Maribel García Izquierdo i Tomeu Sampol Bernat són dos dels components de Corriola Teatre que solen passar més desapercebuts per al públic ja que la seva feina -vital per al grup- es duu a terme entre bambalines. Tomeu Bernat és membre fundador de Corriola i és un dels encarregats de bastir els escenaris -sempre sorprenents- que emmarquen les actuacions dels personatges, a més d’ajudar en qualsevol tasca organitzativa. És membre d’Aires Sollerics i fundador també del Col.lectiu de Moros del Firó. Per la seva banda, Maribel García és una de les encarregades de dinamitzar l’activitat del grup; monitora de temps lliure, també és membre del Col.lectiu de Pageses. Maribel i Tomeu són els “Currifestes”, els membres de l’agrupació teatral que s’encarreguen d’organitzar tota una sèrie d’activitats -sortides, excursions, festes, sopars...- que tenen com a principal missió cohesionar els membres del grup en activitats allunyades de l’activitat pròpia i directa dels escenaris. El muntatge d’enguany de Corriola duu el títol de “Els nins i les nines” i és una adaptació de l’obra “Mans quietes” de Piti Español, una obra que s’estrena avui i que es podrà veure durant aquest cap de setmana i el següent i que -ben segur- farà les delícies dels seguidors del conegut grup teatral solleric.

Pregunta.- Què podran veure els seguidors de Corriola en aquest nou muntatge?
Resposta.- Es tracta d’una comèdia dramàtica on queden ben manifestes algunes realitats socials del món d’avui en dia sobre l’educació i les relacions de parella.

P.- Què diferencia aquest muntatge dels que l’han precedit?
R.- Fins ara, havíem fet sobretot vodevils -comèdies de situació-, mentre que “Els nins i les nines” té un component social molt marcat que no existia en els altres muntatges.

P.- Quants de personatges hi intervenen i quins estereotips representen?
R.- En escena surten tres dones i dos homes que representen una àmplia varietat d’estereotips. Pel que fa als homes, hi surten dos personatges molt definits: d’una banda, l’home liberal i culte; en contraposició a un homé més “clàssic” en tots els sentits. Pel que fa referència a les dones, d’una banda, hi ha una dona amb poder de decisió que es veu sobrepassada per unes circumstàncies que no sap aturar; de l’altra, hi apareix una dona separada, cansada de dur el pes del seu matrimoni; i finalment, el darrer personatge femení representa a una mil.lenial flipada. Totes aquestes personalitats entren en conflicte a causa d’un malentès al col.legi on estudien els seus fills.

P.- Quin diríeu que és el tema estrella de “Els nins i les nines”?
R.- Bàsicament són dos: els problemes de parella amb un rerefons masclista i la problemàtica als centres educatius.

P.- Són tan complicades les relacions home-dona com planteja aquesta obra?
R.- Sí, molt més. Sovint la realitat supera amb escreix la ficció. Estam segurs que hi haurà parelles que se sentiran reflectides en la problemàtica que planteja l’obra.

P.- Quin grau de responsabilitat creis que tenen els professors en l’educació dels nostres fills?
R.- Creim que actualment l’educació es deixa massa en mans dels professors; en general, deixam que els professors i mestres abracin per complet l’educació dels al.lots i això -òbviament- no és bo ni per als mestres o educadors ni per als nins.

P.- I els pares?
R.- Són els pares els vertaders responsables de l’educació dels fills; tot i que sovint a causa de les complicades relacions laborals delegam en excés l’educació dels nostres fills en els professors i en l’escola en general. Aquest “abandó” dels nins fa que se sentin molt poderosos i que puguin arribar a fer mal en no saber controlar aquest poder.

P.- Què singularitza aquest muntatge?
R.- La capacitat de reflectir tot un seguit de problemàtiques socials ben vives en les famílies i en els centres educatius. Aquesta obra supera la temàtica de vodevil i convida a la reflexió; per aquest motiu representa una passa endavant per al grup. Fa veure la violència masclista des del punt de vista de la dona que se’n sent víctima.

P.- És un muntatge per a tots els públics?
R.- No, la recomanam per a majors de 14 anys; tot i que el que es representa a l’obra ho podem veure a la televisió cada dia i multiplicat per cent.

P.- Com definiríeu el grup Corriola?
R.- Som un grup d’amics apassionats del món del teatre que anualment decideix dedicar una part del seu temps lliure a muntar i gaudir una obra.

P.- Quin paper hi duis a terme?
R.T.- Llevat de pujar sobre l’escenari, he fet de tot: ajudar en la construcció dels decorats, acomodador...
R.M.- Jo faig més de dinamitzadora. Ambdós som els “Currifestes” els que ens encarregam de la dinamització del grup en general; nosaltres representam la part del grup teatral que no es veu sobre l’escenari. Som part de l’equip que fa possible cada muntatge des de darrere del teló; una gent imprescindible per poder tirar endavant qualsevol obra. Els “Currifestes” som els encarregats de muntar activitats i esdeveniments per cohesionar el grup.

P.- Com veis el panorama cultural solleric?
R.- Força bé; darrerament ha eclosionat: hi ha molt moviment tot i no comptar amb les infraestructures adequades.

P.- La posada en funcionament del Defensora servirà per suplir la manca d’espais culturals?
R.- Creim que el que es farà amb el Defensora és molt important per a la vall de Sóller; tot i que no coneixem en profunditat el projecte. Així i tot, estarà millor que no estam ara pel que fa a infraestructures culturals.

P.- Com és fer feina al teatre Victòria?
R.- És un espai on estam molt subjectes a la climatologia -t’hi geles a l’hivern i et mors de calor a l’estiu-; a més el compartim amb altres agrupacions i associacions. El fet de no comptar amb un espai propi ens limita força; tot i això. volem agrair molt a la Parròquia que ens deixi utilitzar-lo i el fet que mai ens ha posat cap tipus d’entrebanc quan l’hem hagut de menester.

P.- Què caracteritza els muntatges de Corriola?
R.- La serietat a l’hora de plantejar els muntatges; el compromís dels seus membres; així com la cura en els detalls: escenografia, atrezzo, programes de mà...

P.- Quanta gent forma el vostre grup?
R.- Som al voltant d’una quarantena; un grup molt eclèctic de gent que s’hi va apropant o allunyant a mesura de la seva disponibilitat. Concretament, enguany volem retre un sentit homenatge a una actriu que ens ha deixat fa poc: n’Esperança Jaume.

P.- Adreçau un missatge als seguidors de Corriola, de cara a aquest nou muntatge.
R.- Tan sols agrair-los la confiança que dipositen en nosaltres any rere any; és tot un luxe comptar amb un públic tan fidel i carinyós: sovint en demanen sobre els muntatges i s’interessen pel devenir del grup.