Marc Serra és graduat en Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica per la Universitat de les Illes Balears (UIB). El solleric va acabar els estudis de grau l’estiu de l’any passat. Ara, ben a prop de complir els 23 anys, està cursant el màster d’Enginyeria Industrial. Una formació d’any i mig que complementa els estudis anteriors.
És un dels quinze universitaris de les Illes Balears que acaben de rebre una beca d’excel·lència acadèmica de la Conselleria d’Educació, Universitat i Investigació. Es tracta d’una ajuda per a persones de les Balears que varen finalitzar estudis oficials de grau a qualsevol universitat espanyola durant el curs acadèmic 2018-2019. En concret, només es podien concedir quatre ajudes per a cada rama de coneixement. Serra, per tant, és un dels quatre enginyers guardonats. De fet, Sóller ha rebut dues de les quatre ajudes d’excel·lència acadèmica en la rama d’enginyeria, ja que el solleric Eric Rosselló també l’ha obtinguda.

Pregunta.- Està content d’haver rebut aquest reconeixement acadèmic?
Resposta.- Sí. Crec que és un honor ser recompensat per l’esforç realitzat durant aquests anys.

P.- Creu que s’hauria de valorar més l’expedient acadèmic?
R.- Totalment. Per norma general, només es valora si una persona té o no té una carrera. Però així no es té en compte si l’estudiant s’ha esforçat durant els cursos. Això només es pot conèixer a través de l’expedient acadèmic. Gràcies a aquests tipus d’ajuda podem donar valor a tot el que hem aconseguit.

P.- Per què va estudiar aquesta carrera i no una altra?
R.- Quan vaig acabar d’estudiar el batxillerat encara no sabia exactament què estudiar, només sabia que volia profunditzar en alguna branca de les ciències. Durant les jornades de portes obertes que es fan a la UIB vaig anar a una xerrada d’aquesta enginyeria i em va agradar el seu contingut. A més, també tocava els temes d’electricitat i automàtica, a diferència de l’enginyeria industrial.

P.- Ara està cursant el màster. Per què va decidir fer-lo?
R.- Principalment perquè era la continuació dels estudis que havia fet i, a més, perquè et dona l’acreditació d’enginyer industrial. De fet, si només curses la carrera, només tens l’acreditació de tècnic.

P.- Per tot aquell que ho desconegui, podria explicar en què consisteix la feina d’un enginyer industrial?

R.- Un enginyer industrial es pot dedicar a molts camps distints. Per exemple, a la realització de projectes industrials, tant de l’estructura com de les instal·lacions internes. També es podria dedicar a la gestió de la qualitat, en plantes de producció d’energia o a una oficina tècnica, realitzant tasques com la direcció d’obres. També podria fer feina a l’administració pública, entre moltes altres sortides laborals.

P.- Què és allò que més l’apassiona de la seva carrera?
R.- El que més m’apassiona és la gran varietat de camps en els quals es pot treballar, però si m’he de decantar per algun, serien tots els relacionats amb l’electricitat.
P.- I allò que menys li agrada?
R.- Allò que menys m’agrada de l’enginyeria industrial és que la mínima errada a qualsevol projecte pot causar danys irreparables amb conseqüències penals. Una errada la pot tenir tothom, però si la tens sent enginyer industrial, hi poden haver vides en perill. Per exemple, si es pren foc un edifici degut a un error en el càlcul de la secció d’algun cable, aquesta errada podria posar en perill la vida de les persones que hi hagin en el seu interior.

P.- Aplica l’enginyeria industrial a la seva vida diària?
R.- Crec que totes les persones que hagin aprofundit en algun tema, després es fixen més amb les coses que l’envolten i que hi estiguin relacionades. Per exemple, ara jo em fix més amb les instal·lacions dels edificis i com aquests estan construïts, o amb el funcionament de distintes màquines, entre d’altres coses.

P.- Quin consell donaria als estudiants d’Enginyeria Industrial?
R.- Principalment esforç i constància, ja que és una carrera que necessita molta dedicació. Tot i que normalment es digui que les enginyeries són molt difícils, si la carrera i les seves sortides professionals t’agraden, és un viatge més fàcil. M’agradaria donar molts ànims a tots aquells que estiguin cursant la carrera, o que estiguin pensant cursar-la.

P.- Té una nota mitjana molt elevada de la carrera, tot i ser una enginyeria. Com han estat aquests anys d’estudis?
R.- Personalment, no consider que tengui una nota tan elevada. Els dos primers anys de carrera m’hagués pogut esforçar una mica més. No va ser fins al tercer any, que vaig començar a esforçar-me més, que vaig començar a treure millors qualificacions. De fet, aquest any vaig aconseguir sis matrícules d’honor. He de dir que l’esport també em va ajudar molt a desconnectar, va ser la meva via escapatòria.

P.- Quin és el paper de l’enginyer industrial pel que fa a la conservació del medi ambient?
R.- Tot i que normalment es sol veure a un enginyer industrial com una persona que es dedica a destruir el medi ambient —ja que com el propi nom indica, una sortida professional és la de projectes industrial, normalment vists com a dolents per al medi ambient— hi ha una gran quantitat d’enginyers que es dediquen a protegir el medi ambient. Per exemple, dissenyant sistemes de transport o edificis més sostenibles.

P.- Li agradaria dedicar-se a algun d’aquests camps per intentar millorar l’estat del medi ambient?
R.- Sí. Consider que totes aquelles persones que ajuden a millorar el medi ambient a través de la seva feina és essencial en l’actual crisi climàtica que estam vivint. Ja sigui un enginyer o un professor que educa en aquest sentit, per exemple.

P.- Des del seu punt de vista, creu que la importància del paper de l’enginyer industrial augmentarà en un futur?
R.- Sí, ja que és una peça important per al desenvolupament tecnològic de la societat. A més, s’està veient una tendència a una transició cap a una societat més electrificada, amb cotxes elèctrics, cases domòtiques, etcètera. Camps on un enginyer és necessari.

P.- Per últim, què li fa falta a Sóller des del punt de vista d’un enginyer industrial?
R.- Probablement un sistema de transport i mobilitat urbana més sostenible per al medi ambient.

P.- Podria fer alguna suggerència?
R.- Es podrien posar punts de recàrrega per als transports elèctrics, com patinets i cotxes, a diversos llocs del municipi. Es tracta d’un transport que està començant a ser popular i així es podria fomentar. A més, també permetria reduir els gasos contaminants dins l’aire de Sóller. També es podrien millorar les vies ciclistes, que actualment n’hi ha poques i no serveixen de gaire.