Francisca Oliver (Palma, 1957) és l’actual pediatra del Centre de Salut Serra Nord de Sóller. Va estudiar Medicina i Pediatria i exerceix la seva professió al poble des del mes de juny del 2009. Anteriorment va estar nou anys a Vilafranca i més de dos anys a la Clínica Rotger. Assegura que no li va agradar gaire estar a la seguretat privada, per aquest motiu va voler tornar a la seguretat social, moment en què li varen oferir venir a Sóller. Oliver també té una àmplia experiència personal pel que fa a maternitat, ja que és mare de quatre infants. Durant el temps lliure li agrada recórrer la muntanya.

Pregunta.- Com a pediatra, quins consells li donaria a una dona que ha de passar per primera vegada la maternitat?
Resposta.- Que es deixi dur molt del seu instint.

P.- Què diria a algú que acaba de tenir un nadó?
R.- També el mateix. Ara sembla que només poden fer allò que els manen els altres. Jo crec que l’instint maternal s’està perdent i és una pena. La naturalesa és aquella que et va guiant. El consell que jo donaria és que les mares s’han de deixar dur molt pel seu instint maternal.

P.- Podria posar algun exemple d’alguna de les característiques que podrien descriure aquest instint maternal?
R.- No sé com ho podria explicar, precisament perquè és un instint. Seria un impuls interior natural de protecció, però no se sobreprotecció. Es tracta de protegir sense sobreprotegir.

P.- Què significa per a vostè ser mare?
R.- Tenir al teu càrrec un nadó que es convertirà en una persona. Una mare ha d’intentar que el seu nadó es converteixi en una bona persona que sigui de profit, que tengui una missió dins la seva vida.

P.- A Sóller, hi ha hagut algun canvi destacable pel que fa a número de naixements?
R.- Neixen bastants infants a Sóller. Està clar que l’índex de natalitat ha baixat, però a Sóller encara veig que en neixen bastants. Sempre tenim nounats.

P.- Pot dir alguna dada sobre naixements d’infants sollerics?
R.- Aquí darrerament solem tenir uns tres o quatre nounats a la setmana. És un bon número. La infermera que ha vingut nova està bastant ocupada.

P.- Actualment, quants infants diaris poden venir a la seva consulta?
R.- Cada dia poden venir de mitjana més d’una trentena de nins i nines.
P.- Què és allò més important per a que un infant creixi sa i feliç?
R.- Que tengui un pare que l’estimin i que s’estimin.

P.- Vol dir que la separació dels pares afecta molt als infants?
R.- Clar que sí. Implica molt. Als pares els costa reconèixer-ho, però està claríssim. Allò que més fa feliços als infants és que els seus pares s’estimin. Quan venen a la consulta i estan trists jo els deman què voldrien. La seva resposta, per sorpresa dels pares, és que els seu papà i la seva mamà estiguessin junts. Les separacions dels pares afecten els fills i filles més del que la gent es pensa.
P.- És defensora de la lactància materna?
R.- Sí, totalment.

P.- Per quines raons?
R.- Tot té un límit. Sóc defensora fins que es pot. Hi ha mares que ho passen molt malament perquè no poden donar el pit al seu infant i es senten com una mala mare. Tampoc hem d’arribar a aquest extrem. Però sí és cert que hi ha molta diferència de tot en general entre donar o no llet materna.

P.- Com convenceria a una mare que no vol donar llet materna al seu infant per pura comoditat?
R.- Li diria que és molt més còmode i econòmic. A més, per a l’infant la llet materna té un paper important l’hora de prevenir al·lèrgies i infeccions.

P.- Breument, quina creu que és la manera ideal d’alimentar als més petits de la casa?
R.- Primer de tot lactància materna. Després, anar introduint aliments d’acord amb la cultura de cadascú.

P.- La cultura en aquest sentit té un paper important?
R.- Sí. Allò que a mi no em va bé és voler donar les costums d’aquí a unes persones que venen d’un altre país i d’una altra cultura. Crec que el fet de que venguin aquí no ha d’implicar fer-los menjar com aquí. I a l’inrevés tampoc. No ens hem d’obstinar en fer menjar als infants d’aquí coses que són d’un altre indret. Jo crec molt amb la genètica i crec que aquesta fa que tu toleris més bé allò que tens dins els teus gens.
P.- La indústria de productes alimentaris poc saludables es pren moltes molèsties per atreure els infants, ja sigui amb dibuixos o regals. Què n’opina?
R.- Estic indignada amb les propagandes. La pena és que la gent fa molt de cas a aquesta publicitat. Venen menjant vertaderes porqueries. Si els pares sabessin allò que donen als seus infants, crec que no ho donarien. Em refereixo als productes precuinats, prefabricats i empaquetats.

P.- Quin consell donaries als progenitors pel que fa a aquest tema?
R.- Que no comprin coses precuinades ni prefabricades.

P.- Els productes ensucrats dels berenars són els estrella pel que fa a publicitat enganyosa.
R.- Sí. Amb lo bona que seria una coca de la padrina i beure un tassó de llet sencera... De fet, ara estan de moda les llets desnatades i semidesnatades. És curiós perquè amb la llet no volen prendre greix, però després compren brioixeria industrial, que n’està plena.

P.- Quins són els temes que més preocupen als pares i mares de Sóller?
R.- Són coses més estètiques o físiques. Per exemple, que l’infant giri un poc el peu, que tengui una taca a la pell, que se li hagi quedat una cicatriu o que no volen que tengui la pigota perquè li quedaran marques.

P.- Per què és tan important que els més petits estiguin vacunats seguint el calendari de vacunació de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP)?
R.- Perquè les vacunes han demostrat la quantitat de malalties que estan pràcticament desaparegudes. Fa 50 anys hi havia molt de tètanus i es morien molts infants. Tampoc hi ha pigota i pràcticament no hi ha pòlio.

P.- Com pot saber un pare o una mare que està educant bé als seus fills?
R.- Si veuen el seu fill o filla feliç. És a dir, que dormi, que mengi, que vagi content a l’escola, que tot allò que li proposin fer els vagi bé.

P.- Hi ha un excés d’informació sobre com ser pare i mare?
R.- Sí. Els pares s’han embullat de tal manera que ja no saben què han de fer i què no.