Pep Rullan ha treballat durant tota la seva vida al volant d’un camió de Can Soler. De jove va participar en la construcció d’una carretera del Puig Major que ben aviat complirà seixanta anys des de la seva inauguració. Però també és testimoni d’aquell Sóller preturístic en el que gairebé no existien cotxes circulant pels carrers de la ciutat.

Pregunta.- Vostè va treballar en la construcció de la carretera del Puig Major. Com era la construcció en aquella època?
Resposta.- Hem de partir de la base que en aquella època gairebé no hi havia màquines. Les formigoneres s’omplien a senalles. Tot es tractava de fer-ho a mà. No era com ara que tot d’una tenim un camió grua que ens pot pujar el que sigui.

P.- Com foren els vostres inicis com a camioner?
R.- Des dels quinze anys treballava a l’estació del Tren fins que em varen enviar a fer el servei militar a Àfrica. Quan el vaig acabar vaig retornar a l’estació. Però allà pràcticament no es guanyava res. Jo m’havia tret el carnet per conduir un camió i en Soler em va demanar que treballàs amb ell. Li vaig dir que sí perquè a l’estació guanyava 500 pessetes cada mes i amb ell vaig passar a guanyar 600 pessetes cada setmana.

P.- I la construcció de la carretera del Puig Major va ser la vostra primera feina...
R.- Sí, vaig començar a la carretera amb el camionet. Cal tenir en compte que els homes omplien el camió a senallades. Hi havia una brigada de sis o set homes que l’anaven omplint. Feien moltes escarades. La gent que treballava a la carretera guanyava 32 pessetes cada dia de jornal. N’hi havia que tenien casa seva, però la majoria eren forasters. N’arribaren a passar més de mil per la carretera. I n’hi havia que, fins i tot, dormien dins olivars de la zona.

P.- El terreny on es va construir va dificultar els treballs?
R.- No, el problema de la carretera és que tota la feina es feia a mà. Dugueren una màquina a devora Son Blanco on es va trobar pedra, i després més amunt en dugueren altres dues. Allà on hi havia trinxeres es rebaixava el terreny a força de barrobins. I la resta es feia a mà.

P.- Quants anys es varen allargar els treballs?
R.- Les obres començaren a finals de 1957. Jo vaig treballar-hi des de dia 15 de març de 1958. La carretera es va acabar el 1962, que fou quan la varen inaugurar. Després, quan la vàrem acabar, vàrem eixamplar des de Cúber fins a l’embassament del Gorg Blau, on la carretera anava per la presa. La desviaren i es va construir l’altre túnel.

P.- Què es comentava per Sóller quan es va començar a construir la carretera?
R.- Es deia que els americans la pagaven per anar fins el Puig Major. De fet, quan la carretera encara estava en obres, però ja s’hi podia passar, cada dia arribava un tren des de Palma amb treballadors que pujaven després fins el Puig Major. Pujaven dos autobusos diaris. Ho feien per aquí per no anar a fer tota la volta per l’altre costat. Crec que fou una gran obra perquè ara tota la gent que té olivars per allà dalt, o per pujar a Monnaber, com ho farien per arribar-hi?

P.- La societat sollerica d’aquella època hi estava d’acord?
R.- N’hi havia que hi estaven d’acord. Però els que varen perdre algun tros d’olivar no hi estaven massa. En aquell temps qui tenia un olivaret i n’hi prenien mig perdia el sustent de cada dia. Actualment, això ja no és el mateix. Ara és molt mal de fer treure un rendiment per exemple de l’oli. Abans al poble hi havia gent que es feia rica només amb el que treien dels olivars.

P.- Es va haver de modificar el traçat inicialment previst?
R.- Sempre es va parlar d’aquest traçat. El canviaren únicament devora Monnàber, on després de la volta on hi ha la barrera que va cap a les cases, la carretera havia d’anar recta fins a Bini. Però es veu que trobaren fort i els enginyers la modificaren. També, abans de fer la carretera, s’havia projectat un túnel per la zona del penyal Xapat. A l’altre costat de la muntanya la carretera ja estava feta fins a Son Torrella.

P.- Estava ben pagada aquesta feina en aquell moment?
R.- En aquell temps o ho agafaves o ho deixaves. Era un temps en el que els doblers s’havien de suar. A la carretera del Puig Major fins i tot va venir gent la península a treballar-hi. Molts d’ells varen viure dins un porxo així com podien. I d’aquí, de Fornalutx i de Sóller també hi va treballar molta gent.

P.- Per què es va recórrer a forans com a mà d’obra per construir la carretera?
R.- Aquí no hi havia gent suficient. No hi havia gent de Sóller que volgués anar allà dalt a picar tot el dia. Els forans que vengueren feien la feina que els d’aquí no volien fer.

P.- Era una època prèvia al boom de la construcció, com era aquell Sóller preturístic?
R.- Era molt pobre. Però hi havia una altra classe de gent. Podies anar ben tranquil allà on volies. Tothom partia i deixava la clau al pany. Parties a l’olivar o a comprar i només deixaves empès. I ara ja no et pots fiar de ningú.

P.- I com va veure el canvi que es produí a partir de la dècada dels anys seixanta?
R.- En el moment en el que en el Port començaren a construir hotels i grans edificis de pisos i apartaments tot va començar a canviar molt. Però un mateix no s’adonava en aquell moment del gran canvi que estava arribant.

P.- Es feia difícil circular amb el camió pels carrers de Sóller?
R.- Que va! Als voltants de l’any 1958, quan jo vaig començar amb el camió, a Sóller tal vegada hi havia 25 cotxes. Tothom anava amb carro. No hi havia ni aparcaments, ni direccions prohibides. Tothom podia fer el que volgués.

P.- Va treballar de camioner fins que es va retirar?
R.- Sí, sempre de camioner, fins que vaig caure i em vaig haver de retirar. Abans ens feien posar una xarxa damunt la càrrega. Vaig pujar al camió a posar-la i vaig caure. I vaig caure tan malament que em vaig rompre la tíbia i el peroné.

P.- Com veu el Sóller actual?
R.- El problema és que jo sóc vell i no puc tornar jove. Però jo veig un futur molt negre per a la joventut actual. Hi ha poca feina.

P.- Quines són les seves aficions una vegada retirat?
R.- Les meves aficions són bàsicament l’hort i l’olivar. M’agrada anar-hi a passar el temps per exemple amb els tarongers o sembrant tomatigueres.

P.- Com ha passat aquest any de pandèmia?
R.- Jo he passat el virus. M’havien d’operar d’un genoll i dos dies abans de l’operació em feren la prova i em digueren que havia donat positiu i suspengueren l’operació. Jo no vaig notar res. Vaig estar tancat dins una habitació a casa nostra devers catorze dies. Després em tornaren fer la prova i vaig donar positiu de nou. I l’operació es va retardar fins fa poc.