En Joan Noguera és el president de l’Associació de la Tercera Edat de Sóller des de començaments de 2019. Va assumir el càrrec per donar continuïtat a les activitats d’una entitat que a hores d’ara ja supera els 500 socis. La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 ha afectat notablement l’associació, ja que ha provocat la suspensió de totes les activitats que desenvolupa. A hores d’ara, s’està a l’espera que arribin millors temps, que la situació reverteixi i que es puguin oferir novament activitats lúdiques i d’esbarjo per als majors de la ciutat.

Pregunta.- És president de la Tercera Edat des de fa un any i mig. Quin balanç en fa d’aquest període?
Resposta.- El balanç és positiu. He tengut la gran sort de tenir una junta rectora que per jo és un deu, des del vicepresident, al secretari, al tresorer i fins al darrer dels vocals. Quan els necessit hi són. I, a més, fan feina en tot moment. Per jo l’associació funciona a les mil meravelles. Però d’ençà del mes de març quan vàrem rebre una telefonada i ens demanaren que tancàssim, des de llavors tenim l’associació tancada i aturada.

P.- Hi ha esperança de poder reprendre alguna activitat en el curt termini?
R.- No sabem quan es podran recuperar les activitats. El 20 de febrer, per la festa de Carnaval, vàrem fer el darrer sopar abans de l’aturada. Des de llavors no hem pogut fer res. A més, jo no vull agafar la responsabilitat de fer un sopar i que després algú estigui malalt. Tendrem tancat fins que Sanitat ens autoritzi a obrir les portes. L’únic que ha obert és el bar regentat per un matrimoni. Ells fan pa amb olis a la fresca cada capvespre. I això almenys permet tenir la seu oberta.

P.- Per tant, no hi ha bones perspectives de futur...
R.- Per ara la perspectiva és ben negativa. Semblava que la situació s’havia calmat una mica, però ha tornat a reprendre. Per la televisió es parla d’una vacuna. Però fins que no sigui general no podrem cantar l’alel.luia.

P.- Va sentir una major responsabilitat davant aquesta situació pel fet de ser el president de l’associació?
R.- Vaig agafar molta por perquè vaig pensar que el local estaria tancat. I per tornar-lo obrir no sabia com ho faria perquè un local tancat sempre es fot. Afortunadament ens donaren permís perquè el bar pogués obrir.

P.- Creu que aquesta situació ha tengut repercussió sobre la salut física o psíquica de les persones majors?
R.- Crec que hi ha persones que no ho han pogut assimilar i els costarà poder aixecar-se. Jo tenc 77 anys i donc gràcies a Déu per la salut que em dona. Però els que ja passen els 85 o els 90 ho tendran mal de fer retornar a l’estat inicial. Hem de tenir en compte que no han estat quinze dies o tres setmanes, han estat molts de mesos i encara ara no sabem quan acabarà.

P.- Quins projectes de futur maneja per a la Tercera Edat de Sóller?
R.- Per ara no podem dir res. Fins que no hagi partit la pandèmia tot estarà aturat. Per tant, no podem parlar de projectes ni de curt termini ni de llarg termini.

P.- El centre necessita alguna reforma?
R.- A la junta tenc un vocal que es dedica al manteniment. Arregla les petites coses que van sorgint, mentre que les més grans les passam a l’Ajuntament. La veritat és que tenim unes relacions molt bones. Ara hem d’arreglar un parral de defora. Nosaltres parlam amb el regidor Miquel Nadal i sempre s’ofereix a arreglar tot allò que necessitam.

P.- Quines considera que són les principals mancances del col.lectiu de persones majors dins la societat actual?
R.- Si hi ha salut, una persona major necessita distreure’s, ja sigui d’una manera o d’una altra. I a la Tercera Edat, amb les coses que tenim en marxa, poden passar vàries hores entretengudes. Si una persona ha d’estar tot el dia tancada dins casa seva pot tornar boja.
P.- Com veu la reivindicació del centre de dia?
R.- El centre de dia és molt necessari. Hi ha pobles més petits que Sóller que ja el tenen. Ara, a quina ubicació s’ha de fer són els tècnics els que ho han de decidir.

P.- Creu que serà una realitat ben aviat?
R.- Las cosas de palacio van despacio despacio. El que està clar és que s’ha de fer perquè és una necessitat. Hi ha gent que està tota sola, que s’ha quedat vídua i necessita passar el temps d’alguna manera. Esper que els tècnics encertin en la seva ubicació i que no s’hagi de tornar endarrera. Crec que les coses només s’han de fer una vegada.

P.- Per què va decidir presentar-se al càrrec de president?
R.- Jo era el vicepresident de l’anterior junta. Quan en Joan Sastre ho va deixar jo vaig oferir el càrrec a set persones que jo trobava que eren bones com a futur president de la Tercera Edat. Però tothom va dir que no. Tenc un gran amic que és el secretari de la Federació d’associacions de persones majors de Mallorca, en Joan Bibiloni. El vaig informar de la situació i em digué que em presentàs, que podria confiar amb ell malgrat fos a les dues de la matinada. I així, a principi de 2019 férem el traspàs. Convocàrem una assemblea general i em varen nomenar president. I a continuació, jo vaig nomenar la meva junta rectora. El 3 de febrer de 2019 vaig entrar com a president.

P.- Pensa repetir com a candidat quan arribin les properes eleccions?
R.- Jo tenc pensat ser el president durant els quatre anys que vaig firmar. En acabar el mandat ja tendré vuitanta anys i trob que ja bastarà.

P.- Després de tota una vida treballant al camp, com veu el sector actualment?
R.- Ara per ara no hi veig salvació. Un temps quan anàvem en pessetes compràvem i veníem en aquesta moneda. Sempre era empatar o guanyar. Ara venem a cèntims i compram a euros. I aquest desfasament mai permetrà que ningú guanyi res.

P.- Creu que el camp de Mallorca està abocat a l’abandonament?
R.- No parlaré de l’abandonament en general perquè sempre hi ha gent fanera. Però és com pegar cosses a una punta de ganivet. No li veig molta sortida.

P.- Te solució aquesta situació que comenta?
R.- A la Serra de Tramuntana encara anam en someres, mentre que al Pla van mecanitzats. I d’aquesta manera si això no canvia nosaltres no anam enlloc.