Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 14 d'octubre de 2019   |   07:30
 
Enquesta  
És una bona opció construir aparcaments subterranis per pal.liar la manca de llocs per estacionar?


No
 
Entrevista
26/07/2019 | 08:36
Pere Frontera:
“El nom Estiradors ve dels paraires, que estiraven fils”
Cati Aina Oliver

Avui comencen de manera oficial les Festes dels Estiradors 2019. Un barri del qual Pere Frontera (Sóller, 1944) en sap bastant. Fa una cinquantena d’anys que hi viu i en destaca el canvi que ha fet al llarg d’aquests anys. Frontera és l’impulsor de l’Escoltisme a Sóller, tresorer del Grup de Recerca d’Estudis Sollerics (GRES) i participa des que es va jubilar a les Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, on ha presentat temes relacionats amb l’origen de diversos llinatges a Sóller, entre altres.

Pregunta.- Ha viscut tota la vida als Estiradors?
Resposta.- No. De fadrí vivia al carrer de la Victòria, però un cop casat vaig venir a viure aquí amb la meva dona. Farà cinquanta anys que ens casàrem.

P.- Quins canvis ha sofert el barri al llarg del temps?
R.- Sobretot la tranquil·litat que hi havia abans. Els al·lots jugaven enmig del carrer. De fet, abans no hi havia un parc infantil, simplement era una esplanada. Però els infants no necessitaven més, jugaven igual. El fet de que els nins i nines juguessin al carrer passava a tot Sóller, no només a aquest barri. Sempre ha estat un barri tranquil, però ara amb els cotxes que passen ja no hi ha tanta tranquil·litat. Tots els cotxes que volen anar al cementiri han de passar per aquí.

P.- Quin és el motiu principal pel qual és degut aquest canvi?
R.- Aquest canvi és degut a l’evolució, la qual no es pot evitar. Cada família té molts de cotxes i tothom vol tenir el seu per moure’s.

P.- Com és la gent dels Estiradors?
R.- Hi ha gent de fa molts d’anys, però també hi ha estrangers i gent nova que no coneixem. Tot i això, la gent és gent de barri. De barri de veritat.

P.- Com és un barri de veritat?
R.- És aquell on la gent es coneix i es saluda. On hi ha una botiga per anar a comprar. Això és el que jo entenc com un barri agradable. Avui en dia hi ha barriades on la gent no es coneix, sobretot els que viuen a pisos. Aquí no hi ha pisos i si n’hi ha, n’hi ha pocs. Sempre ens hem trobat molt bé a aquest barri.

P.- Què opina del turisme a Sóller?
R.- Necessitam el turisme. Tots aquells que fan feina els necessiten. Però trob que es passen una mica amb els lloguers de cases i pisos dels carrers. Per aquí hi passen molts turistes amb maletes.

P.- Ha participat algun any en l’organització de les festes dels Estiradors?
R.- No. Normalment el mes de juliol teníem vacances i no hi érem mai. Tot i això, crec que són unes festes ben pensades perquè fan activitats per la gent gran i per als més petits. Com a festes de barri crec que estan molt bé.

P.- Des de quan envia temes per a les Jornades d’Estudis Locals?
R.- Quan em vaig jubilar vaig pensar en fer alguna cosa perquè la meva ment seguís treballant i em vaig dedicar a estudiar l’arbre genealògic. Vaig anar molt a l’ajuntament i als padrons municipals per cercar totes les dades. L’arxiu de l’Ajuntament és extraordinari. Un cop el vaig veure i vaig mirar els documents, em va enganxar. Vaig començar per estudiar les illetes de Sóller. El 1826 hi va haver 35 illetes i el 1898, 72. Jo vaig fer aquest estudi per a mi, i quan el vaig tenir fet el 2012 el vaig presentar als estudis locals. A partir d’aquest tema cada any hi he fet qualque participació.

P.- Després de saber totes les illetes de Sóller, va seguir amb els estudis sobre l’arbre genealògic de la seva família?
R.- Sí. El Frontera més antic que tenc classificat data de 1325. Jo crec que venen d’un poble de la comunitat d’Osona, de Catalunya, però encara no ho he pogut comprovar. L’Arxiu del Regne de Mallorca també em va ajudar per fer aquest estudi. Allà s’hi troben documents dels notaris d’aquell temps i cal dir que també és un arxiu extraordinari. És una llàstima que no hi hagi més gent que es dediqui al seu estudi.

P.- Ha estudiat algun llinatge més, a banda del Frontera?
R.- Sí. En total són vuit: Frontera, Alemany, Lladó, Colom, Pons, Osona, Bernat, Casasnovas, Gomila i Arbona. Són llinatges lligats amb la meva família i amb la de la meva dona. El cognom Alemany és interessant perquè feien de moliners a Estellencs i varen venir a Sóller a fer de moliners al molí de Can Gomila. Tota la seva descendència té de malnom “del Molí”. També cal dir que els padrons s’havien de fer en castellà i per aquest motiu els llinatges es troben castellanitzats. És el cas d’Osona, que es troba escrit als arxius com “Ozonas”. De tots els llinatges estudiats, el que tenc classificat com a més antic és el Frontera, de l’any 1325. Tot i això, no el tenc lligat, ja que hi ha uns anys de l’Arxiu del Regne de Mallorca que no es deixen consultar perquè la tinta es troba en males condicions.

P.- Quins altres temes ha presentat a les Jornades d’Estudis Locals?
R.- Per exemple, un estudi sobre les cinc primeres cases del costat esquerre del carrer de Sant Pere dels Estiradors. Allà on hi havia aquestes cases, abans era una vinya. Aquesta vinya es va vendre a cinc persones el 1791 i cada una d’elles va fer la seva casa. El 1858 ja hi ha les cases identificades, per la qual cosa es degueren construir al voltant del 1840. També he començat a estudiar una mica l’inici de la urbanització dels Estiradors, però aquest tema encara no l’he presentat. Tenc el plànol de l’alineació de 1877, quan encara no hi havia la plaça. I també tenc el cadastre de Sóller de 1578. El gremi dels paraires, aquelles persones de la indústria tèxtil que es dedicaven a les operacions a les quals es sotmetia la llana, havien comprat aquest terreny el 1578. El varen comprar per poder dur a terme la seva feina i estirar els teixits. Per tant, el nom del barri dels Estiradors ve dels paraires, que estiraven teixits. Els paraires necessitaven un lloc on estirar els fils perquè s’eixuguessin abans de teixir-los. Per això varen comprar aquest tros llarg de vinya.

P.- Vostè va impulsar l’Escoltisme a Sóller. Podria explicar com foren els inicis i quines activitats s’hi duien a terme?
R.- Vàrem començar amb una colla quan teníem devers 17 anys. No érem tants com n’hi ha ara, però vàrem fer molta feina. L’Escoltisme era molt bo en aquell temps per educar els infants. Fèiem jocs educatius i cantàvem. Nosaltres fèiem activitats educatives que l’escola no feia.

P.- Com veu el futur de Sóller?
R.- Jo no el veig malament. Sóc optimista. Sóller té un atractiu que sempre tendrà i seguirà venint gent.

P.- D’on li ve la curiositat que el va dur a estudiar aquests temes?
R.- Es pot dir que sempre he estat curiós i, un cop t’endinses dins els arxius municipals, aquests t’enganxen.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a