Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 9 de desembre de 2018   |   20:29
 
Enquesta  
S’aconseguiran eliminar les curses il.legals de la carretera del Puig Major?


No
 
Entrevista
06/04/2018 | 08:29
Valentín Moldovan:
“El millor d’un concurs són les experiències i els amics”
G.P.

Valentín Moldovan és des de fa alguns mesos el nou president de Joventuts Musicals de Sóller, entitat que precisament aquest cap de setmana organitza el XVIIIè Concurs per a Joves Intèrprets.
Moldovan nasqué a Romania el 1987, tot i que d’ençà del 1992 resideix a Palma amb la seva família, on ha cursat tots els seus estudis musicals. Des de ben jove ja despuntà com a destacat intèrpret al piano, fet que l’ha duit a guanyar una trentena de premis que acrediten el seu virtuosisme. Entre d’altres cal destacar el Primer Premi d’Honor Fi de Grau en les especialitats de Música de Cambra i de Piano els anys 2005 i 2006 respectivament, o el Primer Premi al Concurs de Joventuts Musicals de Sóller l’any 2008. Moldovan ha assistit a diversos cursos de piano amb mestres de vàlua internacional com Ilan Rogoff, Andreu Riera, Boris Bermann o Manuel Carra entre d’altres.
El mestratge en el domini del piano han convertit Valentín Moldovan en una de les promeses actuals de la música clàssica, fet que no li ha impedit crear obra pròpia que ha estat acollida amb molt entusiasme tant per la crítica com pel públic.

Pregunta.- Com arribà a la presidència de Joventuts Musicals de Sóller?
Resposta.- Gràcies al fet d’haver concursat -ara fa deu anys- al Concurs de Joves Intèrprets, la qual cosa m’oferí l’oportunitat d’establir contactes amb els organitzadors i membres del Jurat. Una relació que s’ha anat enfortint amb el pas dels anys, en part perquè form part de Pro Música Chorus -els acompany al piano- i diversos membres d’aquesta coral també ho són de Joventuts Musicals. Fruit d’aquesta relació m’oferiren el càrrec i vaig acceptar el repte.

P.- Quina importància creu que té aquesta entitat en el devenir musical de la vall de Sóller?
R.- Es tracta d’una institució emblemàtica, però estam lluitant per variar-ne una mica la filosofia: fins ara la seva filosofia era netament musical i estic lluitant perquè aquest filosofia musical sigui jove, ja que pens que és vital ajudar el jovent amb inquietuds musicals i donar-los oportunitats, cercar subvencions i patrocinadors. De cara a l’any que ve m’agradaria poder comptar amb patrocini per ajudar a la formació de joves músics; no vull fer de Joventuts Musicals un màrqueting de promocions de concerts sinó una lloc per donar oportunitats als joves intèrprets.

P.- Quin és l’objectiu del concurs musical que anualment organitza Joventuts Musicals de Sóller?
R.- Bàsicament, donar una oportunitat a joves intèrprets tant d’aquí com de fora. És una gran oportunitat per posar en valor les millors capacitats dels concursants; el millor d’un concurs no és tant el premi en si mateix com les experiències, amics i contactes que genera. Aquest concurs representa una oportunitat per copsar el moment musical del jovent, així com un bon moment per competir amb gent molt preparada i alhora donar a conèixer l’activitat musical de Sóller.

P.- Es tracta de premiar als músics locals?
R.- Sí i no: hi ha un premi específic per als concursants de la vall que representa tot un incentiu perquè els sollerics s’animin a participar-hi. La resta de premis estan oberts a tothom.
P.- Amb quin equip compta?
R.- En aquest moment ens trobam resolent tota una sèrie de problemes interns de l’entitat que se solventaran en breu i ens estam reorganitzant. Tot i això, compt amb l’ajuda de Maribel Torrens, Maribel Pons i Maria Ignàsia Pérez, entre d’altres. No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair la tasca duita a terme per Pilar Calafell per a l’organització del concurs, que sense ella no seria possible.

P.- Té pensat organitzar altres esdeveniments, a més d’aquest concurs?
R.- Sí, a partir de l’any que ve. He pensat en muntar el Primer Festival de Joves Intèrprets que estarà lligat amb el concurs. Crec que estaria molt bé que els guanyadors del concurs poguessin obrir cada any aquest festival.

