Juan José Vivas és el responsable de les xarxes socials de la Policia Local de Sóller, on acumula 33 anys de servei al cos policial. També ha estat un dels caps visibles de la retransmissió dels actes de la Fira i el Firó que la setmana passada es realitzaren a través de les xarxes socials.

Pregunta.- Vostè va ser un dels impulsors del projecte “Firó virtual”, com va sorgir aquesta idea?
Resposta.- Des de sempre m’ha agradat el tema de la informàtica, la programació i les xarxes socials. El meu cap sempre fa voltes i en vista que hi ha molta relació entre el vídeo en directe, les xarxes socials i que Instagram està molt de moda se’m va ocórrer fer aquests tipus d’actes, que són molt frescs i molts directes.

P.- Quin balanç en fa del resultat de la retransmissió?
R.- El balanç és molt positiu. La idea era que el Firó d’enguany no fos una única paraula, sinó que la gent pogués sentir que en certa forma havia participat al Firó. Però també volíem fer entendre que aquest dia s’havia de quedar a casa.

P.- Va ser complicat coordinar les persones que hi havien de participar?
R.- Els col.lectius i tota la gent que hi va participar s’hi abocaren al cent per cent. I ho vàrem treure endavant amb una gran il.lusió, de manera totalment desinteressada i invertint-hi moltes hores.

P.- Creu que es va aconseguir que aquest dia els sollerics quedassin a casa?
R.- Sí. I aprofit per donar les gràcies a tots els sollerics. Estic molt orgullós de ser solleric després de l’exemple que es va donar.

P.- Durant l’Estat d’Alarma la Policia Local ha assumit un paper pedagògic, sobretot amb els més petits. Com va sorgir la idea de fer visites als domicilis?
R.- Si bé els grans vàrem assumir el fet d’estar tancats a casa, vàrem pensar que els nins ho tenien més difícil d’assumir. Amb el permís del cap de la Policia Local i del regidor de Governació vàrem creure que durant les rondes que fèiem pels carrers no costaria molt fer aquestes visites. Però amb el temps ens vàrem adonar que degut a la feina ho havíem de fer fora de les hores de servei i de manera desinteressada. Per jo el més important varen ser els missatges dels nins i les preguntes que ens feien arribar.

P.- A mode d’exemple, enumeri’ns alguna de les preguntes més curioses que reberen.
R.- Un nin ens va dir que estava preocupat perquè no sabia si el pare Noël faria feina, un altre volia saber què era el coronavirus, un altre per què no podia anar al parc o per què els pares sí podien sortir i ell no.

P.- Creu que activitats com aquesta és una manera d’apropar la Policia a la societat?
R.- Nosaltres tenim una funció de servei que de vegades és la que no es veu. També tenim una funció repressiva que és la darrera acció que hem de prendre, i que és la que més es veu. Com que llevàrem vacances, modificàrem els quadrants i disposàrem de més agents al carrer, hem pogut fer més serveis i hem tengut l’oportunitat de crear-ne algun que ha estat molt vistós. Per exemple, hem anat a visitar carrers on hi viu molta població per recolzar el que feien els ciutadans en aquell moment, ja que els sollerics s’han comportat de manera exemplar.

P.- Una vegada recuperada la normalitat es poden seguir fent activitats similars?
R.- Ara, amb la flexibilització del confinament, hem de retornar a la rutina habitual. Alguns serveis policials que s’han deixat de fer, ara han de tornar, ben igual que la resta de coses que també tornen a la normalitat. Per tant, és difícil.

P.- Els sollerics han entès per què es recomanava no sortir al carrer?
R.- Crec que sí. Hem contestat milers de preguntes a través de les tres xarxes socials que tenim. I de totes elles només ens hem trobat amb una persona que no entenia per què havia de quedar a ca seva.

P.- Quines han estat les situacions sancionables que més s’han repetit?
R.- Al principi els més joves no ho entenien i es reunien al carrer. I després també gent que sortia de casa seva perquè sí.

P.- S’han trobat amb molta picaresca per evitar sancions?
R.- Sí, per exemple gent que ens deia que anava a treballar o que anava a l’hort quan realment no tenien ni feina ni hort. També n’hi havia que deien que anaven a comprar i només tornaven amb una barra de pa o amb productes que no eren de primera necessitat.

P.- A nivell policial, s’ha fet difícil treballar en temps d’Estat d’Alarma?
R.- Es va fer difícil sobretot durant els primers dies. Eren moltes hores i ens havíem d’adaptar a la feina, a diferents circumstàncies i a diferents escenaris. Havíem d’entendre la normativa, aprendre-la i fer molts de controls al carrer. Però encara que hem fet una feina de control ciutadà per evitar contagis, la gent va entendre quina era la nostra funció en aquell moment. Els sollerics varen veure que era pel seu bé i es varen abocar amb nosaltres. De fet, vàrem rebre material de protecció, menjar procedent de molts restaurants, material de farmàcies i d’altres empreses que també s’hi abocaren.

P.- Es fa complicat treballar com a agent de policia en el poble d’on és un mateix?
R.- Hi ha gent que entén la teva feina i procura no molestar. Però hi ha gent que et coneix i no és que abusi de tu, però et demana coses.

P.- Com a Community Manager de la Policia Local s’han incrementat els dubtes dels sollerics sobre la normativa aplicable durant aquestes setmanes?
R.- Ens hem vist desbordats. A les xarxes socials hem tengut unes xifres de visites que mai havíem vist. Disposam de la pàgina de Facebook que a nivell local té més seguidors. Però he vist com molta gent que no és seguidora de la Policia Local de Sóller també hi ha entrat. I que una sola publicació tengui 33.000 interaccions és una barbaritat. Hem fet un esforç molt gran. Hem vist que la gent ens necessitava per la gran quantitat de preguntes que hem rebut. Això fa que hagis d’estar molt al dia de la normativa per poder contestar les preguntes, i això no és senzill perquè l’Estat no ho ha posat fàcil amb l’enteniment de les normatives.

P.- Quina norma ha generat més dubtes d’interpretació entre els sollerics?
R.- El tema de les sortides és el que ha generat més dubtes. Per exemple, ens hem trobat que els polítics anuncien coses i els mitjans de comunicació tot seguit ho publiquen. Però fins que no surt al BOE no entra en vigor i nosaltres no ho podem aplicar. Les franges, els horaris, els assumptes de caça i pesca... Però sobretot les sortides o si es podia anar a comprar amb els nins han estat els majoritaris.

P.- Té la sensació que la societat és més mal educada o impulsiva a l’hora d’expressar-se per xarxes socials?
R.- A la nostra xarxa social no, no sé si és per por o perquè la gent és molt educada. És cert que m’he hagut d’enfrontar amb persones perquè tenien una opinió de la nostra feina que hem hagut de contestar. Però han estat pocs. Darrera un teclat o un mòbil la gent pot arribar a dir barbaritats.