Guillem Mas (Montevideo, 1955) ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida a la medicina familiar a Sóller. Una llarga trajectòria professional que acabarà a finals d’aquest mes de febrer, moment en què es jubilarà. Va estudiar la carrera de Medicina a Barcelona i el 1979 es va presentar a les oposicions per aconseguir una plaça de Medicina General de l’Institut Nacional de Salut (INSALUD). Un cop aprovades, a l’agost del mateix any va instal·lar la seva consulta a Sóller com a metge de la Seguretat Social. Uns anys després es va crear el centre sanitari, el qual va unificar metges, infermeres i administratius. Mas va ser nomenat director del centre el 1999, un càrrec que va conservar durant vint anys, fins l’any passat. El metge de família ha viscut a Sóller i també a Valldemossa. Durant el seu temps lliure li agrada viatjar, tenir cura del seu jardí, jugar a bitllar i llegir, així com escoltar música clàssica i jazz.

Pregunta.- Com va ser la seva experiència com a coordinador del centre de salut de Sóller durant vint anys?
Resposta.- Vaig assumir la direcció de el centre de salut el maig de 1999. Aquests vint anys han estat per a mi una època apassionant, de molts canvis. Des del primer moment em vaig marcar com a objectiu millorar l’assistència que oferim a la població, sol·licitant a la Gerència d’Atenció Primària tots els recursos que fossin necessaris per aconseguir-ho.

P.- Quins canvis voldria remarcar?
R.- Augmentàrem el nombre de professionals destinats a la nostra zona bàsica de salut, tant metges, infermeres i administratius; vaig aconseguir inculcar l’esperit d’equip entre els companys i des del principi vàrem treballar pels objectius que ens marcaven les diferents Gerències d’Atenció Primària. Vull destacar les bones relacions que sempre he mantingut amb totes les gerències i amb els ajuntaments de Sóller, Deia i Fornalutx independentment del color polític que hagin tingut.

P.- Com ha estat la seva feina durant el darrer any?
R.- El març de l’any passat vaig presentar la dimissió de director, per poder treballar de metge i donar suport al nou equip directiu en aquesta última etapa. La feina dels directius no és fàcil i no s’aconsegueix res sense el suport de tots els companys. Cal remarcar que m’he sentit molt recolzat i molt estimat pels meus companys. En cas contrari no hauria aguantat vint anys de coordinació.

P.- Sempre ha tingut clar a què es volia dedicar?
R.- Tenia clar que volia treballar de metge de família i mai em vaig plantejar demanar trasllat a una altra localitat.

P.- Com varen ser els seus inicis dins la professió?
R.- El 1979 vaig llogar un pis i un despatx per passar la consulta al carrer Hospici, llavors cada metge visitava als seus pacients al seu domicili. Ara tot ha canviat molt.

R.- Com era ser metge de família fa quaranta anys?
R.- Abans havíem de fer tot tipus de treballs burocràtics a mà, com les receptes o els parts de baixa i cures d’infermeria. Al matí deixava paperets amb números i la gent aconseguia d’aquesta manera el seu torn de visita. Es podien visitar setanta o vuitanta pacients per diferents motius, després havies de fer els avisos a domicili, amb molta més pressió que en l’actualitat.

P.- Com es gestionaven les urgències sense centre de salut?
R.- A través de la Policia Local i la Creu Roja. Els pacients crítics eren traslladats en ambulància pel Coll de Sóller, la qual cosa suposava una dificultat afegida al seu greu estat. El treball que fèiem fa quaranta anys no té res a veure amb l’actualitat. Abans era molt dur i ens sentíem molt sols davant les dificultats que podien aparèixer. Des que es va organitzar el Centre de Salut i amb la informatització de les consultes la qualitat assistencial va millorar molt.

P.- L’any 2012 va ocupar durant un breu període de temps la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Quin va ser el motiu de la seva dimissió?
R.- Només vaig poder desenvolupar el meu treball per un període curt de temps pel fet que alguns polítics no acceptaven l’equip directiu que vaig proposar. Va ser curt però molt profitós perquè vaig poder revertir la sectorització de l’Atenció Primària, ja que els centres de salut havien passat a dependre de la direcció dels hospitals. Ara tenim més autonomia de gestió.

P.- Quina diria que és la major dificultat amb la que es pot trobar un metge de família en una consulta amb la situació actual del Sistema Nacional de Salut?
R.- A la consulta diària podem trobar moltes i diverses dificultats, com un elevat nombre de pacients que hem d’atendre, coincidència amb les urgències, sol·licituds de visita domiciliària urgent mentre passes consulta, etcètera. Un dels problemes més difícils per resoldre és l’adequada sol·licitud d’assistència urgent per part dels pacients, és un problema d’educació sanitària.

P.- En quin sentit?
R.- No hi ha dubte que les emergències han de ser ateses immediatament, però de vegades algunes persones sol·liciten visita urgent per un justificant, per una baixa laboral, o simplement perquè els resulta més còmode. Això entorpeix l’eficiència del nostre treball.

P.- Creu que l’atenció primària està suficientment recolzada per les administracions?
R.-Les administracions tenen bones intencions, però actualment hi ha falta de metges. No és un problema de recursos econòmics, és falta de recursos humans. Fa anys s’haurien d’haver ampliat les places per estudiar medicina a les facultats. Hi ha molts projectes, com la realització d’ecografies per part dels metges d’atenció primària o atenció a la cronicitat. Però em dóna la sensació que hi ha més projectes que possibilitats d’execució.

P.- Quines són les preocupacions més habituals dels habitants de Sóller?
R.- Els problemes dels pacients de la nostra zona bàsica de salut són els mateixos que a la resta de Mallorca. Entre els quals es troba l’envelliment de la població, problemes derivats del ritme de vida, consum d’ansiolítics-antidepressius, etcètera. Potser pel nostre entorn hi ha més prevalença en malalties respiratòries i osteo-articulars.

P.- Com descriuria un bon professional de la medicina de família?
R.- Consider que un bon professional és aquell que es preocupa pels pacients i sap gestionar els problemes de salut, es manté reciclat en els coneixements científics. És aquell que empatitza amb el pacient, encara que no sempre és fàcil. És aquell que aprèn dels errors, ja que tots en cometem perquè no som infal·libles.

P.- Què és allò que enyorarà més de la seva feina quan s’hagi jubilat?
R.- No sé com serà la meva vida després de quaranta anys de professió. Em fa vertigen pensar-ho, trobaré a faltar els meus companys i també els meus pacients. Tot i que encara seguiré venint per Sóller, ho veuré des d’un altre punt de vista. Aquests últims mesos ho he anat anunciant als pacients que venien a la consulta i he notat una sensació de pena per ambdues parts.

P.- De què està més orgullós de la seva carrera?
R.- En general em sento satisfet de la feina feta, sempre amb la sensació de poder fer-ho millor. També estic molt satisfet com a director per haver situat el nostre centre de salut entre els més ben gestionats de Mallorca. A més. estic especialment orgullós d’haver organitzat cursos anuals de reanimació cardio-pulmonar i reciclatge en l’actuació davant les emergències, per la repercussió que té sobre els nostres pacients.