Gregori Mayol Duran és, als seus 26 anys, un clar exemple del relleu generacional al cor dels pescadors del Port de Sóller. Fill del patró major de la Confraria de Pescadors del Port de Sóller és vocal d’aquesta mateixa institució professional i es mostra força sensibilitzat en el futur de la Mediterrània, i especialment de la costa nord de la Serra de Tramuntana. Mayol està fermament compromès amb un sector a qui fa deu anys que dedica el seu potencial professional. Tot i això, el seu compromís social abraça tots els vessants i està altament implicat amb el món que li ha tocat viure, fet que l’ha duit a formar part del consistori de Fornalutx, on és regidor independent del PSOE.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, tan malament està la biodiversitat de la costa sollerica com demostren les fotos dels darrer concurs de fotografia submarina organitzat pel Club Nàutic?
Resposta.- En general, està pitjor que fa cinquanta anys, però millor que fa cinc. Tot i això no es tracta de tirar les campanes al vol. Convé romandre sempre expectants sobre aquest tema.

P.- Qui és el culpable d’aquest fet?
R.- No és un tot sol, sinó el conjunt de varis: d’una banda, les conseqüències de la pesca d’arrossegament, ja que es tracta d’una pesca poc selectiva; de l’altra, l’acció dels recreistes i de la pesca d’arts menors; i finalment, no poden descartar fets més globals com la contaminació i els efectes del canvi climàtic.
P.- Com a representant del sector tradicional de pesca, quina relació manté amb els anomenats “recreistes”?
R.- En general és força bona: vull deixar clar que el 90% dels recreistes surten a gaudir de la mar, tan sols menys dels 10% poden ser qualificats de furtius, gent que realitza pesca indiscriminada i que no en té mai abastament.
P.- Per què encara hi ha gent que compra peix als pescadors no professionals?
R.- Perquè els surt més econòmic donat que ells no tenen les càrregues fiscals que nosaltres tenim.
P.- Creu que hi ha suficient vigilància al respecte?
R.- No, de fet s’ha sol·licitat una llanxa per fer inspeccions que tendrà la base al Port. Un fet que es troba en estudi de viabilitat però que s’endarrereix per la manca de patrons.

P.- Quina és la situació actual del varador del Port?
R.- Pens que està mal situat, tant per als membres de la concessionària que el regenten com per als propietaris de les terrasses que l’envolten. Personalment pens que s’hauria de trobar situat en la zona militar, a la zona exterior del moll de la base.

P.- Diverses institucions (pescadors, Club Nàutic, Ajuntament) reclamen més control a l’hora de llançar les embarcacions a la mar. Què demanen concretament?
R.- Un control estricte de qui ve i quan ve a amollar les embarcacions; un control de les captures realitzades i una limitació de la presència de més embarcacions pe evitar la sobrepesca.

P.- Veu factible aquestes demandes?
R.- Sí, crec que poden ser realitat, sobretot en moments puntuals.

P.- El fet de poder comptar amb una llotja al Port repercutirà favorablement en els pescadors locals?
R.- Seguríssim ja que ens atorgarà un estatus que malauradament a dia d’avui hem perdut. Igualment representarà una millor gestió del producte local a través de la venda directa; i finalment, comptarem amb unes instal·lacions modernes i còmodes de les que actualment no gaudim, sobretot pel que fa a guardar els ormejos de pesca.

P.- Com ha evolucionat el sector pesquer solleric durant els últims vint anys?
R.- En general, ha anat a menys. Els més afectats han estat les barques de bou que han passat de nou a tan sols dues en aquest període de temps. Pel que fa a les captures, s’ha mantengut per l’estil. Ara bé, la gran problemàtica dels pescadors resideix en el fet que el preu del peix no ha variat -ha quedat estancat- però sí que ho han fet les despeses i imposts -en un 300%-.

P.- Quin futur li augura al sector pesquer solleric?
R.- Si el model és a base d’embarcacions tradicionals i es milloren les condicions de respecte envers el medi marí, el veig bé. Ara si es fa com fa vint anys, el veig malament.

P.- S’ha de fer una reserva marina a S’Illeta?
R.- Clar que sí, així ho afirmen tots els estudis científics realitzats, ja que s’ha comprovat que en un breu lapse de temps la biomassa es recupera i millora ostensiblement. A més, aquesta reserva és un fet reclamat per moltes institucions i entitats, inclòs el sector pesquer. Una reserva marina no presenta inconvenients i sí molts beneficis: no tan sols a nivell de biodiversitat, sinó també afavorint un turisme de més qualitat -busseig i excursions marítimes- i no podem oblidar que també és un gran benefici a nivell patrimonial.

P.- Vostè manté una forta implicació en la preservació del medi marí?
R.- I tant, mantenc estret contacte amb biòlegs i científics i em prest a realitzar tot tipus d’activitats divulgatives i promocionals d’aquest món; tant és així que he participat en un documental per conscienciar sobre la presència de plàstics a la mar, en un altre sobre les conseqüències a la mar de la massificació turística i en una campanya promocional del nostre producte local.

P.- Quines actuacions veu urgents al Port pel que fa al sector pesquer?
R.- Sobretot, dues: d’una banda, la construcció d’un nova llotja, incloent-hi magatzems pels ormeigs i un punt per a la venda directa; i de l’altra, una estricta regulació de la rampa d’accés a la mar.

P.- Els pescadors de Sóller són una espècie en perill d’extinció?
R.- No, si se segueix mostrant i potenciant la rendibilitat del sector primari; fins fa poc hem romàs pràcticament amagats.

P.- El futur dels pescadors passa per a passejar els turistes per la costa?
R.- Ho feim ja que és un suplement més a la nostra feina; però no podem deixar de banda que la nostra funció és pescar. Ara bé, és innegable que és una bona iniciativa per assegurar uns ingressos extra i alhora mostrar als que ens visiten quina és la nostra cultura de la mar.

P.- Què diria als veïns del Port de cara a les festes de Sant Pere?
R.- Que mirin de viure-les en germanor i que es posin d’acord a l’hora de superar problemes i entrebancs pel bé comú del Port. Molts d’anys a tots!