P.- Quina importància creu que té l’Escola de Música Municipal en la formació musical dels joves de Sóller?
R.- Crec que poder comptar amb una Escola de Música és tot un referent cultural per al poble on es troba. Els temps han canviat i en aquest sentit la música ha deixat de ser només una professió per convertir-se en tota una manera de cultivar-se.

P.- Com s’inicià en el món de la música clàssica?
R.- Fou gràcies al meu pare, que era clarinetista. Als deu anys em va plantejar l’haver d’escollir entre les meves dues grans aficions -el futbol i la música- i davant la disjuntiva de només poder-ne escollir una, ho vaig fer per la música. Ell em mostrà que havia de focalitzar tots els meus esforços vers un objectiu concret.

P.- On estudià?
R.- Al Conservatori Superior de les Illes Balears entre els anys 2000 i 2009.

P.- Què té el piano que l’hagi seduït tant i que no tenguin altres instruments?
R.- En primer lloc, es tracta d’un instrument que no cal afinar -t’hi pots asseure directament i tocar una melodia-; i en segon, té un immens potencial sonor que el converteix en el rei dels instruments.

P.- Pot citar algunes peces que defineixin la seva relació amb el piano?
R.- Ja ho crec: en primer lloc, el nocturn de Chopin -Opus Pòstum- que escrigué a Valldemossa; en segon, el Concert Número 2 de Rachmaninov, i en tercer, Nocturno, peça pròpia, la meva primera composició que em donà a conèixer com a compositor i que fou estrenada al Teatre Reial de Madrid per Enrique Bernaldo de Quirós.

P.- Quantes hores diàries dedica a assajar?
R.- Una mitjana de tres.

P.- Com és el dia a dia d’un pianista de renom?
R.- Arriba a ser una mica agobiant, la veritat: la música arriba a estar tan a dins teu que sovint dificulta fer altres tasques. Visc estressat però m’agrada molt el model de vida que duc.

P.- El virtuosisme musical, què té de feina i què d’inspiració?
R.- Entenc el virtuosisme com la superació de la tècnica; quan sobrepasses la dificultat de la tècnica llavors esdevé el virtuosisme. En definitiva no es tracta d’altra cosa que de fer fàcil el que és difícil.

P.- Se sent limitat pel fet de viure en una illa?
R.- No, gens ni mica; ni m’hi he sentit mai, ni musicalment ni per manca d’oportunitats.
P.- Com s’inicià la seva vinculació amb la vall de Sóller?
R.- Fou arran de visitar una edició de la Mostra Internacional Folklòrica, on hi actuava una agrupació de Romania. Va ser tot un impacte des del primer moment, el paisatge em deixà meravellat. Posteriorment, el meu pas pel Concurs de Joventuts Musicals i la meva col.laboració amb Pro Música Chorus no han fet més que afermar aquesta relació. La meva relació amb Sóller és tan estreta que Sóller representa per a mi una fugida del trui quotidià, per a mi és un lloc de pau i repòs.

P.- Se sent un immigrant privilegiat?
R.- Sí, tot i que no em sent immigrant, ja que he creat més llaços i arrels aquí que no a Romania. De petit tal vegada em sentís immigrant perquè ja sabem que els nins són cruels; però a dia d’avui em sent totalment mallorquí. Fa una desena d’anys que no visit Romania, país amb el qual em sent lligat per la cultura i gastronomia bàsicament. Aquí he tengut oportunitats que per ventura no hagués tengut allà.

P.- Què cal fer per apropar la música clàssica al gran públic?
R.- Des del nucli familiar i educatiu cal conscienciar els nins sobre el fet que la música clàssica és la base de tota la música actual. Seguidament, cal que els polítics emprin les eines al seu abast per promocionar-la. I finalment, cal oferir concerts.

P.- Quina música contemporània escolta?
R.- M’agraden The Script, Café Quijano i Diana Krall.

P.- Per acabar, quan decidí donar el pas a la composició?
R.- Des de petit sempre he tengut inquietuds com a compositor: des dels 14 anys que compòs peces, tot i que la meva primera peça “seriosa” fou el Nocturno, el 2009. He de reconèixer que en el meu cas la creació va venir de la mà de la improvisació i del fet que mon pare sempre m’encoratgés a escoltar tot tipus de música. Els meus inicis com a compositor foren amb peces folklòriques romaneses per després passar a la música clàssica.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a