Marta Colom (Sóller, 1987) va estudiar Magisteri amb especialitat musical a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i fa dos anys va acabar el Grau Superior de Cant d’interpretació de veu al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Ha rebut lliçons magistrals de cant de la professora Michele Wegwart i cursos de direcció a càrrec del director de la coral San Juan Bautista de Leioa (Vizcaya), Basilio Astúlez; i també del compositor, pedagog, fundador i director de la Schola Cantorum Caracas de Veneçuela, Alberto Grau. A més, compta amb un postgrau en Ensenyament de l’Espanyol per a Estrangers. Colom és mezzosoprano i és membre de la coral de Sóller Pro Música Chorus. Ha donat classes a l’Escola de Música del poble i també va ser durant cinc anys la directora de la Coral de la Tercera Edat, entre el 2011 i el 2016. A més, va ser presidenta de Joventuts Musicals de Sóller (JJMM) des del 2012 fins el 2015. Actualment dona l’assignatura de Música als alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) al Col·legi Jesús Maria de Palma - Congregació de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors i també dirigeix la Coral Infantil Cincset de la UIB.

Pregunta.- Quan va començar a interessar-se per la música?
Resposta.- Quan era petita. Als quatre anys vaig començar a tocar el piano. La meva mare em va apuntar a classes. També tocava el clarinet.

P.- I de tan petita ja li va agradar?
R.- Sí, sempre m’ha agradat. Als sis anys va ser quan vaig començar a cantar perquè la meva mare cantava a la coral de Sóller i jo vaig anar-hi amb ella. Aquest va ser el moment que em va començar a agradar cantar. He de dir que és allò que més m’agrada del món musical.

P.- En quin moment va saber que tenia bona veu?
R.- Als sis anys, quan vaig començar a cantar a la coral de Sóller. Tot i que sempre havia cantat, que jo recordi va ser aquest el moment. Cantava com a soprano perquè tenia la veu aguda perquè era una nina.

P.- Hi ha un procés per arribar a ser soprano?
R.- No. Tu tens una veu i és la que tens. La teva tessitura de veu és la que tens pel teu cos. L’únic que has de fer és educar aquesta veu. Als 16 anys vaig començar els estudis de cant al Conservatori, on vaig aprendre a educar la meva veu. He de dir que actualment no sóc soprano, sóc mezzosoprano. Cant a la corda de soprano a la coral perquè no n’hi ha de mezzosoprano.
P.- Quina diferència hi ha entre soprano i mezzosoprano?
R.- Mezzosoprano té una tessitura més greu.

P.- Actualment, com descriuria les característiques de la seva veu?
R.- La descriuria com una veu dolça.

P.- Com es pot educar la veu?
R.- Allò fonamental és controlar la respiració, tenir consciència corporal i tècnica.

P.- Quant temps es necessita per educar-la?
R.- Et duu tota una vida educar la veu perquè el teu instrument és el teu cos i aquest va canviant al llarg de la vida. Al mateix temps que vaig estar embarassada estava estudiant el grau superior i va ser molt bonic perquè vaig veure com el cos em canviava i m’havia d’adaptar a ell.

P.- Té algun referent dins el món musical?
R.- A mi m’agrada molt la música barroca i el contratenor Philippe Jaroussky. Sempre m’ha agradat aquest estil de música per cantar.

P.- Quins preparatius necessita fer abans de posar-se a cantar?
R.- He d’activar el cos i llevar els nervis. He d’estar tranquil·la, però amb el cos activat. Jo tenc la costum de fer tècniques de respiració abans de cantar.

P.- Deuen ser tècniques de respiració complicades.
R.- Sí, les ensenyen amb els estudis de cant.

P.- Què sent quan es posa a cantar?
R.- És una cosa que saps i que gaudeixes. Sembla que el món s’atura. Quan he acabat de cantar tenc la sensació de no saber quant temps ha passat.

P.- Des de quan forma part de la coral Pro Musica Chorus?
R.- Des de fa uns 13 anys. Va ser després d’assistir a un concert seu. Vaig veure que m’agradava i m’hi vaig apuntar.

P.- Cada quan assaja?
R.- Actualment a Pro Musica Chorus només hi vaig quan necessiten que faci de solista, no vaig periòdicament a assajar.
P.- Ha estat directora de Pro Musica Chorus?
R.- Vaig dirigir la coral un dia que el director no podia venir.

P.- Com va ser el seu pas com a presidenta de Joventuts Musicals de Sóller?
R.- Vaig ser presidenta de JJMM del 2012 al 2015 i vàrem continuar com sempre. Tot i això, des dels 14 anys hi he participat activament.

P.- També va ser directora de la Coral de la Tercera Edat.
R.- Sí. Vaig ser la seva directora des del 2011 fins el 2016. Les persones de la tercera edat normalment no tenen estudis de música i tot es fa d’oïda, però hi posen tantes ganes i tanta il·lusió que ho treuen endavant. Eren totes dones.

P.- Per què creu que hi ha aquesta predominança de dones a les corals?
R.- A Sóller no sé què passa però hi ha pocs homes que cantin. A Pro Musica Chorus gairebé tots els homes han de venir de fora.

P.- Quina diferència hi ha entre dirigir persones majors i dirigir infants?
R.- He de dir que s’ha de tenir molta paciència tant amb uns com amb els altres. Amb els nins tot és molt fàcil perquè tot ho agafen a la primera i, com passa també amb les persones majors, hi van amb ganes i il·lusió.

P.- Avui en dia hi ha un gran nombre de músics a Sóller. Com veu el panorama actual solleric pel que fa a la música?
R.- A Sóller sempre hi ha hagut moviment i està molt bé en aquest sentit. Hi ha molts grups diferents i molts estils.

P.- Creu que els sollerics valoren els concerts dels grups musicals del poble?
R.- Sí.

P.- Per últim, demà iniciarà com a solista el concert de Santa Cecília de les Joventuts Musicals de Sóller. Com és aquest concert anual?
R.- És un concert de músics de Sóller que fa molts anys que es duu a terme. Crec que és un èxit que no s’hagi aturat de fer. Sempre hi ha hagut participació i està molt bé per fer honor a la patrona dels músics, Santa Cecília. A més, és una manera de donar als músics de Sóller l’oportunitat de tocar i també donar a la gent l’oportunitat d’escoltar-los.