Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 22 de setembre de 2018   |   14:35
 
Enquesta  
S’ha d’eliminar el canvi d’hora, segons el que estudia la Unió Europea?


No
 
Entrevista
02/03/2018 | 09:56
Maria José Aguiló:
“El passat és ple de veus de dones silenciades”
G.P.

Maria José Aguiló Seguí és una de les cofundadores d’un dels moviments que durant les darreres setmanes més ha atret l’atenció de les dones del nostre país, es tracta de “Mujeres que marcan”.
Aguiló és sollerica i “coach” de professió, la qual cosa vol dir ni més ni pus que la seva tasca consisteix en acompanyar un individu en l’assoliment d’uns determinats objectius. En el cas d’Aguiló la seva especialització es basa en les Relacions Afectives en Equilibri. A més, Aguiló ha estat cofundadora de dos programes de voluntariat amb adolescents: Lliga de debat escolar a Mallorca i La Akademia Edició Mallorca.
A tan sols una setmana de la vaga general feminista organitzada per al proper dia 8 de març coincidint amb el dia de la dona treballadora, la dialèctica en clau femenina es troba en un dels seus punts àlgids i serà Aguiló qui ens exposarà les directrius del moviment del qual és cofundadora.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, què és “Mujeres que marcan”?
Resposta.- És un moviment sorgit de la necessitat de fer alguna cosa en el moment actual de cara a l’empoderament de la dona. Es tracta d’un moviment adreçat al món de parla hispana que defuig de la confrontació, tant a nivell institucional com directament amb els homes, i creu fermament que la dona té la clau del canvi en la nostra societat: tant és així que a través dels canvis operats en les dones s’aconseguirà el canvi en el seu entorn i, per tant, homes i dones en seran els beneficiats. Ha de quedar molt clar que no volem els canvis a través de la queixa sinó de la nostra pròpia autoresponsabilitat, de despertar i sabre el poder que tenim en les nostres vides. El segon objectiu és fer de paraigües a gent que faci projectes per a l’empoderament de la dona, com és el cas del projecte “Señoritas on fire” que reuneix un col.lectiu de dones artistes, per posar un exemple. Volem ser un lloc (plataforma) d’inspiració per a noves idees i projectes, tant a nivell individual com de col.lectius o empreses.

P.- Com es gestà aquest moviment?
R.- A finals de 2016, Maria Gómez (experta en marca personal) ens proposà a quatre dones més (Pilar Domínguez -experta en comunicació-, Coco March -experta en imatge en valor-, Maria Rosa Martín -fotògrafa- i a jo mateixa -coach-) la idea que havia tingut. Entre totes, dones de diferents sectors i totes amb unes peculiaritats personals enriquidores i amb molt per aportar, vàrem decidir donar forma i tirar endavant aquest projecte engrescador. Durant aquest període de temps hem constituït una associació i fa quinze dies presentàrem “Mujeres que marcan” a l’hotel Maricel.

P.- Com s’involucrà en aquest projecte?
R.- Quan na Maria Gómez m’ho va proposar vaig pensar que no podia deixar passar aquest projecte. Sento que les dones duim unes motxilles massa grosses: socials, culturals, familiars i que ja era hora de fer alguna cosa al respecte, mai des de la queixa i la confrontació sinó des de la nostra pròpia responsabilitat. Saps el què és sentir una veu interior que et diu cap on tirar, independentment de les barreres que et posis? Aquesta proposta n’és un clar exemple.
P.- Els sorprengué la bona acollida de la presentació del projecte?
R.- Sí, i molt gratament ja que aconseguirem reunir més de 120 persones interessades en el moviment (hi vengueren més de vint homes). Vàrem rebre les gràcies i felicitacions de molta gent, cosa que ens motiva moltíssim. Cal dir que el passat mes de juliol obrirem el projecte a més gent, cercant col.laboració i ja comptam amb un equip de més de vint persones voluntàries en diferents àrees; creim que es tracta d’un projecte preciós, fet amb molt d’amor i màgia; basat en el voluntariat però que necessita de patrocinis i col.laboracions econòmiques per tirar endavant (obrim recerca de patrocinis i microdonacions). La nostra propera fita la tenim dia 26 de maig i pretenem omplir el Palau de Congressos, amb capacitat per a 2.000 persones, en el decurs del fòrum que tenim pensat dur a terme.

