Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 23 d'agost de 2019   |   23:58
 
Enquesta  
Han d’acceptar l’oferta dels inversors anònims els accionistes del Ferrocarril de Sóller?


No
 
Entrevista
08/03/2019 | 08:47
Abir Kellitou i Aurora Cantero:
“No hi ha millor revolució que una bona educació”
G.P.

En la jornada que ha estat escollida per dur-se a terme la vaga feminista a tot l’estat, Abir Kellitou i Aurora Cantero -educadores socials i artífexs de Tramundona- fan un repàs d’alguns dels eixos que envolten aquesta fita i el moviment feminista. Abir Kellitou és graduada en Educació Social i és l’educadora social de Deià, Fornalutx i Valldemossa; mentre que Aurora Cantero és diplomada en Educació Social i és l’educadora del terme municipal de Bunyola. Ambdues són les artífexs de Tramundona, un campament d’aprenentatge adreçat a al.lotes adolescents que es realitzarà a Orient durant el cap de setmana del 15 al 17 de març i que tendrà com a principal funció treballar el seu empoderament i alhora crear vincles solidaris.

Pregunta.- És necessària una vaga feminista en ple segle XXI?
Resposta.- Totalment perquè, malauradament, la violència que patim les dones està ben present en l’actualitat: en el que duim de 2019 gairebé hi ha més d’una dona assassinada per setmana. A més, les dones hem de prendre consciència de la situació de la dona no només al nostre país, sinó arreu del món: feminització de la pobresa, desavantatges a nivell salarial... Hem de ser ben conscients del lema que diu “Si les dones ens aturessim, s’aturaria el món”.

P.- Quins són els principals objectius que es reclamen en aquesta vaga?
R.- D’una banda, la lluita perquè la dona no hagi de renunciar a res, comptant amb una igualtat plena d’oportunitats i drets; i de l’altra, una revisió judicial de tots els temes relacionats amb la dona i la seva protecció. Tot i que n’hi ha molts d’altres, com la conciliació familiar.

P.- Com encaren el fet que un autobús recorri l’estat alertant sobre les “feminazis”?
R.- És tracta d’una clara mostra del retrocés en els drets i avenços de les dones, uns drets que han costat molt d’assolir. També posa de manifest una clara tergiversació del terme feminisme que acaba incidint molt negativament en la desinformació sobre aquest moviment. Cal lluitar pel drets assolits per les dones, i volem deixar ben clar que aquesta lluita no només ha d’incloure les dones sinó també els homes.

P.- Què diferencia la violència domèstica de la violència de gènere?
R.- El terme violència domèstica fa referència a qualsevol tipus d’agressió contra qualsevol membre del nucli familiar; mentre que amb el terme violència de gènere s’al.ludeix a la violència exercida contra les dones, més concretament a la violència exercida per l’home contra la dona pel simple fet de ser dona. Cal tenir ben clar que la violència de gènere no només es dona en l’àmbit familiar sinó que té molts altres vessants: micromasclismes, violència a nivell institucional... i que no només afecta a la violència física, sinó també a la psicològica.

P.- Creuen que les dones espanyoles són conscients que poden capgirar el panorama polític nacional en les properes eleccions nacionals?
R.- Al cent per cent, cal que facin sentir la seva veu. Tot i que en aquest aspecte hi influeixen molt les relacions a nivell educatiu i cultural.

P.- Quines tasques de conscienciació duen a terme als municipis on treballen?
R.- Sobretot tasques de sensibilització que duim a terme a través dels instituts, i n’Aurora des del Casal de Joves de Bunyola. Ho feim treballant les relacions afectives entre adolescents -que sovint no són tan sanes com haurien de ser-, la vulnerabilitat de les adolescents que depenent de les pròpies vivències socials les poden apropar al consum de drogues o la prostitució... Per dur a terme aquesta tasca comptam amb un Agent d’Igualtat de Referència. Es tracta d’un tipus de feina on encara queda molt per fer: per exemple l’Institut d’Esporles compta amb un departament de Coeducació on es treballa la igualtat de gènere i la diversitat sexual afectiva, un departament amb el qual no compta encara l’Institut de Sóller.

P.- Com a artífexs de Tramundona. En què consisteix aquesta proposta i què pensen dur-hi a terme?
R.- Tramundona és una trobada-seminari que se celebrarà al camp d’aprenentatge d’Orient on es treballaran les necessitats de les nines de la comarca. Ho pensam fer treballant des de les preocupacions de les al.lotes d’avui: xarxes socials, alimentació, autoconeixement, comunicació assertiva i sororitat -solidaritat entre les dones-. És un esdeveniment que pretén unir forces entre les adolescents de Deià, Fornalutx i Bunyola -en properes edicions, i a causa de les demandes que ja hem rebut, pensam ampliar la trobada a municipis de tota l’illa-; a més aquest projecte també vol involucrar les mares i veïnades dels municipis, així com potenciar el petit comerç. L’únic que demanam a les 24 participants és que venguin amb la ment oberta per acceptar la realitat de les altres participants. Pel que fa als tallers, n’hi haurà de defensa personal, de dansa oriental conscient, d’hàbits saludables, d’autocontrol de les emocions, de consciència vers el medi ambient i un de teatre social per aprendre a resoldre conflictes sobre situacions reals.

P.- Com definirien la situació de la dona a la nostra comunitat?
R.- Pensam que hi ha una sobreprotecció cap a les nines que acaba incidint en una por perillosa ja que no ajuda al seu empoderament: aquestes nines sovint són educades a través de la por. També hem pogut detectar una certa ignorància cap a la situació de la dona a nivell global: hi ha una manca de coneixement sobre la situació de la dona en general.

P.- És possible aturar l’allau de dones assassinades per les seves parelles o exparelles?
R.- Cal fer-ho des de dues vessants: modificant clarament el règim jurídic que s’aplica en aquests casos i a través de l’educació, una educació que no s’ha de circumscriure únicament als joves sinó a tots els àmbits i sectors socials -incloent-hi la justícia, òbviament-. A més, el que és vital és que es deixi de victimitzar a les dones.

P.- Què significa l’empoderament de la dona?
R.- Es tracta de dotar d’eines i estratègies a la dona; estratègies que li serveixin per resoldre els conflictes que l’envolten i alhora fomentin i activin el pensament crític. Es tracta de conscienciar les dones del poder que tenen en elles mateixes per assolir qualsevol fita que es proposin.

P.- Com veuen els homes aquest empoderament?
R.- Amb por, sobretot de perdre la seva jerarquia de poder.

P.- Creuen més en l’educació o en la reivindicació?
R.- En l’educació: ho hi ha millor revolució que una bona educació.

P.- El moviment feminista va lligat a una política d’esquerres?
R.- No intrínsecament, però tal com està el panorama actual ho sembla; ara bé, cal dir que hi ha excepcions en tots els partits: gent de dretes, feminista i gent d’esquerres, masclista; tot depèn de la persona.

P.- El futur, el veuen en clau feminista?
P.- Sí, la revolució serà feminista o no serà. Hem de tenir ben present que si no s’assoleixen els drets de les dones, la resta de drets no estaran mai completament assolits ni garantits.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a