Pregunta.- Els actes religiosos de les festes de Sant Pere no es podran desenvolupar amb normalitat. Quins canvis ha hagut d’incorporar?
Resposta.- La capacitat de l’església només podrà ser del 70%. Per tant, si ve una multitud, alguns quedaran defora. Però farem el possible perquè tothom hi tengui cabuda. La processó no es farà perquè les barques de les excursions al Torrent de Pareis no treballen fins l’1 de juliol. Per tant, s’acompanyarà Sant Pere fins el moll i des d’allà es llançaran les flors dins la mar en record dels pescadors que han mort.

P.- La missa comptarà amb la presència del Bisbe. Què suposa aquesta visita?
R.- Enguany hem fet un batiport nou i també hem tengut un voluntari que durant les setmanes del confinament ha vengut cada dia a netejar l’església i ha restaurat els retaules més deteriorats del temple. La parròquia ha adoptat una nova fisonomia d’així com era. El Bisbe ho beneirà tot.

P.- Per què es va decidir construir un batiport?
R.- Ja fa temps que notàrem que l’església el necessitava. Era l’única de tota la comarca que no en tenia. Es va encomanar a l’arquitecte Joan Soler i crec que ha fet una bona feina. El batiport permetrà separar el temple del renou del carrer i també de l’ambient d’hivern o d’estiu que pugui fer. Per tant, a partir d’ara l’església quedarà més recollida de l’exterior. A més, l’església no quedarà tancada del tot, sinó que amb els vidres que s’han posat hi pot haver visió en les dues direccions.

P.- L’execució del projecte es va veure afectada per l’Estat d’Alarma?
R.- Les tasques de neteja i manteniment que ha fet el voluntari han estat duites a terme durant el confinament. Ell treballa en el sector del turisme i durant aquest temps no ha treballat i s’ha pogut dedicar a l’església. Per altra banda, les obres del batiport ja havien començat abans del confinament i durant aquest temps s’aturaren uns dies. Però tot d’una que es varen poder reprendre, s’acabaren els treballs.

P.- Quina és la propera intervenció que s’ha previst a la Parròquia del Port?
R.- La intenció que tenim en el conjunt de les parròquies de la comarca és arreglar el casal de colònies que està en molt mal estat. Però s’ha de mirar quina és la prioritat en totes les obres que es volen fer.

P.- Què s’hi vol fer exactament en aquest casal?
R.- Les sales de baix es dedicaran a reunions i la zona de dalt, que és la que pitjor es troba, seran dormitoris. Les dutxes i la cuina també s’han de reformar. A més, necessitam obrir un portal des del corral cap el carrer, perquè amb la reforma de l’escola se’ns ha tancat la sortida que teníem.

P.- És optimista respecte la viabilitat d’aquesta reforma?
R.- La nostra intenció és que durant aquest estiu la reforma estàs acabada. Però degut a la pandèmia ja serà l’any que ve quan es facin les obres. Enguany ja serà del tot impossible.

P.- Com ha viscut el confinament a nivell personal?
R.- L’he viscut posant ordre a totes les dependències de la rectoria del Port, i també als arxius de l’ordinador. També he dedicat temps a la lectura. Pràcticament no he estat aturat.

P.- Ha experimentat un increment de les atencions als feligresos durant aquest temps?
R.- Ha vengut alguna família. Però nosaltres derivam totes les necessitats cap a Cáritas de Sóller. Està clar que han augmentat les necessitats de les famílies.

P.- Se li va fer estrany no poder mantenir el calendari de misses i activitats quotidianes?
R.- Ho vaig assumir. Dins l’església no es podia fer res perquè teníem les obres. Però la gent ha pogut escoltar la missa a través de canals online. Pràcticament cada dia he fet una explicació de la paraula de Déu per a tots ells.

P.- La nova realitat ha arribat amb un seguit de normes que s’han hagut d’aplicar a les celebracions eucarístiques. S’ha fet difícil incorporar-les?
R.- No, perquè la gent més o manco ja ho sap. La gent ja ve amb la mascareta i quan entren a l’església es poden rentar les mans amb el dispensador de gel. També s’han indicat els llocs on seure a una distància d’un metre i mig. No es passa la bacina, sinó que es posa darrera perquè es faci el donatiu a la sortida. El capellà tampoc no demana que es doni la pau, sinó que es desitgi la pau. I en el diàleg de recepció de l’eucaristia no s’ofereix com el cor de Crist, sinó que s’ensenya i es dona a les mans perquè combregar amb la boca està prohibit.

P.- Des del seu punt de vista, creu que aquestes mesures són suficients?
R.- Crec que les coses s’han fet bé. El confinament va provocar que tothom es tancàs a casa seva per impedir el contacte. Ara, una vegada hem entrat dins les fases, a poc a poc s’ha d’anar cap a la normalitat i que la gent pugui recuperar les relacions de sempre. Si hi torna haver gent infectada s’ha d’anar de nou al confinament. Mentre no hi hagi vacuna no tenim altre solució que estar tancats dins casa, a pesar que sigui un mal per a l’economia.

P.- Com definiria la comunitat cristiana del Port de Sóller?
R.- És una comunitat reduïda, a pesar que al Port de Sóller hi ha bastants d’habitants. És a dir, com a comunitat és petita, però com a població hi ha més gent que podria venir a l’església però no ve. Ara bé, això no vol dir que la gent que no ve cada diumenge sigui gent que passa totalment, sinó que és gent que compleix amb els baptismes, els funerals o amb les festes puntuals.

P.- Des de la Setmana Santa s’han suspès totes les celebracions religioses, quina creu que serà la primera que es podrà dur a terme amb normalitat?
R.- Ara per Sant Pere podrem celebrar mitja festa. Dins el mes de juliol he sabut que la Conferència Episcopal es reuneix per determinar com adaptar-se a la nova normalitat. Tal vegada la celebració de la mare de Déu del Carme seria la primera amb normalitat perquè les barques ja podran sortir i la missa es diu a l’aire lliure.

P.- Són suficients tres sacerdots per a totes les parròquies de Sóller, Fornalutx i Bunyola?
R.- Nosaltres no funcionam com a parròquia individual, sinó que funcionam com a unitat parroquial. Per manca de sacerdots no podem dir que hi hagi una parròquia per a un capellà, sinó diferents parròquies per als diferents capellans que anam d’un lloc cap a l’altre. Per això, el capellà no viu sol dins una parròquia, sinó que ha de compaginar-les totes. Aquesta situació permet que la feina del capellà es pugui mantenir, però la relació del sacerdot amb la gent ha minvat una mica.