Natural de Santander (1980) és l’actual directora del Centre de Salut. És Doctora en Medicina per la Universitat de Cantàbria i especialista en Medicina Familiar i Comunitària en l’Hospital Marqués de Valdecilla de Santander.

Pregunta.- Com ha canviat el dia a dia del Centre de Salut per la irrupció del coronavirus?
Resposta.- El nostre dia a dia ha canviat totalment. Des de fa pràcticament quatre setmanes s’ha canviat el concepte de l’Atenció Primària. Hem passat del model tradicional de tractar un nombre de pacients per metge i enfermera, a una atenció dividint la demanda en patologia respiratòria o no. També hem reorganitzat els horaris dels professionals per intentar la coincidència en un mateix moment només del personal imprescindible i així evitar la sobreexposició i minimitzar el risc de contagis. Altres canvis són l’ús de mascareta quirúrgica per part de tot el personal, les reunions d’equip mantenint una distància de seguretat d’un mínim de 1’5 metres, aplicació de mesures higièniques específiques, la simplificació en el mobiliari i els objectes personals en les consultes.

P.- Quines mesures especials s’han adoptat per evitar contagis?
R.- Per evitar la transmissió de de la malaltia entre els usuaris i el personal sanitari, es prioritza la visita no presencial, cridant prèviament el pacient als telèfons de cita prèvia o del centre de salut. Per fer-ho s’ha posat en marxa la consulta d’alta resolució telefònica assistencial, mitjançant la qual es pretén donar la màxima atenció mèdica, indicant que cal acudir al centre de salut només en els casos estrictament necessaris.

P.- Pot recordar el protocol a seguir per a qui noti símptomes?
R.- Sí, aquest aspecte és molt important. Qualsevol persona que cregui tenir símptomes compatibles (com febre, tos o dificultat per respirar) ha de romandre al seu domicili i telefonar a cita prèvia. Un professional sanitari contactarà amb ella i li donarà les indicacions. Aprofito per recordar novament la importància del contacte telefònic abans d’acudir per qualsevol motiu al centre sanitari.

P.- S’haurien de fer més proves per detectar més casos?
R.- Actualment es segueixen les recomanacions de les autoritats sanitàries competents. Sota la meva opinió, resulta evident que com més tests diagnòstics es realitzin, major serà el coneixement per les autoritats sanitàries de la població portadora del virus.
P.- Quants casos probables creu que hi ha hagut a Sóller?
R.- Amb la informació que puc manejar no és possible saber-ho perquè el registre de casos el duu una unitat centralitzada a través de la qual s’extreuen totes les dades d’infectats de la comunitat.

P.- Els ciutadans segueixen els consells de les autoritats?
R.- La gran majoria sí. Jo els anim a tenir paciència i complir totes les mesures restrictives que se’ns imposen amb l’objectiu d’intentar frenar i controlar al màxim aquesta epidèmia.

P.- S’ha hagut d’improvisar per la magnitud de la pandèmia?
R.- Des de la nostra gerència s’ha organitzat l’Atenció Primària, avançant-se entre dues i tres setmanes a la pandèmia. Així s’ha aconseguit no tenir la massificació en els centres de salut que sí han patit a altres comunitats. Fruit de la planificació i la bona organització dels centres, es minimitza el risc de contagis, podent comptar fins a dia d’avui amb poques baixes entre els professionals.

P.- Desapareixerà el virus amb la calor estival?
R.- És un virus completament nou i desconegut. A pesar que des del començament de l’epidèmia la comunitat científica està estudiant el curs de la infecció, actualment es desconeix amb seguretat la seva evolució. Per això, consider que és prest per assegurar que l’expansió del coronavirus es frenarà amb l’arribada de la calor o que la situació sanitària actual pogués repetir-se el proper hivern.

P.- Creu que les mesures adoptades són suficients?
R.- Si es refereix a nivell general, crec que s’estan prenent múltiples mesures en diferents àmbits amb importants repercussions en el nostre sistema sanitari i entorn laboral, familiar i social. Tenc fe en què les mesures adoptades, juntament amb l’esforç de tota la població, siguin suficients.

