Els socis de la Gent Gran del Port de Sóller renovaren la setmana passada la seva confiança en la figura de Jaume Ensenyat com a president de l’associació. Als seus 80 anys d’edat comença ara la quarta legislatura consecutiva al capdavant d’una entitat que actualment agrupa 300 majors de la barriada marinera sollerica.

Pregunta.- Acaba de ser reelegit per quatre anys més. Quins reptes té la seva junta directiva per aquesta legislatura?
Resposta.- Així com estan ara les coses fa mal dir. És complicat prendre decisions perquè tot pot canviar d’un dia per l’altre. De la manera com estan les coses és difícil organitzar excursions o sopars perquè hem de tenir clar que primer és la salut i després la resta.

P.- Li va passar pel cap no presentar-se més a les eleccions a la presidència?
R.- Jo no volia presentar-me més perquè ja tenc una edat. M’agradaria que algú més jove hagués fet una passa endavant. Però ningú s’atreveix a fer-la. I ho comprenc, perquè de cada vegada ens compliquen més les coses. Si seguim així en pocs anys veurem com moltes associacions tendran problemes per tenir un president. Perquè només a nivell de paperassa és necessita gent molt preparada per tirar-ho endavant.

P.- Així doncs, serà aquesta la seva darrera legislatura al capdavant de la Gent Gran?
R.- No descart res. Però repetesc, m’agradaria que algú fes una passa endavant. I si no hi ha ningú, esper que no es consideri una traïció a la gent major. Però jo no puc estar tota la vida essent el president. La normativa hauria d’obligar a canviar de president cada quatre anys. Eternitzar un president no és bo per a una entitat. Sempre es necessita gent nova i amb idees noves.

P.- Quines necessitats té l’associació actualment?
R.- Sobretot necessitam més espai. No feim segons quines activitats perquè no tenim espai. El local de l’oratori de Sant Ramon només té uns cinquanta metres quadrats. Per exemple, no podem fer ball al seu interior, classes de gimnàstica o tallers. Estam molt limitats.

P.- Hi ha alguna solució per combatre aquesta manca d’espai que tenen?
R.- No ho crec perquè al Port de Sóller ara mateix no hi veig cap local que pugui millorar el que tenim. Però estic segur que si tenguéssim més espai, la gent participaria més a les activitats.

P.- Per què va decidir l’any 2008 crear l’associació de la Gent Gran del Port?
R.- Un grup de persones del Port trobàrem que feia falta. L’Ajuntament d’aquell moment ens va donar suport i facilitats. Li donarem forma i amb l’ajuda de l’aleshores batle Guillem Bernat vàrem poder arribar a totes les persones majors del Port. Férem una assemblea per explicar el projecte i a partir d’aquí tiràrem endavant. Vaig anar a cercar les persones que creia que havien d’ocupar els càrrecs de la junta. I ho he dit moltes vegades, però vull donar les gràcies a Tito Vázquez. Gràcies a ell l’associació va endavant.

P.- Quins projectes de futur maneja com a president de la Gent Gran?
R.- Com ja he dit ens agradaria disposar d’un local més ampli i així poder desenvolupar més activitats. Però bé, de moment no tenim res previst. Enguany, les excursions estan totalment descartades. Veurem si a partir de l’any que ve s’arreglen les coses i ja podrem desenvolupar els projectes que tenim dins el cap.

P.- Quines són les principals mancances de les persones majors del Port de Sóller?
R.- Són moltes. M’agradaria veure més els polítics visitant el Port. També que el batle pensàs en la promesa que em va fer. Em va prometre un centre de dia al Port. Crec que tenim un local on fer-lo, al casal de l’església. Des d’allà la gent podria emprar el camp de futbol per passejar. Aquest local és un lloc que està a prop de tot. I crec que les persones que cuiden malalts tenen dret a tenir una mica de llibertat durant el dia.

P.- Creu que aquest centre de dia serà una realitat durant aquesta legislatura?
R.- Això no depèn de joc. Depèn de les autoritats polítiques, tant de Sóller com de Sanitat. Tots ells han d’entendre que anar a Sóller és complicat. Estam parlant de gent major que moltes vegades ha d’agafar un tramvia per anar fins a Sóller. A la gent major li hem de facilitar les coses, no complicar-les. Aquestes persones ja han tengut prou complicacions durant la seva vida. I ara no han de tenir tants de problemes.

P.- Creu que l’església cediria el seu casal per fer-hi el centre?
R.- El local és de l’església. Però crec que si es nega a cedir un espai per poder-hi fer un centre de dia jo començaria a dubtar de moltes coses.

P.- La gent major del Port ha estat reticent a acudir a la Tercera Edat de Sóller?
R.- No hi ha cap problema amb ells. Ells saben on estam si ens necessiten per res. I nosaltres sabem on són ells. De fet, hi ha gent que va a les seves activitats, com per exemple al bingo. No hi ha problemes.

P.- Vostè ha dedicat part de la seva vida a la mar. Creu que la nova llonja ha satisfet les expectatives després de tants anys?
R.- Ha millorat molt. Crec que encara es pot millorar més. I s’ha de fer feina perquè es millori un lloc on la gent pot comprar producte fresc recent pescat.

P.- Què hi troba a faltar?
R.- Falta coordinació, que la gent pugui esperar a l’ombra sense que li pegui el sol. És a dir, que quan la gent vagi a comprar tengui més avantatges. No pot ser que una persona hagi d’estar durant una hora esperant al sol.

P.- Com veu el Port de Sóller en l’actualitat?
R.- Al Port de Sóller s’hi podrien millorar moltes coses, com per exemple les seves platges. S’ha d’intentar que l’aigua que va cap a la mar no s’endugui l’arena. S’ha de trobar una solució que no crec que sigui molt difícil.

P.- Com veu el tema dels fondejos enmig de la badia?
R.- És una cosa que mai he entès. Com es pot consentir que hi hagi tantes embarcacions dins la badia, i més ara que tothom defensa tant la posidònia? No entenc com no s’ha anat a Madrid per fer veure que hi ha molts de metres de moll dins la base militar que estan buits i que amb un acord s’evitaria la situació actual durant els mesos d’estiu. Seria una millora per al poble.

P.- Creu que no hi ha interès en aconseguir la cessió d’aquestes instal.lacions militars?
R.- Cada vegada que es parla d’això sembla que es parla d’un tema tabú. Crec que a dia d’avui no hi ha d’haver cap tema tabú. Si no ens volen cedir els molls, que ens diguin als sollerics els motius pels quals no volen que emprem aquests molls. I a partir d’aquí els sollerics ja decidírem el que volem fer.