya a fer senderisme, hi va gent inexperta i sense informació. També ens trobam amb la propietat privada, que s’ha de respectar sempre, ens trobam amb la manca d’informació per part de les autoritats, amb camins bruts, amb manca d’educació ambiental i de civisme... I és una llàstima perquè el senderisme hauria de ser una altra cosa.

P.- Com es poden controlar aquestes situacions?
R.- Degut als pocs mitjans, hi ha una mancança d’Agents de Medi Ambient per controlar una mica. Són pocs dins la Tramuntana. De fet, jo no els veig mai. Falten agents, i no és culpa seva, sinó que és culpa de la política mediambiental que avui en dia és òptica pura i electoralista. Es fa molt poc per la natura, només el més bàsic i sempre de cara a la galeria. I els grans perjudicats son els senderistes i, evidentment, també la propietat privada.

P.- Ha constatat massificació posterior al confinament?
R.- Els darrers anys ja hi havia massificació de turisme de muntanya a les rutes clàssiques. I ara, després del confinament, hi ha una massificació de turisme nacional o, fins i tot, local. A la gent se li ha de donar sortida. I jo ho entenc. La gent que viu a Palma té dret com jo mateix a anar a la muntanya. Però l’has d’informar i dirigir. El gran problema d’avui en dia és que la gent està molt desarraigada de la natura.

P.- Què n’opina de l’acta aixecada pels Agents de Medi Ambient contra l’editorial Alpina?
R.- No era necessari fer-ho. S’hauria d’haver arribar a un acord abans que passàs tot això. S’ha creat una bolla de neu que no duu enlloc. S’hauria d’haver negociat. Estam en una democràcia. No ens hem d’enfrontar. S’ha de poder xerrar de tot.

P.- Quina importància tenen aquests mapes per vostè?
R.- Proporcionen molta informació, a pesar que un bon guia no necessita mapes (rialles). Però és una bona ajuda per a la gent que va pel seu compte.

P.- Hi ha massa zones d’accés restringit a la Tramuntana?
R.- Hi ha d’haver una restricció, zones on la gent no pot entrar, però sobretot manca informació perquè la gent ho conegui. La gent no s’informa per ella mateixa. Per exemple, durant l’estiu vaig als Pirineus i allà les zones d’exclusió estan ben indicades i marcades. I aquí a Mallorca es crea una problemàtica innecessària.

P.- Fa poc l’Ajuntament de Deià va anunciar la recuperació d’ofici de dos camins tancats. Creu que altres ajuntaments n’haurien de prendre exemple?
R.- Si hi ha un dret de pas que es pugui demostrar per al municipi de Deià s’ha de respectar. I si és necessari informar que la gent no ha de molestar quan hi transiti, no faci renou o qualsevol altre informació s’ha d’indicar. La gent necessita informació en tot moment. Altres ajuntaments haurien d’adoptar mesures similars d’obrir camins que són públics. Sempre que estigui demostrat que siguin públics, s’ha de fer. El que és públic és públic i el que és privat és privat. Si una finca privada que permet passar, si un dia vol tancar, està en el seu dret, ens agradi o no. I alguns ajuntaments tal vegada s’haurien de banyar una mica més. En molts casos, als pobles petits hi ha interessos, amb camins amb dret de pas que estan una mica oblidats.

P.- Creu que molts propietaris que mantenen les seves finques obertes les acabaran tancant a conseqüència de la situació actual?
R.- Estic veient com moltes finques que abans deixaven passar ara ja posen problemes. Quan això passa, com a guia vas a parlar amb el propietari i mires d’entendre’t amb ell. Puc acceptar la seva posició i que la darrera paraula sempre és seva. Però tal vegada es podria mirar de desviar el camí per on menys molesti. I amb això no exigeixo que s’hagin d’obrir camins privats, sinó tot el contrari. Sempre s’ha de respectar la propietat privada.

P.- Des del seu punt de vista, per què darrerament hi ha tants de rescats a la muntanya?
R.- Un accident pot passar sempre i a qualsevol persona. Però quan més gent hi ha a la muntanya, més accidents es produeixen. Amb el trànsit passa el mateix. De cada vegada hi ha gent menys preparada que va a la muntanya, sense cap tipus d’experiència, sense informació, sense mapes, sense mirar meteorologia o amb una baixa condició física.

P.- En aquest sentit, quins consells recomana per anar a la muntanya?
R.- No anar mai tot sol. Dur aigua, tenir el peu ferm, una bona condició física, dur la roba d’abric que pugui fer falta, dur una brúixola o un GPS, un mapa i tenir experiència.

P.- Les publicacions a les xarxes socials han fet molt de mal...
R.- Sí, les publicacions a les xarxes socials estan fent molt de mal. Per a la gent mateixa i per a les pròpies finques.

P.- S’ha perdut la por a la muntanya?
R.- No s’ha perdut, sinó que la gent es deixa endur. A la muntanya no se li ha de tenir por, sinó respecte. I s’hi ha d’anar amb coneixement. La gent es fia de les xarxes socials. He vist gent començar excursions el capvespre, les agafa la fosca i queden embarcats. Les excursions s’han de preparar, no es pot anar a veure-les venir.

P.- Des de Mallorca Muntanya, quines propostes ofereixen als seus clients?
R.- Nosaltres bàsicament feim feina de senderisme. Jo som seguidor d’en Paco Ponce, que fou pioner a Mallorca, i de la seva dona Dorothea. Sempre he seguit la seva línia de donar conèixer la Mallorca vertadera i autèntica. Amb els clients passam per finques privades amb permís dels propietaris i sempre oferim rutes amb un tractament personalitzat. Moltes finques prefereixen que passi un grupet amb un guia que és responsable i donant una qualitat, que no grups amollats a lloure. Tenim una base de clients des de fa anys. Part de l’èxit de l’empresa és el personal que tenim: de la meva dona Daniela que treballa a l’ofina del Port i de n’Andreu Guardiola que també es guia de muntanya. Als clients els preparam pícnics de producte local. Intent que el 90% sigui comprat a Sóller perquè prefereixo donar el benefici a la gent d’aquí que no a la gent de fora.

P.- Com afronten la temporada en plena pandèmia?
R.- Des d’abans de Pasqua sembla que tot s’està animant, amb un altre tipus de turisme, on sempre mantenim els protocols del Covid que ens marca l’associació de guies. Sembla que la temporada vol arrancar. Però tot és molt incert. Les perspectives són bones.

P.- Hi ha intrusisme en la seva professió?
R.- Sí, molt. És un tema molt complicat. Jo som partidari que els guies que treballam a la Serra se’ns exigeixi fer un curs específic de la Tramuntana, de la seva flora, cultura, etnologia... Tot, per tal de donar-nos un carnet i que poguem estar identificats. Per exemple, això ja existeix a Aigüestortes. Si ets guia i vols treballar allà has de tenir el títol específic d’allà. A pesar d’això, puc dir que els guies mallorquins d’aquí estam molt ben considerats a Europa. En Paco Ponce, que ho va començar, és una institució. En David Casajuana, n’Eduard, en Jaume Tort, la seva dona Aina Escribà, etc... o jo mateix som guies que fa més de vint anys que estam treballant, i estam molt ben considerats.

P.- Si hagués de triar una ruta, amb quina es queda?
R.- Depèn del moment de la temporada. El Torrent de Pareis, el camí de s’Arxiduc, Sa Costera... I una que és molt desconeguda que és la Serra d’Alfàbia des d’Orient, pujant cap a la cresta i baixant cap els Cornadors i el Barranc.