P.- Han tengut un augment de visites de pacients temorosos d’haver-se contagiat?
R.- Davant una situació nova com aquesta és normal tenir por i inseguretat. Diré que sí hem realitzat alguna consulta de pacients preocupats per poder tenir o no la malaltia. La major part s’han pogut resoldre telefònicament.

P.- Han proliferat persones que elaboren mascaretes. Com han de ser perquè siguin efectives?
R.- Em sembla una gran iniciativa i vull aprofitar per agrair les nombroses mostres de col.laboració rebudes. El que és important a l’hora d’assegurar que siguin efectives és que s’adaptin correctament a la cara, es realitzin amb mesures d’asèpsia i es componguin de materials adequats. En relació a aquest darrer punt, cal precisar que les realitzades exclusivament amb cotó poden ser una font potencial d’infecció al no ser resistents als fluids i secrecions.

P.- Creu que s’haurien d’utilitzar de manera obligatòria?
R.- Desconec si quan finalitzi l’Estat d’Alarma i reiniciem les nostres rutines quotidianes serà obligatori o no. Jo n’estic a favor. Sota la meva opinió és una mesura de seguretat cap els demés que ens costa poc. Però la seva utilització no ens ha de dur a un fals sentiment de seguretat que conduiria a evitar altres mesures que sí han demostrat ser més efectives, com rentar-se les mans o el distanciament físic.

P.- Quines pautes d’higiene s’han de seguir des de casa?
R.- Rentar-se les mans freqüentment amb aigua i sabó. Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca. En cas de tossir o esternudar emprar mocadors d’un sol ús o cobrir-se la boca amb el colze. S’aconsella ventilar diàriament les estances de casa i netejar freqüentment, si és possible amb aigua i lleixiu, amb especial atenció als poms i interruptors. En cas de tornar de l’exterior s’aconsella retirar el calçat fora del domicili i fer higiene de mans i canvi de roba.

P.- Creu convenient desinfectar els productes de la compra?
R.- És important saber que el coronavirus no és una malaltia de transmissió alimentària, però això no significa que actualment no siguem més escrupolosos amb la higiene dels aliments, ja que aquests podrien haver-se contaminat. En aquest sentit, és aconsellable rentar els productes frescs, desinfectar adequadament els productes envasats o guardar-los uns dies en bosses tancades abans del seu ús.

P.- La societat està preparada per al distanciament social?
R.- No a priori. Per definició les persones som éssers socials, però crec que els humans tenim una capacitat formidable d’adaptar-nos a les noves situacions. En poblacions de la part forana les relacions veïnals són més freqüents que en l’àmbit urbà. Concretament, a Sóller em consta que diàriament la plaça és un punt de trobada i reunió dels veïnats que esper que aviat ho pugui tornar a ser.

P.- És difícil compaginar la direcció del centre de salut amb la professió mèdica?
R.- No consider que compaginar-ho sigui difícil. Però sí precisa d’un major nivell d’exigència. En ocasions resulta complicat haver d’oferir una solució immediata derivada d’aquestes tasques d’organització en el mateix moment en el que estic prestant activitat assistencial en consulta. També he de reconèixer que part del treball el m’enduc cap a casa.

P.- Com va trobar el centre quan va accedir al càrrec?
R.-He de precisar que exerceixo les funcions de direcció des de fa un any, quan el doctor Guillem Mas, coordinador durant els darrers vint anys i recent jubilat va cessar del càrrec per facilitar i donar suport a la creació d’un nou equip. Jo ja assumia les funcions de subdirecció des de feia dos anys, i després del suport dels companys i amb l’aprovació de la Gerència d’Atenció Primària vaig ser nomenada oficialment directora. He d’agrair al doctor Mas la planificació d’aquesta etapa, el seu suport i tot l’après amb ell.