Jaume Soler Deyá serà enguany el principal protagonista de la tretzena edició de la Fira i Jornades de la Taronja en haver estat elegit pels organitzadors com a mereixedor del guardó Taronja d’Or, que recollirà dia 13 d’abril en el moment de la cloenda dels actes, a Fornalutx. Soler, als seus 79 anys, continua al peu del canó com a pagès, especialista en el món dels cítrics, un ofici que ha consolidat al llarg de tota una vida.

Pregunta.- Quina reacció vàreu tenir quan us varen dir que us concedien enguany la Taronja d’Or?
Resposta.- Em demanaren de l’Ajuntament a veure si m’agradaria rebre aquest guardó i tot d’una vaig dir que sí i vaig donar les gràcies per l’atenció. Els pagesos no solem estar molt reconeguts tot i que feim una feina que és molt necessària, bàsica, entre d’altres coses perquè reporta tantes hores de feina que t’arribes a aïllar de la resta de la societat. Per tant, un s’alegra d’un gest com aquest.

P.- Per què continuau fent de pagès?
R.- Quan ho estimes, i tens fe i t’ha vengut dels teus avantpassats, ho fas de gust.

P.- Veniu d’una família de pagesos?
R.- Sí, de fa molts d’anys. Vàrem fer una investigació i ens n’anàrem fins a deu generacions enrere de Can Soler, una família sempre lligada a la terra i en aquesta zona de Can Tamany. Ara mateix hi ha molts horts repartits entre diferents branques de la nostra família que demostren que fa segles que ens dedicam a l’agricultura.

P.- I de petit ja deguéreu veure l’ambient agrari a casa.
R.- Jo vaig néixer aquí a Can Soler i record perfectament l’ambient que hi havia en aquesta casa. Teníem molts d’animals; tothom en solia tenir perquè no hi havia tanta abundància com ara ni tanta facilitat per accedir a la carn, i els divendres els dúiem en carro a l’escorxador. A ca nostra varen ser dels primers a tenir camió: quan n’hi havia tres dins Sóller, un era nostre, perquè els meus pares anaven a vendre a Santa Maria, Inca i a Palma, primer a la Plaça Major i després al Mercat de l’Olivar. Durant la guerra, el Moviment els va prendre el camió i després ens el retornaren.

P.- Quins productes eren els que duien a vendre?
R.- Antigament al Pla de Mallorca no es feia tanta hortalissa com després perquè no havien tengut encara possibilitat de fer pous i la verdura i l’hortalissa es feia majoritàriament a pobles com Sóller o Valldemossa, on sí que hi havia síquies que repartien l’aigua pels horts. A ca nostra, en temps del meu padrí, feien sobretot tomàtigues. Les tomàtigues de Sóller tenien molt bona fama i eren les primeres que arribaven els mercats. A principis del segle XX va ser quan pel Pla varen començar a perforar els pous.

P.- Pensava que sempre havíeu fet taronges.
R.- Quan la verdura de Sa Pobla o del Pla de Sant Jordi va començar a envair els mercats ens vàrem tirar més cap a la taronja. Jo encara he vist com a Can Soler l’espai de tarongers era més petit que el d’hort. Va ser devers els anys cinquanta quan vàrem fer una gran sembrada de tarongers perquè vèiem que era un producte que tenia molta demanda, sobretot per atendre els hotels, i que en hortalissa ens havia sortit molta competència. A Sóller tenim les muntanyes que ens protegeixen de les gelades, mentre que a Muro o a Sant Jordi no s’arrisquen tant a fer taronges perquè tenen ventades i gelades que els fan malbé la producció.

P.- Hi devia haver molta activitat per Can Soler.
R.- Teníem quatre homes cada dia a fer feina i dones que ajudaven amb la verdura. Ma mare i la padrina s’encarregaven de vendre a Plaça, davant el Centro, i també a Santa Maria, Inca i Palma. Per aquí sempre hi havia cinc o sis bísties, perquè antigament sortien a vendre amb el carro, que cada cert temps es canviaven i que de tant en tant havien de descansar. Mon pare va morir quan jo tenia 13 anys i em vaig haver de fer càrrec de moltes feines, perquè el propietari sempre és el que n’ha de fer més.

