És l’actual responsable en funcions del centre de salut Serra Nord després que Olga Merino deixàs el càrrec. Fabián Unda és especialista en medicina familiar i comunitària, i especialista en microbiologia. Treballa a Sóller des de fa tres mesos, tot i que ja acumula una experiència de cinc anys com a metge de guàrdia al centre solleric. Mentre espera el nomenament oficial com a responsable del PAC ens valora la incidència de la Covid-19 a la vall i l’actualitat sanitària d’aquest moment de crisi.

Pregunta.- En aquest precís moment, com es troba la situació sanitària a Sóller?
Resposta.- La situació sanitària segueix la mateixa línia que a Espanya i a la resta de Balears, on hi ha hagut un gran augment de casos i on la incidència acumulada a les illes supera la de la resta d’Espanya. Per tant, la situació és difícil.

P.- L’escenari a Sóller és tan greu com s’està traslladant a la ciutadania?
R.- Sí. De fet per això és la primera vegada que es fa un cribratge massiu, que és una mesura que s’adopta quan la incidència augmenta per damunt d’un valor. I això aquí a Sóller, ja ha ocorregut.
P.- Quantes proves de detecció de Covid-19 es fan actualment en el centre de salut de Sóller?
R.- En el centre de salut es fan entre 20 i 60 proves cada dia. El centre està capacitat per acceptar qualsevol nivell de demanda que hi pugui haver.

P.- En quin nombre s’ha incrementat la freqüència de les proves?
R.- La tendència ha augmentat fins al punt de multiplicar-se per quatre o per cinc en les darreres dues setmanes.

P.- Per què creu que han crescut tant els contagis?
R.- Ben igual que en qualsevol regió del món, s’explica en què entre la dinàmica del virus i la dinàmica de l’ésser humà, la que guanya és la del virus. El virus és persistent, no troba barreres. Veu que en la població la immunitat és molt baixa... I ha estat quasi un factor comú veure poblacions on anteriorment no hi havia hagut un increment tan important de casos, on una setmana o dues més tard és la població que més casos té. I és que sembla impossible que l’ésser humà entengui la necessitat d’una disciplina solidària, comunitària i que no li sigui fàcil saltar-se les mesures.

P.- Creu que el nombre de casos continuarà incrementant-se fins després de les festes?
R.- Les previsions de les festes de Nadal encara són pitjors, perquè el virus no canviarà. I la conducta de la societat, sí. Mai hi ha tantes festes com durant el mes de desembre. I això fa que, a pesar de totes les mesures adoptades des de Sanitat, es segueixin incomplint les normes. Nosaltres demanam que es compleixin. Però tot el temps ens trobam en què la gent se les bota. La intervenció de dilluns de la presidenta Francina Armengol ja anava en el mateix sentit, que dels 350 (casos per cent mil habitants) que de moment hi ha s’arribarà als 400. És a dir, pujarà. I serà una realitat a les Balears, a Espanya i a tots els països de l’àrea occidental que tenim la mateixa cultura judeo cristiana.

P.- Considera que les mesures adoptades seran efectives?
R.- Crec que seran efectives per aturar el nombre de contagis tan alt que tenim. Però des del punt de vista sanitari segurament es necessiten mesures molt més restrictives per aconseguir-ho. Des del punt de vista polític es preserva tant la salut com l’economia, de manera que l’equilibri que els toca fer als polítics és sumament més complicat que si només ens demanen fer-ho des del punt de vista sanitari.

P.- Els sollerics estan molests per no poder acudir al metge i haver de ser atesos per telèfon...
R.- S’han implementat totes les mesures que tenim al nostre abast per estar a prop del pacient malalt. No hi ha restricció en el nostre temps de treball, atenció o dedicació, sinó uns mitjans diferents als que teníem prèviament. En aquests mitjans la comunicació no es perd en cap moment. I, per altra banda, no deixam de visitar domicilis ni tenir consultes presencials quan la situació de salut del pacient ho requereix. Això no ha estat limitat en cap moment.

P.- Fins quan creu que es mantendrà aquesta situació?
R.- Possiblement fins que la vacuna o altres mesures similars donin la possibilitat de tenir una trobada amb el pacient semblant a la que teníem abans de la presència del virus.

P.- Creu que en algun moment tot tornarà a ser com abans o haurem de conviure per sempre amb el virus?
R.- La idea és que hem d’aprendre a conviure amb ell, encara que cada dia i cada setmana hi haurà una batalla guanyada per part de l’ésser humà i de la ciència, arrinconant-lo cada vegada més. No sé quan serà la passa definitiva. Però ja s’han fet avanços científics molt importants que acorralen al virus.

P.- En el temps que duu aquí, com ha trobat el centre de salut?
R.- He trobat un centre on el personal sanitari té un alt esperit de lluita, està molt preparat, molt consolidat i crec que és un orgull i un honor tenir un equip com el que té el centre de salut de Sóller.

