Montserrat Compa, de família nord-americana però arrelada a Sóller, és investigadora del Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). Als seus 33 anys compta amb la carrera de Ciències Ambientals, la qual va cursar durant cinc anys als Estats Units, a més d’un màster d’Ecologia Terrestre a Barcelona. Ha aconseguit una beca predoctoral del Govern Balear i forma part d’un grup de dones que estan estudiant l’impacte dels plàstics en el medi marí.

Pregunta.- Sobre què serà el seu doctorat?
Resposta.- Estic preparant el doctorat sobre els efectes que tenen els plàstics sobre les espècies marines de les Illes Balears.

P.- Per què va decidir centrar-se en l’impacte dels plàstics a la Mediterrània?
R.- Quan vaig començar els estudis no em centrava només en el medi marí, sinó que tractava sobretot aspectes terrestres. Tot va començar fa sis anys quan vaig anar a Ses Cambres a cercar unes fustes per aprofitar-les i que em servissin de clauer per la casa. La sorpresa me la vaig endur quan ho vaig trobar tot ple de plàstics. Em va impactar molt.

P.- Què són els microplàstics?
R.- Aquesta pot ser és la paraula de l’any a Espanya. Són tots els plàstics de menys de cinc mil·límetres. N’hi ha de dos tipus: primaris i secundaris. Els primaris ja tenen aquesta mida petita i són els que es troben en la cosmètica, per exemple. Els secundaris es converteixen en microplàstics per degradació.

P.- Què són les escombraries marines?
R.- Són tots els plàstics, metalls i residus en general que arriben a la mar. És qualsevol material sòlid, persistent, manufacturat o processat que hagi estat descartat o abandonat a les aigües. Estam intentant categoritzar aquest tipus d’escombraries per saber exactament què és allò que està arribant a la mar. Entre totes elles, destaquen les restes de cigarrets i els bastonets de cotó.

P.- Quina és la història del plàstic?
R.- Realment el plàstic fa poc temps que és al món. Amb la revolució industrial va ser quan es va començar a produir-se moltíssim. I tot el plàstic produït al món durant aquests 70 anys, tot i que s’hagi reciclat, encara segueix aquí, no ha desaparegut
.
P.- I la demanda mundial de plàstics farà que encara n’hi hagi més.
R.- Hi ha una demanda molt alta de plàstic. Quan anem al supermercat, allò que predomina són els envasos. Crec que el plàstic és molt útil, però no l’estam aprofitant de manera adequada. L’estam emprant tant que no sabem què fer amb ell. Aquesta demanda mundial de plàstics provoca que la seva producció augmenti.

P.- Com està distribuïda la producció mundial de plàstic?
R.- A Europa estem produint el 20% de tots els plàstics. És una xifra molt alta, tenint en compte que tot el nord d’Amèrica també produeix el 20 per cent i és un territori molt més gran. La Xina i els països asiàtics gairebé produeixen el 50% dels plàstics. També cal tenir present la importació i l’exportació. Consumim moltíssims productes de la Xina i en la majoria dels casos aquests són bona part fets de plàstics.

P.- D’on venen els plàstics que arriben a la mar?
R.- Quan el plàstic arriba a la mar, ve de diferents llocs. El 80 per cent ve de fonts terrestres i l’altre 20 per cent ve de fonts marítimes, com de les embarcacions o les xarxes de pesca. I tot això fa que, si cada dia es perd plàstic, aquest s’acumuli. No hi ha una forma eficient per retirar el plàstic de la mar.

P.-I com hi arriba el que prové de fonts terrestres?
R.- Una de les maneres és a través dels contenidors de fems. Per exemple, al Port de Sóller a l’estiu hi ve molta gent i els contenidors s’omplen. És cert que els serveis de neteja actuen, però no és suficient. Produïm moltíssims residus. També poden arribar a través de la indústria, les aigües residuals o els cosmètics.

P.- Què hi tenen a veure els cosmètics en l’aparició de plàstics a la mar?
R.- A vegades hi ha dentífrics o cremes facials i corporals exfoliants que tenen unes bolletes petites que en realitat són plàstics. Hem d’anar alerta i recoman sempre mirar les etiquetes d’aquests productes.
P.- Quant de temps pot durar un plàstic un cop als oceans?
R.- Per posar un exemple, la pell d’un plàtan dura a la mar entre dues i cinc setmanes. Les restes de cigarret, que es poden trobar a caramulls a l’arena de les platges, pot arribar als cinc anys. Les bosses de plàstic poden tardar entre 10 i 20 anys i els envasos d’un sol ús que s’empren per endur-se el cafè tenen una vida de 50 anys a la mar. És molt impactant perquè a nosaltres ens pot durar uns cinc minuts mentre ens bevem el cafè, però tarda moltíssim més en desaparèixer. Finalment, una botella de plàstic pot existir durant un 450 anys. Tot i això, cal destacar que els plàstics en sí no desapareixen, sinó que es van dividint i fent de cada vegada més petits.

P.- De quina manera es poden fer més petits?
R.- Hi ha tres maneres de que els plàstics es facin més petits a la mar. La primera és amb la mateixa força marítima, de l’onatge i quan hi ha tempestes. Una altra opció és que els organismes se’ls mengin. La tercera manera és degut al sol, que els va debilitant. I clar, amb el temps el plàstic es va caient i es va dipositant al fons de la mar. Aquests, un cop al fons, es van movent amb les corrents i s’estan formant zones d’acumulació de plàstics. És a dir, els plàstics i residus es van acumulant degut a les corrents. Al Pacífic hi ha grans zones de plàstic.

P.- Quins són els impactes que ocasiona aquest fenomen?
R.- Hi ha uns impactes econòmics, sobretot pel que fa al turisme, al transport, a la pesca i a l’agricultura. No és agradable anar a la platja i veure que es troba plena de plàstics. Per altra banda, la fauna marina pot patir degut a la ingesta d’aquestes escombraries, que pot fer un tap en el sistema digestiu. També hi ha un impacte sobre la fauna marina pel que fa als embolics i a la pesca fantasma. Passa molt amb les tortugues, que es queden atrapades a xarxes de pesca o s’emboliquen en plàstics. Per últim, trobam la colonització, que pot ser perillosa, ja que algunes espècies poden arribar a altres mars perquè es situen en plàstics de la superfície que suren i mouen.

P.- I com ens pot afectar a les persones que ingerim aquest tipus de peix que ha ingerit plàstic?
R.- Actualment no es sap si hi ha transferència o no. Sabem que les persones tenim plàstic dins l’organisme, però no sabem si aquests es poden transferir dels peixos a nosaltres. Ho estam investigant al Centre Oceanogràfic amb l’ajuda del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (Limia) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Si llevam les butzes dels peixos a l’hora de menjar-los, en principi ja estaria.