P.- I també han venut taronges a França?
R.- Sí, també. Jo record perfectament amb 8 o 9 anys haver anat al Port a dur taronges amb el carro. Les dúiem dins sacs d’arpillera en uns velers que anaven cap a Sette i Marsella amb taronges, oli i figues seques. Cobràvem a tant el sac i sempre al moll hi havia homes preparats per carregar els velers, que venien cap aquí amb fusta, guano o ciment. En aquell moment tot s’havia de fer a mà.

P.- Quines varietats de taronja teniu a Can Soler?
R.- Ho tenim molt repartit perquè així gairebé tot l’any tenim taronja. Començam el setembre amb la new hold i la cadena, després ve la clementina i la mandarina i devers Nadal la nàvel i la navelina. Pel febrer la canoneta i la navelate, i després la valencialate, l’alberola, la peret i més endavant la verna i la sanguina, una varietat ja molt minoritària. Sóller abans tenia molta tirada per la mandarina, jo diria que el 40% dels horts eren de mandariners, però han estat desplaçades per la clementina i per altres varietats de taronger.

P.- Heu anat renovant els arbres?
R.- Sí, cada cert temps els anam canviant si veim que són vells i ja no produeixen. A més, a vegades ha pegat malura i hem hagut d’arrabassar marjades senceres. Però aquí a can soler tenim canonetes de més de cent anys i molts d’arbres dels anys seixanta, que estan en plena producció.

P.- Experimentau?
R.- De tant en tant sembram alguna varietat nova, híbrida, i provam com va. Ara mateix tenim un taronger que va unes taronges de pell molt fina i molt de suc, però no sabem ben bé quan toca collir-la. De moment encara trobam que és una mica àcida.

P.- És complicat fer de pagès?
R.- Jo en vaig aprendre de molt jove i sé fer de tot, però has de pensar que amb una mala exsecallada pots ofegar un arbre i que aquest ja sigui irrecuperable; o donant massa adob fer que la fruita no sigui bona. No és fàcil i duu molt de temps i poc negoci. No pots mirar el temps i per dur una explotació una mica grossa has de tenir una família al darrere que ajudi. Si no, és impossible.

P.- Vàreu assistir al darrer curs de poda organitzat per la Cooperativa?
R.- Sí, hi vaig anar i vaig trobar curiós que aquell home no havia sentit a parlar mai de la canoneta. A vegades ve algú a ajudar-me a exsecallar i som jo, des de baix, que dic quines són les branques que s’han de tallar. Generalment els exsecalladors ho agraeixen perquè diuen que així n’aprenen més.

P.- Com valorau la feina que es duu a terme des de la Cooperativa de promoció de la taronja i de millora de les explotacions?
R.- La Cooperativa va bé, però els preus segueixen essent baixos pel cost que duu produir taronges. Tot puja, des del combustible necessari per treure aigua del pou, fins als adobs i de cada dia hi ha més impostos, i fa molts d’anys que la taronja duu el mateix preu.

P.- Seguiu tenint un punt de venda a Palma?
R.- Sí, cada dissabte anam a la Plaça de Pere Garau de Palma (abans hi anàvem dos pics per setmana), però som dels pocs productors que hi anam. Quasi tots són revenedors perquè molts fills de pagesos han cercat feina a altres llocs.

P.- No hi ha nous pagesos?
R.- Sí que n’hi ha, i fins i tot amb estudis i molt ben preparats, però compaginen la pagesia amb altres feines, com per exemple la jardineria. A Sóller n’hi comença a haver molts que combinen les dues dedicacions.

P.- Què ha de tenir una persona per ser un bon pagès?
R.- Ha de ser vocacional.

P.- A Pere Garau, com veis que reaccionen els clients davant els vostres productes?
R.- Darrerament tothom demana canoneta; la gent la vol tastar després de la promoció que se n’ha fet i perquè és una varietat antiga i sollerica. Això vol dir que iniciatives com la Fira de la Taronja acaben tenint el seu ressò. Solen ser els mallorquins els que més la demanen; els forasters volen la nàvel. També té molt d’èxit la confitura de taronja.

P.- La gent compra majoritàriament per la vista?
R.- Sí, molt per la vista. Estan acostumats als supermercats i quan veuen una fruita que brilla la compren, malgrat sigui molt xereca. Fins i tot crec que molta gent ha perdut paladar. Ara ens inunden els mercats amb taronja de Sudamèrica o del Marroc i perjudiquen molt els productors d’aquí i enganyen el consumidor, que acaba comprant fruita que ni és fresca, ni és bona.

P.- Com serà la producció d’enguany?
R.- En principi pareix que tendrem molt bon any, tant de taronja com de llimona.