En Joan Jesús Enseñat té 45 anys i treballa en el sector de l’hosteleria, a l’Hotel Es Port. Des de 2018 està immers en una disputa amb Hisenda que li reclama que retorni les quanties que a la declaració de la renda s’ha deduït en concepte d’habitatge habitual. L’Agència Tributària entén que no hi resideix habitualment perquè el consum energètic que fa és molt baix.

Pregunta.- Com va començar aquesta disputa amb Hisenda?
Resposta.- El 2018 vaig rebre una carta on em deien que pel poc consum que tenia d’electricitat, segons ells jo no vivia a casa meva. És a dir, que no era el meu habitatge habitual. Em llevaren el que em desgravava i m’han fet retornar amb els recàrrecs corresponents el que he pagat des de 2015 fins a 2018.

P.- Què va pensar en rebre el requeriment d’Hisenda?
R.- Vaig quedar flipant. No entenia la relació de l’electricitat amb Hisenda. Vaig anar a la gestoria. Ells ho miraren i em digueren que era la primera vegada que rebien un cas així. Uns dies més tard em comentaren que això formava part d’una campanya recaptatòria que fa Hisenda sobre la classe mitja-baixa perquè sap que aquest tipus de gent no té recursos per lluitar contra això.

P.- Quines proves ha presentat per demostrar que casa seva és el seu habitatge habitual?
R.- En un primer moment vaig fer un recurs dient que jo visc tot sol, que soc fadrí i tenc una casa unifamiliar. Vaig presentar certificat d’empadronament, informació fiscal i, a través del banc, tots els rebuts que tenc domiciliats: aigua, fems, IBI... També vaig presentar la informació de la hipoteca, l’assegurança de la casa i l’assegurança del cotxe.

P.- Quina resposta va rebre per part d’Hisenda?
R.- El recurs em va venir denegat. Ells insistien en el mateix argument: que tenen un barem amb el que una casa unifamiliar al final d’un any ha de gastar tants kilowatts i que jo no hi arribava. Aleshores, en aquest moment la gestoria em va recomanar contractar un advocat.

P.- Què és el primer que li va aconsellar el seu advocat?
R.- Em vaig posar en mans seves, i l’advocat va contactar amb Llum i Energia, l’elèctrica de Sóller, per si coneixien algun cas similar. Ens digueren que no. També investigàrem i descobrírem que a Espanya no hi ha cap llei que obligui a gastar un màxim o un mínim determinat.

P.- A què es deu el baix consum que presenta el seu domicili?
R.- Tenc una placa solar per a l’aigua calenta. Per tant, no estic emprant termo. Tenc estufa de pellet de baix consum i a la cuina tenc placa de butà. Ho he demostrat i també m’ho han denegat. Vaig presentar la documentació de les plaques solars, de l’estufa de pellet... Fins i tot, vaig fer un certificat energètic de casa meva que em surt el valor més alt.

P.- I aquests arguments no han estat suficients perquè Hisenda canviï d’opinió?
R.- No, perquè sempre m’ha sortit tot denegat. A més, enguany he rebut una notificació on em demanen que de l’any 2019 també retorni l’import corresponent a aquest exercici.

P.- L’advocat no li ha recomanat presentar una demanda davant un Tribunal?
R.- He agafat un assessor fiscal perquè també m’ajudi. Ell m’ha dit que l’única manera per solucionar aquest assumpte és acudir al Contenciós-Administratiu. Però això suposa una despesa grossa perquè he de pagar tot el cost i després esperar que el jutge dictamini si tenc o no raó amb les proves aportades.

P.- I, què farà, emprendrà accions judicials?
R.- Tot depèn del tema econòmic. M’agradaria arribar al final perquè duc molts d’anys lluitant i és una injustícia. Miraré de treure els doblers d’on sigui, estalviant o demanant per arribar al final. I si puc hi arribaré. És un procés llarg, però ja no és pels doblers, sinó pel fet que tu saps que estàs a casa teva i que cada any quan fas la declaració tendràs problemes. I cada any et poses malalt. I a mi em queden vint anys de pagar hipoteca. I és Hisenda qui m’ha de pagar a jo. És per això que em fa tanta ràbia aquesta injustícia i que cada any hagi de passar per aquest infern.

P.- Es sent impotent?
R.- És una injustícia. Estic a casa meva amb una nòmina mileurista amb la que intent viure, pagar totes les despeses i estalviar. I per ser una persona estalviadora ara Hisenda em castiga. Perquè a mi m’han castigat per gastar poca electricitat, quan no hi ha cap llei a Espanya que obligui a gastar un mínim.

P.- Li ha afectat psicològicament aquest assumpte?
R.- Hisenda sap que la gent normalment no acudeix als tribunals, perquè hi ha dos anys d’espera i s’han de pagar totes les despeses abans que el jutge et digui sí o no. I crec que a jo segurament em donaran la raó, però mentrestant he d’esperar i pagar. I arriba un moment que m’esgota psicològicament, sobretot per la injustícia de veure que estàs a casa teva, on intentes viure, no fas cap mal a ningú, pagues els teus imposts, intentes fer tot el possible per arribar a final de mes i et trobes que Hisenda t’amarga la vida d’aquesta manera per una simple campanya recaptatòria.

P.- Coneix algun altre cas similar al seu?
R.- Només sé d’un cas d’un veïnat de Madrid que va ser multat per gastar poca electricitat a casa seva. Va anar als tribunals i va aconseguir que Hisenda li retornàs tot el que li havia cobrat de demés.

P.- En termes numèrics, quines quantitats li reclama Hisenda?
R.- Del 2015 a 2018 he hagut de pagar uns mil i pico d’euros. I ara em reclamen uns 900 euros de 2019, també amb el recàrrec inclòs. He demanat el màxim termini per pagar-ho perquè enguany he estat en ERTO.

P.- Ha iniciat una recollida de signatures a Change.org...
R.- Una amiga em va comentar que per què no ho feia. Públicament no ho havia donat a conèixer. I vaig decidir fer-ho perquè pot haver-hi gent que li passi el mateix, o molta gent que en el futur li pot arribar. De fet, m’agradaria donar les gràcies als veïnats i a la Policia Local per la seva ajuda i el suport que m’han donat.

P.- Trobar-se en ERTO li ha agreujat la seva situació?
R.- Des de setembre de l’any passat he estat en ERTO i aquesta situació ho ha empitjorat més perquè econòmicament m’ha afectat. Un advocat val doblers i té un cost. Però he tengut sort que he tengut bons advocats i m’han donat facilitats de pagament perquè veuen que m’han fet una injustícia.

P.- Com li ha afectat la pandèmia a nivell personal?
R.- M’ha afectat tant psicològicament com econòmicament. No poder fer el dia a dia que estàvem acostumats és dur. Perquè de cop i volta tot va quedar aturat. Fins i tot, em vaig platejar deixar el turisme, que tots hi vivim, però quan passen aquestes coses tot s’enfonsa. El Govern hauria de cercar nous mercats perquè no tots haguem de viure del turisme.

P.- Quin és el futur més immediat del sector?
R.- Aquesta temporada serà bastant dolenta. L’ocupació serà com la de l’any passat, als voltants d’un 20%. I esperem que el 2022, si la gent ja està vacunada i hi ha una mica d’immunització, ja puguin venir. En el nostre cas obrim de gener a novembre, i com a mínim deman que poguem fer una temporada normal. Jo que estic al departament de reserves i veig com la gent cancel.la perquè els anul.len vols, perquè no els han vacunat, o perquè tenen por... I la gent té ganes de venir perquè moltes reserves s’ajornen a més endavant.