Mercè Bujosa Estarelles és, per mèrits propis, una de les cares més conegudes i rellevants del panorama polític bunyolí ja que forma part de l’equip de govern com a regidora d’EOB, on s’encarrega de les àrees d’Igualtat, Associacions i Relacions Institucionals i del Consell Insular de Mallorca, on és una de les portaveus del grup Més. Bujosa compta amb una dilatada carrera política sempre lligada al món nacionalista en les seves diverses sigles -Entesa, PSM, Més- i afirma que el pas per la política hauria de ser d’obligat compliment per a la ciutadania com una manera precisa de servir als altres, asseverant que la política no té res a veure amb la perversió que de la política n’han fet un parell. Mercè Bujosa és filla d’en Toni “Bartola” i de na Magdalena “de l’estació” i és la petita de nou germans, la qual cosa l’ha dotada d’una visió de la vida on la solidaritat, la germanor i la convivència en són els seus principals eixos. Bujosa inicià els estudis de Magisteri que acabà deixant de banda, tot i que a dia d’avui és a punt de començar el batxillerat en ciències religioses. Oberta, bona comunicadora i gaudint de la seva tasca com a política, Bujosa fa un repàs dels darrers esdeveniments que han conformat l’actualitat bunyolina.

Pregunta.- Tan malament es presentaven les festes que varen començar amb un taller de defensa personal per a dones anomenat Wendo?
Resposta.- No crec que les coses es presentassin tan malament, però les festes són un moment especial per pensar més enllà i crec són un bon moment per fer palesa la problemàtica de la violació dels drets de les dones. A més, aquest taller l’emmarcàrem en el projecte “No i punt” que durant tot l’estiu ha estat present a totes les festes de l’illa. No deixà de ser un pretext per crear un espai de trobada de dones, força útil per ajudar les dones que pateixen d’aquesta problemàtica: s’ha tractat d’un punt de trobada per fomentar la consciència vers els drets de les dones.

P.- Com han transcorregut aquests primers caps de setmana de festa, farcits de trobades multitudinàries?
R.- El primer cap de setmana de festes –sopar a l a fresca, quintades...- pens que fou el cap de setmana més bunyolí; al que seguiren la Correguda en roba interior i les revetlles, que ja comptaren amb més participació de gent de fora. Crec que en general s’hi ha pogut veure un ambient força sa i transgeneracional que il.lustra a la perfecció el caràcter de convivència i tolerància propi de Bunyola.

P.- Han detectat algun tipus d’actuació o situació discriminatòria?
R.- No, tot i que vetllam constantment perquè no es produeixin. Per això, durant les festes volem fer-nos presents amb el programa “No i punt” per si es detectassin actes discriminatoris.

P.- Com valora l’aparició de les pintades xenòfobes?
R.- Des d’una doble òptica: d’una banda, com un atac al nostre patrimoni cultural, ja que s’han pintat espais tan emblemàtics com la creu de terme o el camí de Barcelona; i de l’altra, intentant esbrinar d’on poden haver sorgit aquests atacs, si han estat obra de joves inconscients que transmeten uns valors equivocats o si han estat obra de gent adulta que volen transmetre un missatge preocupant. En qualsevol dels casos, allò que manifesten és una falta total d’empatia, per la qual cosa estam davant un problema estructural de pensament que transmet odi cap a l’ésser humà i que ens ha de preocupar molt ja que explicita el fet que convivim amb gent que pensa això.

P.- A què creu que es deu aquesta actuació?
R.- No crec que sigui cap reacció a una situació concreta bunyolina sinó que es tracta d’una reacció a nivell global. Crec que ens remeten a la repetició d’una sèrie de clixés que malauradament es donen a tot el món arran de la problemàtica dels refugiats. El que sí posen de manifest és un avançament de polítiques ultradretanes i la còpia d’un model equivocat quan es tracta d’actuacions de joves.

P.- En quin moment es troben les investigacions?
R.- S’hi està fent feina des de diversos àmbits -Policia Local, Educadora de carrer...- per arribar al fons de la qüestió.

P.- Com cal fer front a aquest tipus de manifestacions?
R.- D’una banda, manifestant una condemna màxima i fent feina per aclarir-los; i de l’altra, ens ha de servir per debatre sobre el fet de com arribam a aquestes situacions, sobretot incentivant educativament, cívicament i fomentant l’esperit crític.

