Com ja ve essent habitual en aquestes dates Corriola Teatre es troba a punt d’estrenar el seu darrer muntatge, “La ratera”, basada en una de les obres teatrals de la gran dama del misteri Agatha Christie. Per presentar aquest muntatge dues de les actrius que hi intervenen, Lluc Marroig i Llucia Bibiloni, ens detallaran alguns dels aspectes més rellevants d’aquest muntatge. Bibiloni és una jove-vella actriu ja que tot i comptar amb només 30 anys ja ha participat en nombrosos muntatges de Nova Terra i Corriola Teatre. Graduada en Economia, és una persona força activa socialment ja que a més de les seves inquietuds teatrals també forma part del Col.lectiu de Pageses i de l’AEG Capità Angelats. Per la seva banda, Marroig és llicenciada en Pedagogia i s’estrena enguany en la seva trajectòria teatral. Malgrat tot, també compta amb un fort compromís social que l’ha duita a formar part tant de l’agrupació Aires Sollerics com del Col.lectiu de Pageses i del moviment escolta. Ambdues, a més, han representat les Valentes Dones en diferents convocatòries.

Pregunta.- Què és el que us atreu del món del teatre?
Resposta.- El fet que ens permet ser allò que no som: durant una sèrie d’hores determinades deixam la nostra vida i en vivim una altra de ben diferent. En certa manera, ens permet evadir-nos del món que ens envolta per una estona.

P.- Amb què es toparan els sollerics que venguin a veure “La ratera”?
R.- En primer lloc, amb un registre teatral diferent al que els té acostumats Corriola Teatre; i en segon, dues hores d’entreteniment on hauran d’estar molt atents al que passa a l’escenari. Es tracta d’un espectacle molt cuidat que posarà a prova les habilitats investigadores dels assistents a la representació: sens dubte, serà tot un repte per al públic.

P.- Com són els vostres personatges?
R.- Llucia.- Es una persona força ambigua que ha patit molt al llarg de la seva curta vida; es tracta d’una dona moderna pel temps que li ha tocat viure. A més, és un personatge que va evolucionant a mesura que avança l’obra.
R.- Lluc.- Es tracta d’una persona estrident que sota la seva estridència amaga alguna cosa.

P.- Com els heu treballat?
R.- Escoltant les directrius que ens ha anat marcat la directora Piquita Riera: ens ha guiat i orientat, sempre tenint present la nostra creativitat. I també escoltant-nos entre nosaltres, que volem destacar que és el més important de Corriola Teatre.

P.- Què té de vosaltres mateixes el vostre personatge?
R.- Llucia.- Una mica d’inseguretat a l’hora de donar-se a conèixer.
R.- Lluc.- El fet que intenta llevar ferro a situacions difícils amb un toc d’humor.

P.- Què diferencia aquest muntatge d’altres de Corriola?
R.- Bàsicament, el fet que no es tracta d’una obra d’humor. També compta amb força gent sobre l’escenari -en total som vuit actoR.- i el que ja és una marca de la casa, un decorat molt elaborat.

P.- Com ha estat l’experiència de ser dirigits per Piquita Riera?
R.- Llucia.- Un deu: s’ho ha treballat molt; estava molt il.usionada i engrescada en muntar aquesta obra i ens ho ha contagiat a tots.
R.- Lluc.- A m’hi m’ho ha posat molt fàcil, tenint present que era la primera vegada que actuava.

P.- Quina ha estat la rutina dels assaigs?
R.- En fèiem dos per setmana -dimarts i dijous- de les 20’30 a les 22’30 hores. Tot i que els darrers dos mesos hem augmentant la freqüència a tres per setmana. Uns assaigs que han anat acompanyats d’una mica de vida social en comú a base de sopars i berenades.

P.- Hi ha alguna dificultat afegida pel fet de tractar-se d’una obra que transcorre durant la dècada dels cinquanta?
R.- El més rellevant és que es tracta d’una dècada que no hem viscuda i per tant costa més posar-se en situació per esbrinar com pensen i actuen els personatges. Basta pensar que els mitjans de comunicació de referència a l’obra són únicament la premsa i la ràdio; avui en dia la situació que es planteja no hauria estat possible amb els mòbils i la tecnologia actual.

P.- Què destacaríeu de l’obra?
R.- És una obra on hi ha intriga des del primer moment i caldrà que els públic pari molta atenció durant l’obra.

P.- Essent una obra molt coneguda, què aporta l’adaptació que n’ha fet el grup Corriola?
R.-La veritat és que l’hem feta una mica nostra, sense trastocar la trama: un dels personatges que originàriament era un home, nosaltres l’hem reconvertit en dona; i una altre que era jovenet, l’hem deixat de mitjana edat.

P.- Quin consell donaríeu als sollerics de cara a la representació?
R.- Que tenguin els ulls i les orelles ben parades i no perdin detall del que passa a l’escenari. I sobretot que ens facin el favor de no desvetllar el final de l’obra un cop l’hagin vista per no matar el misteri dels que encara no ho han fet.

P.- Per què s’ha reduït el número de representacions?
R.- Perquè enguany ens ha coincidit en període electoral i havíem de tenir present que algun dels actors podia resultar escollit per formar part d’alguna mesa, com finalment ha estat així en el cas de na Llucia.

P.- Per acabar i vista l’experiència, pensen repetir en altres muntatges de Corriola?
R.- Sí, sense dubtar-ho. És una experiència que cal viure.