P.- Quin temes es tractaran en aquest fòrum?
R.- Hi haurà quatre taules rodones amb diversitat de temàtiques: des d’empresa, fins a societat i salut, passant per la imatge personal i l’art. Des de que ho hem donat a conèixer s’ha obert la possibilitat de muntar altres taules (totes molt interessants) que haurem de deixar per una propera edició. Comptam amb més de vint ponents i amb actuacions diverses durant tot el dia.

P.- “Mujeres que marcan” és l’actualització del missatge feminista clàssic?
R.- Sí, és l’actualització i superació d’aquest missatge: partint de la base que és la pròpia dona qui té la clau del seu propi canvi.

P.- Quins són els eixos de “Mujeres que marcan”?
R.- El primer, i fonamental, fomentar l’autoresponsabilitat: hem de ser conscients d’on ens trobam i de les nostres possibilitats de canvi; en segon lloc, volem que aquest moviment sigui un lloc d’inspiració -hem de poder tirar endavant projectes que aportin a la societat-; i en tercer lloc, volem crear un fòrum de debat -aquest fòrum ha de ser com un far d’atenció on un cop l’any es pugui debatre sobre l’empoderament de la dona-.

P.- A qui s’adreça el seu moviment?
R.- Al conjunt de dones en general, no només a les que es troben immerses en el món professional. I per suposat, a molts d’homes que també marquen en aquest sentit.

P.- Què pensa de la vaga general feminista de dia 8 de març?
R.- Consider que el motiu de la vaga és completament vàlid, però tem la seva politització.

P.- Vostè pensa fer vaga?
R.- No m’ho he plantejat encara, faig feina pel meu compte. Ara bé, no descart sumar-me a qualque proposta per solidaritzar-me amb el conjunt de les dones, sempre des d’un vessant pacífic, no vaig ni de barricades ni de pressions.

P.- Està passat de moda el terme feminista?
R.- No, el que està és prostituït, passat pel filtre patriarcal; hi ha un intent de ridiculitzar aquest mot i el moviment que identifica. Igualment passa amb el terme empoderament. Sentir dones dient que no són feministes és el clar exemple de com es mal utilitza la paraula. Tenim molta feina en aquest sentit.

P.- Pel que fa a les dones, quins objectius bàsics pensa que s’han assolit?
R.- Indubtablement, hem assoli llibertats; per altra banda, som més conscients del lloc on som; i finalment, comptam amb eines per fer feina per nosaltres mateixes.

P.- I quins reptes queden encara pendents?
R.- Crec que hem assolit objectius des de la nostra part masculina; és a dir, ens hem fet valer assumint el rol masculí que totes duim dedins i aquest fet ens fa entrar en conflicte amb la nostra essència femenina. Crec que és bàsic que posem en valor el fet de ser dones des del respecte dels valors femenins. Necessitam recobrar l’equilibri i sabre qui som.

P.- Hi ha una certa sensació que les dones ja no volen igualtat sinó revenja?
R.- No hi estic d’acord ja que des de la revenja mai aconseguirem res de bo; la base per fer les coses ha de ser l’amor, no la venjança.

P.- El temps de “Abajo el macho” ja són història?
R.- Pens que no es tracta de desposseir l’home de la seva essència, tampoc no volem homes hiperfeminitzats. Ara bé, quan “macho” és sinònim de submissió ja és tota una altra cosa i ens hi hem de rebel.lar.

P.- Què en pensa de les “mujeres-florero”?
R.- Tot i que la mentalitat de les dones ha canviat molt, encara hi ha moltes “mujeres-florero”: són dones que es troben en una certa zona de confort i no afronten ni les seves pròpies pors ni les seves capacitats de creixement.

P.- El futur té nom de dona?
R.- Més aviat diria que el passat està ple de dones silenciades. Pens que el futur ha de tenir tant nom d’home com de dona: el que és bàsic és que en el futur hi hagi igualtat d’oportunitats i equitat.

P.- Per acabar, quin paper poden jugar els homes a “Mujeres que marcan”?
R.- Els homes poden jugar un paper molt important en el nostre moviment; de fet, també tenim homes que marquen al moviment i que recolzen iniciatives femenines -com és el cas de Marwan o Miguel Bosé-. No volem que els homes se sentin exclosos del nostre moviment: tenim ben clar que no som uns sense els altres.

P.- Vol afegir alguna cosa més?
R.- Tan sols convidar a tothom a participar al fòrum de maig i a conèixer-nos a través del portal de la nostra associació. www.mujeresquemarcan.org.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a