P.- Creu que té res a veure amb l’acollida dels refugiats de l’Aquarius?
R.- Potser hagi estat generat per l’acollida dels immigrants de l’Aquàrius, però va molt més enllà ja que es tracta d’un debat més general. Aquestes manifestacions no són únicament resultat d’un missatge antiimmigració, sinó també anticatalanista i podríem dir antidemocràtic que ho acaba mesclant tot. És una moda molt trista que ens hauria de fer reflexionar seriosament.

P.- En quin tipus de societat vivim que en ple segle XXI encara es donin situacions de caire discriminatori -no només sexista sinó de tot tipus-?
R.- Crec que és el resultat de comptar amb una societat que perpetua clixés “in eternum”, una societat que no ha sabut modernitzar-se amb nous discursos i que roman ancorada, sense evolucionar. Sobre les demandes feministes, vull deixar ben clar que no es tracta d’exigir demandes, sinó de reclamar els drets que són ben nostres.

P.- Vostè creu que “les dones encara tenen raons per estar dels nirvis”, com formula un taller que s’ha fet aquests dies a la vila?
R.- Crec que sí perquè, per desgràcia, tots coneixem situacions on la dona es troba al límit. Les dones sempre hem d’anar demostrant qui som i el que valem, sempre ens hem de justificar, tant en el dia a dia com laboralment, i això ens fa estar dels nirvis.

P.- S’ha produït alguna reacció masclista durant les edicions de la cursa en roba interior?
R.- Hi ha hagut algun conat que s’ha neutralitzat tot d’una; però no en gran nombre, sobretot si tenim present la gentada que hi participa. Hem de recordar que aquesta festa es crea en un moment en què les dones bunyolines reclamen els mateixos drets que els homes. Tot i això, també cal recordar que les primeres dones que hi participaren reberen més crítiques que els seus companys, i això ja vol dir alguna cosa. A dia d’avui, la festa està totalment normalitzada.

P.- A què creu que es deu l’èxit de la correguda en roba interior?
R.- Sobretot en el fet de ser una festa innovadora. Ara bé, no puc deixar de remarcar que darrere aquesta festa hi ha tota una organització que ha sabut treure profit de la idea i que ha excel.lit en la seva organització. És una festa que presenta un canvi quan el seu ressò traspassa les fronteres de la vila i passa a formar part de les neofestes -festes alternatives, de caire no tan tradicional-; aquest canvi no ha propiciat que hagi perdut la seva essència i per això no s’ha transformat en un botellot. També perquè aquesta festa ha estat, i és, molt estimada per als propis bunyolins, que no volen que es desvirtuï.

P.- A nivell municipal, quines actuacions pensa dur a terme en la seva àrea durant aquest darrer any?
R.- Aprovarem el Pla d’Igualtat de l’Ajuntament de Bunyola que ens permetrà poder fer una radiografia interna sobre com tractam els temes d’igualtat i equitat entre homes i dones. M’agradaria continuar creant espais de trobada per a les dones per poder oferir activitats i que siguin els catalitzadors dels seus anhels; en definitiva, crear espais reals d’igualtat. A més, sempre tenc molt present que totes les àrees de l’Ajuntament apliquin polítiques d’igualtat.

P.- A nivell illenc, com valora el seu pas pel Consell?
R.- Ha estat una escola brutal, sobretot perquè he pogut interactuar amb gent molt diversa i pel fet d’haver pogut conèixer moltes realitats. La meva feina ha estat la de coordinar i mantenir l’equilibri entre les diverses formacions que conformen el govern del Consell. També he pogut aprofitar el meu pas pel Consell relacionant-lo amb el meu pas per l’Ajuntament: això m’ha permès poder “tocar moltes portes” i aprofitar al màxim els recursos de què disposam -i massa sovint desconeixem- per aconseguir coses per a Bunyola. Sens dubte, ha estat molt positiu.

P.- Veu el seu futur professional lligat al món de la política?
R.- He de dir que encara no me n’he desencantat, supòs que deu ser perquè he topat amb un grup de companys i amics que m’ho ha fet més fàcil.