P.- Quin consell li ha donat la seva antecessora abans de marxar de Sóller?
R.- No se n’ha anat del tot perquè segueix fent guàrdies aquí. Tot el temps assessora el canvi que hem fet. El més important que m’ha dit és que metges, enfermeres, auxiliars i administratius són fantàstics, de manera que confiï amb les persones que treballen en el centre. I, per altra banda, que no perdem mai la gran relació que hi ha amb la regidoria de Sanitat de l’Ajuntament que sempre està disposada a ajudar.
P.- Quins canvis introduirà al PAC de Sóller durant el seu mandat?
R.- Dins l’equip del centre de salut volem repartir el millor que es pugui les càrregues de responsabilitat laboral, donant un paper molt important al treball d’infermeria i dels auxiliars d’infermeria perquè puguin assolir el seu ple rendiment professional. En matèria d’infrastructures tenim el projecte d’ampliar algunes consultes perquè sigui possible separar el circuit respiratori i les urgències generals. El centre de salut de Sóller ja és un centre docent per a especialistes d’infermeria i de medicina familiar. I crec que l’aportació dels residents serà fonamental per a l’augment de l’activitat en el centre de salut.

P.- Una reivindicació històrica sempre ha estat tenir un aparell de radiografies. Té sentit aquesta reivindicació?
R.- Crec que els equips de rajos X com a tal van perdent la partida respecte, per exemple, l’ecografia. De fet, crec que s’hauria de valorar suficientment el fet que tots els metges ens estam formant en ecografia a peu de llit. És una prova no invasiva, que no radia el pacient i pot fer una sèrie de diagnòstics que estan reemplaçant perfectament les radiografies, fins i tot d’urgències. I aquí tenim ja dos ecògrafs, un al centre de salut i un altre al Port.

P.- Creu que Sóller arribarà a tenir una ambulància les 24 hores del dia?
R.- També està sol.licitada aquesta possibilitat. Tot depèn, com sempre, de qüestions estadístiques. És a dir, quanta necessitat estadística hi ha de què es cobreixin les urgències durant les nits. I nosaltres sempre estam a favor que això sigui així.

P.- Per tant, és optimista que es pugui aconseguir a curt termini?
R.- Crec que no s’ha de tancar la porta perquè això sigui possible.

P.- Necessita més personal el centre de salut de Sóller?
R.- Sempre estam sol.licitant que s’ampliï el personal, tant mèdic, com d’enfermeria, com d’auxiliars. I s’han anat aconseguint avanços. El gerent d’Atenció Primària ha estat aquesta setmana al centre de salut de Sóller i ens ha dit que per tot el que d’ell depengui, sempre que es tengui el finançament econòmic necessari, estam situats en el primer lloc de la llista per augmentar el personal sanitari.

P.- Quan recuperaran el cent per cent d’activitat les unitats bàsiques del Port, Fornalutx i Deià?
R.- Estam planificant que les agendes de les unitats bàsiques comencin a funcionar al cent per cent a partir de la primera setmana de gener. I aquesta setmana precisament s’ha duit a terme per part de l’Ajuntament una obra perquè desapareixin les goteres que hi havia al Port. Dimecres es va tornar obrir després de quinze dies tancada.

P.- Quin consell sanitari donaria als sollerics de cara als propers dies de festa?
R.- Crec que mai s’insisteix bastant en la necessitat de mantenir les mesures de protecció: la mascareta, el rentat de mans i la distància. És sorprenent com després de tants mesos encara hi hagi moltes persones que no aprenen a posar-se la mascareta cobrint-se el nas i la boca. Nosaltres insistim molt en això, però és molt difícil enfrontar-se a aquells que decideixen no ser solidaris amb la salut comunitària. Mai havíem estat agredits en aquest nivell per un virus. I l’única manera de respondre és que l’actitud individual afavoreixi l’actitud comunitària.

P.- L’anunciada vacuna serà la solució?
R.- Serà una solució parcial, però encara no es sap en quina mesura. Així i tot, jo no tenc cap dubte que disminuirà la intensitat dels quadres clínics i la freqüència de presentació de les enfermetats per aquest virus.

P.- Com serà el dispositiu de vacunació que s’organitzarà a Sóller?
R.- La propera setmana tenim una reunió entre els responsables de vacunació i els centres de salut per coordinar aquest assumpte. Però l’experiència que es té en la vacunació de la grip, que enguany ha superat totes les expectatives, ens dona una mostra que els equips de salut de Sóller estan preparats per assumir un repte tan gran com és aquesta vacunació que també serà massiva.

P.- Quin dia es posarà la primera vacuna a Sóller?
R.- Fins que no haguem participat a la reunió no coneixerem la data. Aquesta setmana ha sortit la notícia que Alemanya ha demanat accelerar el ritme de la vacunació. I anam dia a dia amb les notícies que van sorgint. Semblava que podria començar als voltants del 5 de gener. I ara s’està fent una feina per avançar aquestes dates.

P.- Què diria a aquelles persones que ara mateix han mostrat el seu escepticisme a posar-se la futura vacuna?
R.- Crec que és la passa més important que haurem fet en els darrers vuit mesos respecte al combat que tenim amb el virus. La vacuna garantirà poder assolir una immunitat suficient que ara mateix no tenim per poder derrotar el virus. Si això no és així ens quedarem a mig camí. I vull animar a la població a fer-ho. En primer lloc els sanitaris donarem exemple i ens posarem la vacuna. I d’alguna manera podrem ser observats per la resta de la població que després no tendrà dubtes a l’hora de fer la passa. n