Marc Martínez és el propietari del restaurant “Sa Cuina den Marc”. Ben igual que tot el sector s’ha vist obligat a baixar la barrera i mantenir el negoci tancat. Té 32 anys i des dels setze treballa darrera els fogons. Fa poc més d’un any que té obert el restaurant al camí de Sa Figuera. Abans, va gestionar el mateix restaurant durant sis anys a Fornalutx i, anteriorment, va dirigir el restaurant de Can Verdera, també a Fornalutx.

Pregunta.- Com ha afrontat el tancament del restaurant?
Resposta.- Amb resignació, però sabent que realment ha estat un sacrifici que havíem de fer. Nosaltres formam part d’una cultura molt social de bars i restaurants. Però ens hem trobat amb un virus que es transmet per un contacte molt proper. Per tant, és normal que els primers afectats haguem estat els bars i restaurants.

P.- Quan creu que podrà obrir les seves portes?
R.- Si no hi ha res de nou obrirem a partir de la Fase 2, que serà quan ens permetran ocupar el 50% de la terrassa i del 50% de les places disponibles a l’interior.

P.- El client illenc és suficient perquè un negoci funcioni?
R.- Sí que és suficient. El que passa és que no sé si serà suficient per a tots els restaurants. Hi ha molts de portals que hauran de cobrir la seva demanda.

P.- Creu que Sóller pot tenir un millor futur que altres zones de l’illa per disposar d’una temporada turística més llarga?
R.- Està escrit que a Sóller, quan les fronteres estiguin obertes, traurem el cap tot d’una. Ho tenc clar perquè la qualitat del turisme que tenim aquí no hi és a altres indrets de l’illa. I molta culpa d’això és dels petits hotelers i dels agroturismes que han conduït els seus negocis cap a un model de qualitat.

P.- Es pot salvar encara la temporada?
R.- No. Enguany és com quan un equip petit com el Mallorca va a jugar al Camp Nou, i si treu un empat ja és una victòria. Ens hem de mentalitzar que degut a les circumstàncies actuals hem de capejar el temporal. Per això, hem d’intentar no perdre i que no hi hagi lesionats, que seria haver de prescindir del personal.

P.- Des de dilluns es permeten reobrir terrasses, per quin motiu creu que la majoria de bars i restaurants no han obert?
R.- Els que han obert és perquè realment ho poden fer. Però des del punt de vista econòmic per a molts no ens és viable obrir.

P.- Quin futur li espera al sector de la restauració?
R.- Li veig un futur molt negre. S’haurà de remar molt fort per tornar treure el cap. Hem de ser conscients que aquí directa o indirectament tots vivim del turisme. Per tant, aquest futur difícil no només és per a la restauració, sinó que afectarà a tothom.

P.- Quines mesures s’hauran d’adoptar en els restaurants?
R.- No està del tot clar. Un dia ens diuen una cosa i un dia una altra. El tema de la higiene de mans amb gels i l’ús de mascaretes, sobretot pels que feim feina dins la cuina o de cara al públic, serà indispensable. Els clients s’hauran d’acostumar que quan entrin a un local també hauran de complir les mesures que imposa el Govern.

P.- Què diria als clients que temen contagiar-se?
R.- Hi pot haver clients que tenguin por. Jo els puc dir que estiguin tranquils. Així com ells tenen por, nosaltres també en tenim. I sobretot molt de respecte. Han de tenir clar que un contagi dins un negoci pot suposar el tancament d’aquest negoci. Per això, pel compte que ens duu, qui més qui menys anirà amb els peus plans.

P.- Quins canvis estructurals arribaran en el model de negoci de la restauració?
R.- Ara hem de fer un reenfocament de l’oferta que tenim. Ha arribat el moment de reinventar tot els negocis gastronòmics del poble per evitar que morin.

P.- És viable el negoci amb una reducció de places motivada pel distanciament de taules?
R.- Ho és per qui disposi d’un gran local. Però no estan clares les condicions que tendrem. El gran problema que ens trobam és que un dia ens diuen una cosa i el dia següent una altra. No sabem que és el que veritablement serà obligatori. I ho entenc, perquè tot el que està passant és nou.

P.- En algun moment del confinament va pensar en preparar menjar a domicili ?
R.- M’ho vaig plantejar. Però no ho vaig tirar endavant. Econòmicament no ho vaig veure viable.

P.- Quin tipus de restaurant pot tenir un millor perfil per resistir la crisi econòmica?
R.- Serà aquell restaurant enfocat a la clientel.la local, sobretot el que abans de la crisi ja estava orientat a aquest tipus de clients.