Forma part de la plantilla de la Policia Local des de l’any 2007, i des de 2011 dedica la seva labor als infants i adolescents sollerics com a Policia Tutor. En aquesta entrevista fa un repàs a les diferents problemàtiques que actualment rodegen el col.lectiu juvenil solleric.

Pregunta.- Fa nou anys que ostenta el càrrec de Policia Tutor. Quin és el major perill que afronten ara mateix els joves sollerics?
Resposta.- En primer lloc tenim el mal ús que fan de les noves tecnologies. D’aquí és d’on sorgeixen casos d’assetjament, de molèsties, de compartir arxius que no s’haurien de compartir o del fet de tenir-ne accés de cada vegada a més curta edat. I, per altra banda, també trobam el consum d’estupefaents.

P.- Acaba de rebre una menció especial per haver participat en l’elaboració d’una guia didàctica d’Educació Vial, què va sentir?
R.- Un reconeixement sempre és un agraïment cap a la feina que un fa. Sempre intent fer-ho tot de la millor manera que sé. I si un pot compartir coneixements amb altres persones, sempre és agradable.

P.- Quina va ser la seva aportació en aquesta publicació?
R.- És una guia didàctica d’educació vial per a alumnes de secundària. Vaig participar en la part orientada als alumnes de tercer d’ESO. Vaig explicar els objectius a assolir i la metodologia que s’ha d’aplicar per assolir els coneixements.

P.- Quin és el missatge que fa arribar als joves en les seves classes d’educació vial?
R.- La meva feina és preventiva en l’aspecte que els al.lots siguin conscients que estan utilitzant un vehicle i que suposa un seguit de riscos. També que siguin responsables i sapin respectar altres usuaris. És aprendre la convivència viària.

P.- Es posarà ordre a l’ús de patinets a la via pública?
R.- Vaig fer una proposta per regular-los dins el casc urbà modificant l’ordenança. Si tot va bé s’aprovarà el més aviat possible. Amb aquesta modificació es regularan tots els vehicles que no estiguin considerats ciclomotor o motocicleta.

P.- Què es regularà exactament en aquesta norma?
R.- Els patinets hauran de circular com les bicicletes. S’intentarà que el casc sigui obligatori. Depenent del pes del patinet es podrà emprar a partir dels deu anys i es recomanarà comptar amb una assegurança de responsabilitat civil.

P.- S’ha anunciat que persones voluntàries controlaran l’accés a les escoles. Com va sorgir la idea?
R.- Jo vaig fer la proposta en vista a la demanda dels centres educatius que ara han d’esglaonar l’entrada dels alumnes, i també per la manca d’agents que tenim. És una fórmula que donarà més seguretat a l’entrada i a la sortida dels alumnes en matèria de regulació de trànsit. Ara mateix s’està organitzant. Ens hem de reunir amb la coordinadora de les APIMA, amb els regidors de Governació i Educació, i cercar els voluntaris.

P.- Quines seran les funcions d’aquestes persones?
R.- Les seves funcions seran regular els passos de vianants que estan devora els centres educatius. És una figura reglamentària que apareix en el reglament general de circulació. Té recolzament jurídic. Esperem que vagi bé i aquesta experiència la podem tirar endavant.

P.- Com va viure el període de confinament?
R.- Va ser una experiència que ningú feia comptes viure. Però va ser bastant bona de dur gràcies al bon comportament dels sollerics, tot i que també hi va haver algunes excepcions.

P.- Els sollerics compleixen les normes que s’han anat imposant?
R.- Sí, en general sí. Un dels problemes que hem tengut ha estat el desconeixement, ja que cada cert temps es modificaven les normes i sempre trobàvem gent que no s’havia assabentat.

P.- El confinament ha incrementat les hores d’ús dels dispositius mòbils entre els menors?
R.- S’ha incrementat bastant. Sobretot entre els més petits en temes de videojocs.

P.- Què han de fer els pares per reduir el temps que passen els fills davant les pantalles?
R.- Han de passar més temps amb els nins, supervisar-los més. Els pares han d’ensenyar quin és el funcionament de les noves tecnologies i educar-los en el seu ús. També s’ha de negociar un control del temps. En general han de donar un acompanyament perquè els al.lots puguin confiar amb els pares sempre que tenguin un dubte o si mai passàs res.

P.- A quina edat es recomana que els infants tenguin el seu primer mòbil?
R.- Aquesta és la pregunta del milió. Es recomana que puguin accedir a Internet a partir del moment en el que un infant és autònom. És a dir a partir dels catorze anys. Moltes xarxes socials estableixen en els catorze anys l’edat de tall. Però cada família ha de formar els seus fills i observar la seva evolució. Hi pot haver infants de deu anys amb els que es pot confiar perquè tenguin un mòbil per telefonar o enviar missatges, i a partir d’aquí anar ampliant les opcions depenent de la confiança que ell doni. Els mòbils són una realitat i no ens hi hem de negar, el que hem de fer és ensenyar als fills a fer-ne un ús responsable.

P.- Quin és el major perill en l’ús de les xarxes socials?
R.- Als 9 o 10 anys molts infants ja utilitzen xarxes socials per interactuar amb altres persones. El major perill és que algú contacti amb ells i els tregui informació i que el cas posteriorment es pugui agreujar amb un intent de contacte sexual. O també hi ha perill de ciberassetjament o en el fet de compartir imatges o informació íntima amb altres persones. També ens trobam amb la problemàtica del joc online o les apostes.

P.- En matèria d’absentisme escolar, quina feina s’està fent?
R.- A Sóller hi ha hagut casos molt puntuals. Moltes vegades gràcies a la feina dels centres escolars només m’arriben els casos greus. Les escoles intenten reconduir la conducta. Sinó hi ha un servei de suport que intenta arreglar la situació. En cas que no es pugui reconduir, el cas ja passa a Serveis Socials o al Policia Tutor. Però la veritat és que m’arriben pocs casos.

P.- S’ha detectat un increment del consum de drogues a Sóller?
R.- Som conscients que a Sóller hi ha consum. I crec que ara n’hi ha més que abans, quan jo era jove. S’intenta fer una feina preventiva amb els joves per evitar el consum. I també una feina coercitiva en contra de l’oferta. Però pens que la prevenció és una de les millors maneres per combatre-ho. Si la gent no demanda ni consumeix, ja hi pot haver oferta...

P.- Els joves tenen un accés fàcil als estupefaents?
R.- Sí que li tenen. I més ara amb l’ús de les noves tecnologies. Ara ja no importar anar a cap banda, sinó quedar a un lloc determinat.

P.- S’han detectat casos de violència de gènere entre menors?
R.- El que més ens estranya és que les al.lotes joves normalitzen segons quines conductes com ara un control del que fan o de com van vestides... Ho veuen tot normal, tot i que de cada vegada s’estan conscienciant més en aquest tema.

P.- Com es procedeix quan es detecta un problema amb un menor?
R.- Es valora la situació, la feina que ha fet l’escola i els seus equips de suport. S’intenta reconduir i no judicialitzar la situació, a no ser que sigui un cas molt greu, que existeixin lesions o que les famílies vulgui interposar una demanda.

P.- De què està més orgullós de tot el que ha aconseguit durant aquests anys?
R.- Que els adolescents que han tengut diferents problemàtiques, quan passen uns anys i ja són majors d’edat, et vegin i et donin les gràcies per haver cregut en ells en un moment donat. O que m’agraeixin la meva intervenció en una ocasió determinada. Això és el que m’alimenta.